Ningú es pot amagar per sempre ¿o sí? Marcos Nieto Pallarés construeix amb cura una novel·la negra que aprofundeix en la crítica social, els traumes del passat, la infantesa traumàtica i un crim que 36 anys després podrà tancar una ferida oberta. El Juego del Mal ens situa el 2018 al barri de la Moraleja de Madrid on apareix el cadàver d'una dona vestida amb roba de nina i la cara destrossada. No només les seves faccions són irreconeixibles sinó que les seves empremtes dactilars no consten a cap base de dades i té una marca darrera l'orella dreta. L'inspector d'homicidis Álvaro de la Torre, al càrrec de la investigació amb la seva companya Elsa Bermejo, té la mateixa marca.El dolor del passat, la venjança, l'odi, torna amb força i connecta aquest crim amb un tràgic succés que va passar una nit d'estiu de 1982 a Triana. Fidel als seus instints, Álvaro de la Torre s'enfrontarà als seus fantasmes en el cas més personal i pertorbador de la seva carrera. El sentiment de culpabilitat, la fragilitat emocional, la desaparició de menors o el que ens porta a convertir-nos en una ment criminal són alguns dels temes que tracta el llibre.Saber el com, el qui i el per què de tot plegat és més important que no conèixer qui és l'assassí. Editat per Newton Compton EditoresEscuchar audio

Fem prescripció cultural amb Maria Dolors Sàrries. El Centre Cívic del Fort Pienc ens proposa un taller que reivindica pintores oblidades de l'Impressionisme. Comença el proper dimarts i fins el 19 de març repassarà les figures de Marie Bracquemond, l'artista que no va poder pintar. D'origen humil es va enamorar del moviment impressionista, però es va topar amb un marit, grabador de prestigi que no va acceptar que la seva dona s'unís al grup de pintors abanderats per Monet, Renoir o Cézanne. Marie Cassatt es va fer artista davant la oposició dels seus pares. Degàs es va convertir en el seu abanderat. Feminista i bohèmia no ho va tenir fàcil. La seva obra representava imatges de la vida social i privada de les dones, maternitats i pintures on quasi sempre reivindicava la figura femenina. Eva Gonzalès va ser definida com la pintora breu, pupil·la de Chaplin i Manet va aprendre dels grans, després de fer de model dels impressionistes, va créixer rodejada de la més exquisida intel·lectualitat de París. El naixament de la seva filla li va provocar la mort amb només 34 anys.Fem un homenatge al fotoperiodista Horacio Seguí que va ensenyar Barcelona a Cruyff, el gran retratista del Barça i la cultura. El seu llegat és inmens. Va ser autodidacta, ningú ha fotografiat més plantilles de fútbol que ell i la seva trajectòria es va resumir en un llibre La meva vida en un click de Toni Vall. La seva obra ja forma part de l'Arxiu Nacional i del FC Barcelona. També ens ha deixat Ester Xargay un somriure infinit i l'alegria de viure. Escriptora, videoartista i gran agitadora cultura de pràctiques experimentals. Paraula, imatge i vida, tres universos que en la figura d'Ester Xargay eren indestriables.Acabarem recomanant lectures de gènere negre fetes a casa ara que comença la BCNegraEscuchar audio

Dotzena edició del festival més matiner de l'any. El gran protagonista és el True Crime, el Crim de la Guàrdia Urbana i mirada al gènere negre juvenil. Tura Soler, Narcís Bardalet, Jordi Grau, Fàtima Llambrich, Andreu Martí, Àlex Martín Escribà, Jordi de Manuel, Lluís Anton Baulenas i totes les novetats del gènere negre en català.El Gran Trivial del Tiana Negra o l'atracament a La Caixa de Tiana, un fet real protagonitzat pel maqui Quico SabatéTres dies en els que Tiana Negra es converteix en el centre i l'aparador del gènere negre en català. I un cartell que juga amb la IA.Escuchar audio

El protagonista és Daniel, un nen que juga amb una pilota en una plaça del centre de Barcelona. En qüestió de segons desapareix. S'ha perdut o se l'han emportat? Però Daniel no és un nen com els altres, no té els mateixos recursos i és incapaç de demanar ajuda en una ciutat plena de perills. La trama també parla de la por irracional quan algú desapareix, del sentiment de culpa, de la ciutat i del que la pobresa et pot portar a fer per sobreviure.Escuchar audio

Premio Xerais de Novelda. L'autor gallec Pedro Feijoo ens porta una obra que parla de corrupció, amenaces, extorsions i conspiracions. Marosa Vega és una periodista amb talent i habilitat que és acomiadada de la feina pel seu compromís amb la veritat acabarà acceptant un encàrrec molt especial d'un antic company de feina, Salva Lamas. Li demana ajuda per destapar un cas de corrupció política que afecta al President de la Xunta de Galicia i que acabarà deixant un important nombre de víctimes. Qui diu la veritat? Qui practica la por? Qui vol que es faci justícia? Constructors, banquers, advocats, alts càrrecs polítics i directius de mitjans de comunicació hi tenen alguna cosa a veure. Molta documentació, molta veritat i una reivindicació del periodisme d'investigació són els trets principals de Nadie Contará la VerdadEscuchar audio

Olga Xirinacs, escriptora nomenada Doctora Honors Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Cristina García Rodero la fotògrafa de les emocions de qui podeu gaudir al cinema d'un documental sobre la seva gran trajectòria. La Mirada Oculta. Pilar Aymerich que publica les seves memòries visuals amb les fotografies, emocions i motivacions que acostumen a quedar amagades darrera la càmera. Pura memòria de la ciutat.Escuchar audio

Prescripció cultural amb l'editora Maria Dolors Sarries. Madame de Pompadour. Intel·ligent i d'una bellesa espectacular es va convertir en amant i confident del Rei Lluís XV. Impulsora de les Arts i les lletres, important mecenes, impulsora de l'enciclopèdia de Diderot i de monuments com la Plaça de la Concòrdia de ParísI no deixem París perquè parlem d'Amadeo Modigliani i de la seva exposició a l'Orangerie. Curta i brillant carrera, una vida bohèmia, va batallar amb la pobresa i greus malalties, incloent la relació amb Picasso, Cézanne, Jeanne Hebuterne o Beatrice HastingsAcabem fent un sentit homenatge i reivindicació de Concha Velasco, ballarina, actriu, productora, presentadora de TV. Un exemple de vitalitat, professionalitat, una gran artista i mestre, generosa, enginyosa i cinèfila. Exemple d'honestedat, resiliència i empatia.Escuchar audio

Un clàssic contemporani de la literatura islandesa, traduït en 30 llengües i que arriba en català de la mà de Mònica Batet, editora de Nits Blanques. Simbolismes, diàlegs home i natura i la mort d'una noia amb Síndrome de Down. La persecució de la guineu per part d'un pastor, les tempestes violentes de neu i la història de s'amaga darrere la mort de l'ABBA són els eixos principals d'aquesta novel·la que es narra com una faula. El llenguatge excel·lent, l'estètica i el ritme que recorden sovint els versos d'un bon poema.Escuchar audio

null

Deu escriptors, dos personatges i un relat. tàndems fantàstics és un recull de contes cuinats a quatre mans amb una temàtica comuna: el concepte de la dualitat. Deu relats curts protagonitzats per duets, clons, pilots espacials, IA, dimonis, camells, dobles. Un mosaic de subgèneres que van des de l'space opera al realisme màgic, de l'acció de les narracions d'aventures pulp a la reflexió de la literatura de l'estrany i de la ciència ficció angoixant a l'humor passat de voltes Escuchar audio

null

Ivan de Cristóbal. Sala de Espera. Al Revés. El rellotge de la vida. Escuchar audio

null

null

null

<p>Ombres de Colors. Oriol Malet. Abandonament Escolar</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/ombres-colors-oriol-malet-abandonament-escolar/6980691/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/ombres-colors-oriol-malet-abandonament-escolar/6980691/" alt=""/>

Avui inaugurem la 10ena temporada del programa i ho fem amb un munt de prescripcions culturals que toquen l'àmbit de la lectura, de la música, de la pintura i l'art. Ho fem amb la nostra prescriptora cultural i editora, Maria Dolors Sàrries. Us quedareu enganxats a l'antena. Les biblioteques són refugis per l'ànima, la cultura i la reflexió. La Biblioteca Gabriel García Márquez és la Millor Biblioteca del Món, situada al barri de Sant Martí, un equipament amb 1 any de vida que ha rebut el premi valorant el disseny, la seva relació amb l'entorn i els serveis que ofereix. Us parlem d'una història fantàstica i és com es va salvaguardar la Biblioteca de Tombuctú. Les biblioteques són centres d'assistència primària del coneixement. Us parlem de llibres, la nova medicina que es recepta al CAP de Manlleu. La Biblioteca Municipal del poble i el seu Centre d'Atenció Primària impulsen el projecte comunitari Biblioteca de CAPçalera amb l'objectiu de millorar la salut i el benestar emocional de la població. Acostar els llibres i altres materials als pacients fins a casa seva, recomanar lectures i promoure la cultura com un medicament necessari. Hi ha visites a domicili i prèstec de llibres, revistes, DVD's i altres materials lúdics i divulgatius. Llegir aporta múltiples beneficis, capacitat de concentració i memoritzar, mètode preventiu de malalties i millora el benestar emocional de les persones. Amb Maria Dolors Sàrries parlem del perill del tancament del Milano, una nova pèrdua d'un referent de la cultura musical de la ciutat. Gentrificació del teixit cultural. Una franquicia de pizzeries pot acabar amb un dels espais fonamentals de l'ecosistema jazzístic de la ciutat. El Milano Jazz Club tancarà a finals de més tot i no tenir problemes financers i amb una programació tancada. La nostra prescriptora cultural també us parlem de l'Exposició de Mucha al Palau Martorell. L'artista gràfic i pintor txec es va fer famós a París pels cartells teatrals per l'actriu Sarah Bernhardt, també va fer anuncis publicitaris i elegants dissenys de panells educatius. Fins el 15 d'octubre podeu gaudir dels seus cartells, dibuixos i pintures. Per Mucha, la missió de l'artista és ensenyar a la gent a estimar la bellesa. Exposició de Henri Matisse al Museu Diocesà fins el 22 d'octubre, un artista fonamental, el geni del color i uns dels artistes més rellevants del s.XX. Capaç de crear un estil propi, de trencar amb les normes i estils pictòrics anteriors i va aconseguir l'elogi de la crítica. Acabarem parlant de la Setmana del Llibre en Català que s'inaugura aquesta tarda al Moll de la Fusta. Més de 300 activitats, presentacions, debats literaris, concerts, tallers, recitals de poesia, signatures d'autors i taules rodones. Tot el que heu de saber per la reentrée literària fins el 17 de setembre. Premi Trajectòria a Mercè Ibarz, Premi Difusió a Roger Mas. Poesia, podcast culturals, còmic, autors internacionals, traduccions, novel·la negra. Un recorregut que no us podeu perdre. Escuchar audio

Avui us volem acostar una novel·la sobre el cant a la llibertat, la de ment i la d'acció a través d'un viatge distòpic a una realitat que no ens queda molt llunyana. Una novel·la titulada Encara maten els cavalls i editada a La Campana que ha creat Anna Maria Villalonga. Estem a finals dels s. XXI i el món està en reconstrucció després de la situació límit a la que l'ha portat l'ésser humà. Però hi ha un seguit de gent, els No Ningú, que són com autòmats, com robots o com éssers primitius que han tornat a les cavernes. Les coses bàsiques: menjar, beure, dormir. I dos protagonistes L'Aura i el Víctor que són dos desnonats socials i hauran de viure al límit per tirar endavant. Una novel·la que reflexiona sobre la condició humana en clau futurista. Quin sentit té voler viure en un món on no hi ha cap tipus d'esperança? Hi ha multitud de gent, els No Ningú, descendents de les classes més desafavorides, que encara viuen al marge de la societat. Hi ha distopia però també molt poètica i molta crítica social al poder. Els No Ningú que remeten a Los Nadie d'Eduardo Galeano es veuen abocats a malviure i a buscar diàriament aixopluc en una ciutat que ha patit tres pandèmies globals. Ens situem a finals del s.XXI. La infància robada del Víctor, el patiment de l'Aura i els dos diferents punts de vista a l'hora d'encarar el món. Ella té esperança, s'estima la vida malgrat tot i en Víctor només pensa en la mort que l'alliberarà. Un bon dia la temptació de participar a una juguesca a canvi de cobrir les seves necessitats bàsiques: menjar, dutxa i llit. Tots dos acceptaran sense saber les conseqüències de la seva aposta. La trama l'aniran narrant el Víctor i l'Aura, les seves reflexions, els seus punts de vista, la manera diferent d'enfrontar-se al temps que els ha tocat viure. Són antagonistes però lliure, no tenen prejudicis, tot i que la seva mentalitat és diferent. La novel·la d'Anna Maria Villalonga és un homenatge a l'hora d'Horace McCoy, Oi que maten els cavalls? de la que Sydney Pollack en va fer la pel·lícula de 1969, Danzad, Danzad malditos. El més difícil va ser subtituir la marató de ball de l'original. Aura i Víctor es veuran empesos a lluitar com a part d'un espectacle que s'assembla a un circ romà o als esports de combat per tal de seguir vius. La passió per la lectura i la intel·ligència també hi són molt presents, així com la llibertat de ment i d'acció. Una gran novel·la Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar una actriu versàtil, icona de moda, dona alliberada, excèntrica. En motiu del centenari de la seva mort, el Petit Palais de París li ret homenatge amb una exposició que estarà oberta fins el 27 d'agost i la nostra prescriptora cultural, la Maria Dolors Sàrries l'ha vist. Es tracta de Sarah Bernhard, la influencer francesa del s.XIX, la trajectòria de la famosa actriu i artista. És un conjunt de 400 obres, una immersió total a la vida de l'estrella en la llum dels projectors i en el seu taller. A banda d'excel·lir en el món del teatre, també va ser escultura, pintora i escriptora. Freud tenia un retrat seu al consultori. Oscar Wilde li va dedicar la seva obra Salomé. Però Sarah Bernhardt no estava destinada a ser la gran artista en la que es va convertir. De mare cortesana i pare desconegut, no ho va tenir fàcil. L'escriptor nord-americà Mark Twain assegurava "hi ha cinc classes d'actrius, les dolentes, les regulars, les bones, les grans i Sarah Bernhardt". Això diu molt del que va aconsguir. Les seves interpretacions estaven allunyades dels excesos i sobreactuacions i es basava en la naturalitat i una veu que omplia els escenaris en els que actuava. Anglaterra, EUA, Amèrica del Sud, Austràlia, Egipte. El públic queia rendit als seus peus. I va tenir admiradors i amics com Gustave Doré, Alphonse Mucha, Victor Hugo o Oscar Wilde. Amb la Maria Dolors Sàrries analitzem la gènesi de Tupperware, com es va crear, la importància de la feina de Brownie Wise en el seu impuls. Una tasca que va anar molt més enllà de demostracions directes del producte als consumidors en domicilis particulors. La majoria eren dones que cobraven una comissió, guanyaven diners propis, augmentaven la seva autonomia i es podien relacionar en un entorn segur que facilitaa les confidències. Però també hi ha una part fosca. La prescripció cultural del programa també passa per recomanar una sèrie de sèries per a l'estiu amb valors. Parlem d'El Baile de las Luciérnagas una sèrie que és una exaltació a l'amistat fantàstica, una tragicomèdia preciosa que ens fa plorar basada en una novel·la. També parlem de les dues temporades de Innocent una sèrie amb una trama molt ben pensada per demostrar la innocència d'una persona condemnada i que al cap dels anys es demostra que es podria tractar d'un error judicial. Altres propostes són Jack Ryan basada en les novel·les de Tom Clancy on el protagonista com a director adjunt en funcions de la CIA rep l'encàrrec de destapar la corrupció interna. Descobrirà una sèrie d'operacions encobertes sospitoses que deixen en evidència la vulnerabilitat del país. Inseparables on Rachel Weiz fa de dues germanes bessones ginecòlogues que porten al límit les seves investigacions sobre l'embaràs i el part. Inquietant i addictiva a parts iguals. Una adaptació del clàssic de David Cronenberg. La Sàrries també ens proposa Endeavour una sèrie basada en les novel·les de l'escriptor Colin Dexter que s'ha acabat per sempre i ens hem quedat orfes. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar una obra misògina, la més misògina de la literatura catalana, però també és una conya. No l'hem de llegir des del feminisme reivindicatiu del s.XXI sinó amb la mentalitat del s. XV. Jaume Roig n'és l'autor i va escriure Espill pels mateixos anys que Joanot Martorell va començar el Tirant lo Blanc, el 1460. Jaume Roig és el metge de València que desplega en la seva obra tot un argumentari diferent al que desplega el cavaller de València. I és que els propòsits literaris de cadascun són molt diferents.  El llibre s'ha d'entendre escrita en el context de debat que sobre la condició femenina existia a la literatura: hi havia una allau d'autors i obres que es posicionaven a favor de les dones i un altra que es posicionava en contra. Qui triomfava era qui la deia més grossa i Jaume Roig excel·leix en l'exabrupte. El protagonista i narrador de l'Espill n'engalta sense parar. Diu que passa dels noranta, que no s'aguanta els pets i explica la mala vida que li han donat les dones perquè el jovent en prengui bona nota. La solució la té molt clara, "bullir enmig de l'oli, menjar-me les mans, morir-me abans, primer els peus estendre que muller prendre, primer soterrat que no pasa casat". El vell xaruc és un adversari furibund del gènere femení. Però això no vol dir que l'autor també ho sigui: Jaume Roig és tan misogin com els seus companyus de generació, no pas més. Escriu l'Espill en forma de comèdia i amb el model de la sàtira a la memòria. Busca el somriure i la rialla del públic contemporani i la sap fer esclatar. La seva diatriba és tan exagerada que ni al s.XXI no es pot prendre al peu de la lletra. Jaume Roig és un geni de la hpèrbole i l'exabrupte, per això a Cal Carré el salven de la picota. La reflexió inicial parlem de les heroïnes que els llibres d'història han ignorat. L'absència de les dones en els manuals d'història de la ESO i el Batxillerat es un fet més que provat. Tots saben qui va ser el primer conqueridor o el primer príncep, però se sap molt poc o pràcticament res de les dones pioneres. Quina va ser la primera infermera de la història d'Espanya o la primera cirurgiana. En parlem. Escuchar audio

Avui us volem acostar una novel·la que rememora una filosofia de vida. Mort d'un apicultor és un text farcit d'històries que ofereixen una mirada alegre i irònica de la Suècia d'entre els anys 50 i 70. El mèrit d'aquesta mirada és de Lars Gustafsson, un escriptor eclèctic i el més internacional dels autors suecs contemporanis. La seva trajectòria com a filòsof introdueix una visió reflexiva en tota la narració. Una novel·la que és un clàssic modern de la literatura sueca. Gustafsson ha estat traduït a més de 30 llengües i, entre d'altres, va guanyar el prestigiós Premi Nòrdic de l'Acadèmia sueca i el Premi Thomas Mann. També va estar nominat al Premi Nobel de Literatura. El més important és que és la primera vegada que aquest autor es tradueix en català. Una traducció de Carolina Moreno Tena excel·lent. El llibre "Mort d'un Apicultor" és un llibre que recorre els apunts recollits en diferents quaderns i llibretes, la groga, la blava i l'estripada. Ell està malalt en una fase terminal de càncer però és una paraula que no es pronuncia en cap moment. Aquest és el punt de partida o l'excusa per fer, amb un estil molt personal i poètic, balanç d'una vida i d'un model de societat: la cultura del benestar socialdemòcrata nòrdic dels anys '70 El protagonista és Lars Lennart Westin i al llarg de la novel·la va repetint la frase "tornem a començar, no ens rendim". Tota la filosofia de vida que recorre la novel·la. Ell té una sèrie de possessions importants: un jardinet, un hort, un gost i una gran quantitat de ruscos d'avelles. S'elogia el paisatge i la joie de vivre. Recorre la seva infantesa, la seva joventut esbojarrada i els primers amors i la relació que tindrà amb la seva ex dona Margaret, una manera de relacionar-se molt curiosa. La seva relació de parella es basa en un acord de no apropar-se massa l'un a l'altra, en no envair l'esfera privada de l'altra persona. El llibre també destaca la visita de 2 nois de 12 anys que senten una fascinació pels còmics de terror i aventures. Westin comença a escriure una història de ciència-ficció per a ells. Una relació molt bonica d'intercanvi de coneixements. Mort d'un Apicultor recorre diferents estacions des de la tardor quan li fan les proves hospitalàries fins a la primavera següent quan finalment haurà d'anar a l'hospital. Destaca el humor, la força i la sensació d'aquest apicultor i ex mestre per formar part de la natura. Un entorn que s'anirà transformant a mesura que el seu cos va canviant. Els poders descriptius de Lars Gustafsson són increïbles perquè ens permet als lectors sentir el fred, la humitat, el sol i les olors. La reflexió inicial ens porta a parlar de Patrick Radden Keefe, periodista d'investigació de The New Yorker que acaba d'editar en català Periscopi el seu tercer llibre, Canalles, un recull excel·lent d'històries aparegudes a la revista i protagonitzades per personatges excessius que sovint cauen en la criminalitat. Assegura que ens fascinen els estafadors i assassins per la transgressió. La majoria de la humanitat viu seguint una sèrie de regles i protocols i per tant admirem o ens agrada veure gent que les trenca. Ens intriga també saber si se'n sortiran o no. Per l'investigador del New Yorker és una matèria humana molt atractiva. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar la història fosca i opaca de la Comissaria de Via Laietana, 43. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Aquest és el motiu d'aquest assaig titulat Torturades on Gemma Pasqual recull el testimoni de vint-i-dues dones, testimonis del terror. Al llarg dels anys i fins a dia d'avui, una gran quantitat d'acusacions de tortura i violència policial planen sobre l'edifici deixant-hi una ombra espessa i aquest llibre mira d'aclarir-la gràcies a la veu de les dones.  Elles ens expliquen el que hi van viure, les seqüel·les físiques i emocionals d'aquell tràngol i quina relació tenen amb el record i el trauma viscut. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l'oblit que tenen una crònica corprenedora del que no hauria d'haver passat mai. Torturades recull la memòria de les persones que varen patir tortures i vexacions des de 1941 fins a 2019. L'edifici de Via Laietana està carregat de violència, les seves parets són plenes de sang. 2 anys de feina intensa que ofereix la veu de 22 dones fltrada amb sensibilitat per Gemma Pasqual però sense deixar la investigació, la realitat, els fets cruents sense edulcorants.  Hi trobem el cas de Xènia Garcia, Soledad Real, Teresa Alabèrnia, Núria Cadenes, Mireia Comas, Pilar Rebaque, Ruth Gavarró o les germanes Eva i Blanca Serra. Són veus de dones que varen patir maltractaments i tortures amb total impunitat i per causes polítiques, motius d'orientació sexual, d'identitat de gènere, de militància sindical, veÏnal, de discriminació ètnica, racial o pel compromís amb la llengua i la cultura catalanes.  El llibre serveix per demanar la reconversió de la Comissaria de Via Laietana en un espai de memòria d'interpretació de la tortura i la repressió. Perquè aquest edifici de la barbàrie i casa dels horrors es converteixi en un memorial democràtic.  La reflexió inicial ens porta a fer un homenatge a Nuccio Ordine que criticava que l'objectiu de l'educació no fos formar ciutadans cults, sinó ensinistrar professionals. Escriptor i assagista que va ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats que ja no podrà rebre en persona. Escriptor de Clásicos para la vida. Una pequeña biblioteca ideal o La Utilidad de lo inútil. Escuchar audio

Avui us volem acostar una nova aventura escrita pel Mosso d'Esquadra i escriptor, Rafa Melero. Ens torna a sorprendre a Dragones de Papel on continua la saga de l'enigmàtic sargent Xavi Masip que amb Ful va aconseguir guanyar el 1r Premi de Novel·la Cartagena Negra. Xavi Masip no està passant el seu millor moment perquè està apartat del cos i sent investigat pel Departament d'Afers Interns després d'una polèmica intervenció policial. Haurà de compartir investigació sobre un assassí en sèrie i psicòpata amb Cristina Espejel, una mossa d'esquadra que ha passat per un procés de reassignació sexual. Tots dos tenen històries personals complexes però uniran les seves forces per trobar aquest psicòpata que mata dones que treballen oferint sexe per internet i que deixa la seva signatura en format d'origamis japonesos amb la figura de dracs. Una investigació entre Barcelona i Cadaqués que analitza les ombres del negoci sexual online i un assassí amagat entre les pàgines d'internet que porta a terme una venjança. Un altre dels punts que treballa Rafa Melero a Dragones de Papel és la importància dels procediments policials en una investigació criminal. Els tempos, el treball en equip, la relació entre els diferents estaments del cos i amb els jutges o forenses. Un primer assassinat a l'Avinguda Pedralbes de Barcelona on es descobreix una mà d'un cadàver envoltat de plàstics i la primera víctima, Clarise, a la que li han tret un tros de pell que apareix en una bossa transparent acompanyada d'una figura de drac feta amb paper. El segon cadàver, de la Míriam, apareix a Cadaqués, una víctima que serà més personal. La seva història i el seu passat seran bàsics per descobrir com ha acabat dedicant-se al negoci de sexe per internet i el perquè de la seva mort. Els secrets familiars són molt importants en aquesta ficció de Dragones de Papel i el modus operandi del psicòpata que assassina a les noies. La confiança que estableix el sergent Masip amb el seu amic és clau perquè la investigació avanci i es solucioni el seu problema amb Afers Interns. El sisè sentit del sergent Masip també serà important per descobrir qui ha assassinat a les noies.  La reflexió inicial ens porta a parlar d'una gran pel·lícula Toro Salvaje, el film amb el que Robert de Niro va salvar la vida a Martin Scorsese. L'obra mestra del director de Nova York torna als cinemes ara en una versió restaurada en 4K. Escuchar audio

Avui us volem acostar un llibre que no us deixarà indiferents. Una antologia de relats en forma de fix-up constituïda per 11 relats de grans plomes de la literatura de gènere negre i ciència ficció que comparteixen escenari i alguns personaltges. Es poden llegir de manera independent però els curadors Jordi de Manuel i Àlex Martín Escribà recomanen llegir-les en l'ordre establert perquè configuren una trama que hibrida el gènere negre i la steampunk. Sota el títol Vapor Negre. Barcelona Steampunk 1911 trobem una antologia amb relats de Jordi-Font Agustí, Teresa Solana, Antoni Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Macpherson, Carme Torres i Jordi de Manuel. Ens hem de situar a la Barcelona de 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l'aigua hipercalòrica que genera vapor a 999 graus centígrads. Una energia que ha situat Barcelona i Catalunya com a punta de llança d'una nova revolució industrial. L'aigua hipercalòrica només se subministrava a empreses de capital català i l'Estat Espanyol i imperis com l'austrohúngar volen apoderar-se d'aquesta aigua prodigiosa. Els elements comuns són una idealització de la tècnica, la mecànica i el vapor que li donen un caire d'enyorança d'un temps passat, sobre un futur imaginat. Ambientat en l'època victoriana suposa una crítica a la societat hipertecnològica, un moviment aristocràtic i elegant, deutor de pioneers com Jules Verne o H.G. Wells. El món està impregnat de màquines impossibles, ginys extraordinaris i la presència de ferrocarrils, aeròstats, gramòfons, pistoles i tramvies. El volum que teniu entre les mans es basen en un gènere steampunk que és un moviment anacrònic nascut a la dècada dels '80 que planteja mons alternatius, societats utòpiques i una estètica retrofuturistes. El punt de partida s'inspira en La Febre del Vapor de Jordi Font-Agustí. El repte va ser trobar un grup d'escriptors intrèpids que estiguessin disposats a aventurar-se en un viatge arriscat, un joc literari, un fil contextual comú i unes premisses a respectar. Altres personatges importants són el detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l'anarquista Mateu Bandera encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrera dels crims. També una jove inventora Emma Brotons que ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El context històric és important amb la visita de l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson fundador de la Canadenca, l'efervescència industrial de la ciutat, la inauguració del Casino de la Rabassada i l'auge del poetes avantguardistes. També sortirà als relats la figura d'El Noi del Sucre, Salvador Seguí. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar una conversa íntima, sense presses, amb una escriptora, Cristina Campos, que ha estat finalista al Premi Planeta amb Historias de Mujeres Casadas. També ha estat directora de càsting i guionista i ha participat al Festival En Altres Paraules del Caixaforum. Amb ella parlarem de l'ambició emocional, del seu univers literari, de l'escriptura intimista, de l'amor, la instrospecció i l'humor. De com bussejar en els sentiments d'un mateix o del seu entorn per escriure. Quines eines són necessàries per escriure una novela, com ser generós en l'escriptura, a l'hora de valenta i propera per atrapar els lectors. Cristina Campos veu de la passió de l'escriptura d'Annie Ernaux, Anaïs Nin, Delphine de Vigan o Marguerite Duras. Com elles ho han fet, Cristina Campos observa amb lucidesa la passió amorosa, abordant el desit femení i la infidelitat en el matrimoni. Ho fa amb veritat i amb naturalitat. Historia de Mujeres Casadas aprofundeix en la intimitat femenina, i ho fa amb tendresa i sentit de l'humor i amb tres personatges femenins molt ben dibuixats. La Gabriela, la Silvia i la Cósima són dones de més de 40 anys, independents econòmicament dels seus marits amb vides estables però amb una insatisfacció vital que acabarà per despertar la seva ambició. La forta amistat que comparteixen les tres protagonistes suposarà per elles un punt d'anclatge imprescindible per sobreviure als seus problemes, als seus dubtes o neguits existencials. En algunes el desig s'ha esfumat, d'altres no el poden aconseguir i pateixen en una relació tòxica. De la rutina conjugal, del pànic i l'avorriment del dia a dia, el pas del temps. Amb Cristina Campos també parlem de la soledat i la solitud a l'hora d'escriure i de l'atreviment que requereix. Escriure sobre el que ens preocupa o fa mal és un material literari de primer ordre. La reflexió inicial és un homenatge a Martin Amis, el novel·lista britànic sarcàstic que va denunciar una societat a la deriva. Va escriure llibres tan personals com Dinero, La Informacion o Experiencia. Formava part d'una generació on també hi trobem Ian McEwan, Julian Barnes, John Banville o Salman Rushdie. Ha mort un dels escriptors més brillants, audaços i divertits. Un malabarista de les paraules, un erudit, un savi i un polemista. A Desde dentro reflexionava sobre l'escriptura com l'art d'explicar i donar sentit a les històries. O Experiencia on parlava de la mort dels amics i dubtava del futuri ho feia jugant, provocant i desconcertant els lectors. A Desde Dentro hi ha narrativa, assaig, evocació, crònica familiar, laberint de miralls i un passeig entre fantasmes i mestres. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar un assaig molt agut on la filòloga i escriptora Carmen Domingo qui repasa els camins que ens portat a canviar la realitat política per un miratge sentimental. Detecta la Cultura de la Cancel·lació i la trampa del nou moralisme que amenaça la creativitat humana. Ara estem pitjor que el panorama que Ray Bradbury va mostrar a Farenheit 451. Censura, puritanisme que ens porten de camí a una distopia social. Ens parla del nous tirans de les idees a #Cancelado. El Nuevo Macartismo, editat a Círculo de Tiza. En ple s.XXI existeix la censura i l'autocensura i també árbitres d'allò que es pot dir o pensar. La Cultura de la Cancel·lació és una dictadura cultural que lluita per establir una pensament estàndar i uniforme. Tornem a agafar actituds del passat però el fet de cancel·lar a algú pel que pensa existeix des de temps immemorials. I és precisament a les xarxes on ha saltat la censura que fins i tot arriba a la universitat. Hem assumit que el no pensar com l'altre dóna dret a fer callar, borrar o invisibilitzar a algú que no pensa en nosaltres. Es practica des de tots els àmbits i no es redueix a una ideologia de dretes o conservadora, sinó que també la practica l'esquerra i és el més preocupant. Vivim a l'era del hastag i el titular ràpic i molta gent no aprofundeix per saber el que està passant realment. Carmen Domingo ens parla de submissió i autocensura a l'art, al periodisme i a l'activisme polític. Davant la vida que ens volen vendre hem de reivindicar la llibertat, la capacitat de reflexió i el compromís. Borrar, eliminar, amenaçar a qui discrepa és un signe de barbarie. La Política de la Cancel·lació és el motor de la incultura i la crema de bruixes del s.XXI. La reflexió inicial és un homenatge a l'agent literària Antònia Kerrigan i quin va ser el seu periple personal i professional per arribar a ser una pionera en la defensa dels drets d'autor. I a la fascinació per la figura de Mercè Rodoreda 40 anys després de la seva mort. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui parlem d'una ànima inquieta, d'una buscadora d'or en el món del cinema, humil, creativa i discreta. Ha treballat a molts àmbits i sempre ho ha fet des d'una perspectiva de sensibilització. És la Fina Sensada. A través de la Fundació Fernando Fonseca es dedica a continuar mantenint viu el llegat del seu company, el doctor Fernando Fonseca, cirurgià traumatòleg, cooperant i fundador de Metges del Món a Catalunya. Conegut com el metge dels pobres va morir el 2014. La va educar en l'ètica de la imatge i la seva filosofia de vida és lligar medicina i cinema.  Fina Sensada va començar en el món del cinema de manera casual quan feia de cangur per una maquilladora de cinema que treballava a La Plaça del Diamant de Paco Betriu. Després estudiaria fotografia, passaria a fer de meritòria i d'script una feina molt important. Va treballar en coproduccions internacionals, va fer publitat i cinema d'autor. A banda de Paco Betriu, una de les persones importants a la seva vida va ser Mario Camus. Parlem amb Fina Sensada de la part creativa d'una feina que ha desenvolupat amb autèntica passió. Però també es va cremar, el cos li va dir prou després de passar per urgències en dues ocasions a causa de la tensió, l'estrès i crisis d'ansietat. Començarà a fer documentals amb Rosa Masip passant per Marroc, Gàmbia i Cisjordània, entre d'altres. El 2005 Metges del Món la vindran a buscar perquè els acompanyi a fer un reportatge a Sri Lanka que acabaven de patir un tsunami i la persona que la va entrevistar va ser el Doctor Fernando Fonseca. Ell li va ensenyar que havia après el llenguatge cinematogràfic i la forma d'expressar-se durant tota la seva trajectòria. Havia de fer audiovisual amb professionalitat, cor i amor. Va aprendre a sensibilitzar, a ser rigorosa, a fer cooperació i a fugir del sensacionalisme. L'ètica de la imatge l'havia atrapat. Escuchar audio

Avui parlem de cultura en majúscules amb propostes que ens porta la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries. Ha estat a París i ens recomana l'exposició del Museu d'Orsay sobre Edouard Manet i Edgar Degàs. Una exposició que explora les similituds i diferències entre tots dos artistes en el seu art, els temes triats, els gustos estètics així com els seus cercles familiars, els seus amics comuns en el món de l'art. L'exposició està organitzada en col·laboració amb el Metropolitan Museum of Art de Nova Yok i posa de relleu la seva amistat i rivilitat per llançar una mica de llum sobre la riquesa pictòrica moderna. Els dos artistes varen conviure al s.XIX i varen tenir complicitat. Tenen analogies com alguns temes que varen treballar, des de les carreres de cavalls fins a les escenes de cafè, des del retrat de la prostitució fins a les banyeres. Varen reinventar els gèneres de nou, el realisme que varen obrir a unes altres potencialitats formals i narratives, el mercat i els col·leccionistes que varen suposar conquerir llocs com cafès i sales d'espectacles i els cercles familiars, com Berthe Morisot. La sociabilitat de Manet, molt oberta i brillant contrasta amb l'existència secreta de Degàs i el seu reduït entorn. Les sales d'exhibició estan dissenyades per oferir una experiència immersiva i interactiva als visitants, amb projeccions multimèdia, pantalles tàctils i terminals d'audio. El recent descobrirment que José Luis Martín Vigil era un abusador ens fa replantejar-nos si podem separar l'obra dels seus artistes. Martín Vigil, va ser un capellà supervendes als anys 60, però també va ser acusat de pederàstia i encobert per l'Esglèsia. El pis dels abusos del capellà Martín Vigil a Madrid era el lloc on acudien els noies que l'escrivien de tot Espanya. Autor de bestsellers juvenils en els 60 i 70 va morir el 2011, després d'haver estat expulsat pels jesuites per dues denúncies d'abusos a menors. Això ens porta a parlar també de Picasso i Dora Maar. Un altre dels temes és demostrar el surrealisme de la reescriptura dels llibres de Roald Dahl, Agatha Christie o les aventures de James Bond escrites per Ian Fleming. Alterar el vocabulari de les mateixes o les al·lusions racials per adaptar-les a les sensibilitats modernes ens sembla que és censurar, no entendre la capacitat de reflexió en la lectura dels llibres i en el context en què han estat escrites. Obres que passen pel bisturí de la correcció política i que formen part de la cultura de la cancel·lació. Maria Dolors Sàrries també fa un homenatge a l'actor i director, José Luis Gómez que interpreta a Madrid al costat d'Ana Belén l'obra "Romeo y Julieta despiertan". Un actor que li va fer obrir el cuquet de la cultura a la nostra prescriptora cultural. I a la reflexió inicial és una reivindicació de la importància de Rosalind Franklin. La troballa d'una carta i un article demostren el paper d'aquesta científica en el descobriment de la doble hèlix d'ADN. Fa exactament 70 anys dos biòlegs Watson i Crick varen anunciar que havien aconseguit desxifrar l'estructura de l'ADN. La part fosca d'aquesta història és que aquest descobriment científic no hagués estat possible sense el paper d'aquesta científica britànica. Franklin va ser la meitat de l'equip que va articular la pregunta científica i va donar importants passos per la seva solució. va proporcionar dades bàsiques i va verificar el resultat. Escuchar audio

Avui parem atenció a un llibre difícil de classificar però que ens atrapa des del primer moment. Mónica Betet construeix un llibre, Una història és una pedra llançada al riu on toca molts pals. Hem de partir de la base que a l'autora li interessen les històries: com neixen, com evolucionen, com es propaguen, com coincideixen. També li interessen les estratègies que troben els éssers humans per aconseguir una vida normal en sistemes polítics opressius. Aquesta novel·la, que ha impactat gràcies al boca orella, ha trobat la manera d'unir aquests dos interessos creatius i vitals. Tenim uns protagonistes com el Folklorista, el Revolucionari o l'Escoltadora de Cançons que es passegen en aquesta oda a la ficció, a les rondalles, a la memòria popular. Mónica Batet juga amb la seducció de les paraules i les trames i aconsegueix que el lectors ens enganxem al relat, amb ganes d'escoltar i viure més el món de les llibertats. Ens situen a un no lloc i un temps que el lector ha d'imaginar, tot i que fa referència a dictadures i conflictes com la Guerra dels Balcans, el Mur de Berlín, la dictadura espanyola o portuguesa o la Romania més fosca. Explica històries terribles de la humanitat en format de rondalla. Construeix el text com si fos folklore. Les històries serveixen com a refugi, amb una prosa brillant i un to que a l'hora és boirós, dens i tendre. La música també és molt important a la novel·la i un refugi, sobretot en les cançons escrites i composades en moments de barbàrie. Una novel·la que s'ha construït durant 4 anys fins a trobar el to que ens atrapa. Les lectures i els viatges són molt importants a l'hora de confeccionar aquesta ficció. L'estructura està construïda a través de flashbacks que doten d'interès i riquesa la trama i que permeten conèixer cadascun dels personatges i el seu paper per aconseguir més llibertat i caminar cap el progrès i la innovació. I a la reflexió inicial parlem de Ramon Masats, un fotògraf que als 92 anys, és el supervivent de la generació daurada de la fotografia a Espanya. Ara mateix té una exposició a Madrid on mostra les seves imatges clàssiques en blanc i negre. Va ser un renovador que per sort no va voler ocupar-se del negoci de bacallà que la família tenia al Mercat del Born. Sobre el seu arxiu li encantaria que anés al Museu Reina Sofía tot i que pensa que no els interessa molt la fotografia, perquè potser el consideren un art menor. Ell no s'etiqueta com a fotògraf ni com artista, més aviat com un artesà de la fotografia. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem en parlar de la contradicció humana i de les dificultats de sobreviure a una parella en crisi. L'autora d'Amor en Cas d'Emergència i La Vall del Mulde, Daniela Krien ens transporta a la intimitat d'una parella, ens convertim com a lectors en testimonis d'un incendi sense foc, fet de retrets i silencis, però també d'una secreta esperança de salvació. En parlem amb l'editor de Més Llibres, Jordi Martin Lloret qui publica L'Incendi de Daniela Krien. Ens situem en un incendi real que destrueix una cabana que una parella havien llogat per passar l'estiu als Alps d'Ammergau, a l'Alta Baviera. Ells són la Rahel i en Peter i l'incendi els farà canviar de plans. La trucada de la Ruth, una vella amiga de la mare de la Rahel sembla molt oportuna: necessita algú que li cuidi la casa i els animals mentre ella i el seu marit són fora per un problema de salut. La Rahel veurà el seu problema solucionat, una intendència menys, però no li consulta al Peter. S'hi estaran tres setmanes, en una casa aïllada, on haurà de decidir si paga la pena salvar una relació que fa temps que agonitza. Una novel·la que transcorre com una alegoria, molt simbòlica, que recorda les dues Alemanyes de després de la caiguda del Mur de Berlín. De les relacions entre mares i fills i els pares desconeguts. La Rahel és psicòloga i en Peter professor d'universitat. Malgrat els silencis i la distancia de la parella, hi ha respecte entre ells. La portada la signa en Pep Boatella i veiem una parella de cara a la casa de vacances i una columna de foc que sobresurt dels seus caps. La seva relació està tocada, són cínics un amb l'altra i hi ha una manca de relacions sexuals. El temps a la casa de la muntanya de la Ruth els servirà per descobrir el seu passat, en el que s'han convertit i el que els queda per solucionar a les seves vides. Els seus fills són la Selma, una persona conflictiva, dramàtica, depenent, mentre que el Simon és independent i va a la seva. La relació amb els seus fills és una altre de les temàtiques de la novela de Daniela Krien. Viuen sota el mateix sostre però estan a quilòmetres de distància. Per curar les ferides i el ressentiment decideixen donar-se temps a una casa de camp solitària. Uns vells amics de la família, els ofereixen una taula de salvació: una casa-granja al nord del país, el seu propi projecte de vida. Daniela Krien deixa un bri d'especrança per aquells que encara creuen que l'amor ho pot tot. I a la reflexió inicial parlem de Leonora Carrington. La pintora surrealista que va ser maga, bruixa i pionera de l'ecofeminisme. La seva fama d'enigmàtica no va ser una pose "sóc tan misteriosa per a mi mateixa com pels altres". Imprevisible, inaudita i amb una curiositat insaciable, els que varen conèixer estaven convençuts que era d'un altre món. Entre l'avorriment al que semblava predestinada per la família, Leonora Carrington va escollir la fantasia, l'aventura i la desobediència. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem en la darrera novel·la negra d'Anna Carreras Aubets publicada a Llibres del Delicte. Tenim a una protagonista, Emma, que és una pintora que espera el seu moment i somia en fer una gran exposició original i macabra que finalment li permeti triomfar en el món de l'art i viure sense patir. És una dona que es va empoderant a mesura que aparta del seu camí la mediocritat. Quan la detecta en algú, l'ha de matar. I sempre ho fa mirant directament als ulls de la víctima i li llança un "Vigila amb mi" que dóna títol a aquesta ficció. L'Emma haurà de passar per molts entrebancs i decepcions envoltada de personatges catapultats per la mediocritat. Viurà situacions desagradables i de perill en el seu periple de supervivència. L'Emma protagonitza una carrera de fons, un camí d'empoderament a través d'intents d'assassinat o crims que comet contra la gent que l'emprenya, la decep o li fa mal a ella o els seus éssers estimats. Anna Carrerras utilitza l'humor àcid i la penetració psicològica marca de la casa alhora que parla de maltractament, d'assetjament, del mal ús del català, de les relacions tòxiques o el narcisisme. L'Emma es convertirà en una justiciera a favor d'una vida personal i professional de més qualitat. No fa falta ni sang ni fetge per posar fi a la vida dels fills de puta, només intel·ligència, molta sang freda i un tarannà infal·lible. El camí no serà fàcil perquè mentre ella destrueix persones mediocres per la necessitat de fer el bé, també permet que altres la destrueixin a ella. Tota la vida, des de petita havia viscut en una campana de vidre, aliena al món real, era la rareta que quan surt del cau es transforma en una assassina en sèrie de gent mediocre. Referents musicals, literaris, poètics i artístics que li serveixen a l'autora i traductora, Anna Carreras, per criticar tot allò del món que no li agrada. I a la reflexió inicial parlem d'Alba Sotorra una directora que també està al capdavant de la seva productora i que reclama que manquen veus de persones diferents, no només dones blanques, sinó també racialitzades, migrades, de zones perifèriques i identitats diferents. Perquè com més diversa sigui la mirada del cinema, més democràtica serà aquesta visió que tenim del món. També parlem de la mirada i sensibilitat d'Ida Vitale que al seus 99 anys gaudeix d'un documental sobre la seva vida i obra. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

El llapis vermell és un repàs a la memòria històrica recent que ens mostra la fragilitat de l'adolescència i les seves conseqüències en la vida adulta. Els traumes, els cops, la resistència, la ràbia. A través d'un exercici crític i molt literari, l'escriptor Oriol Molas ens presenta una denúncia social contra els abusos escolars en els internats religiosos a la dècada dels 80. Un treball. De ficció que retrata els abusadors, les víctimes i sobretot els mecanismes de poder i del silenci dels que s'ho miren i no intervenen. També del desamparament i del fracàs de l'educació en l'àmbit de les emocions. Un llibre publicat a Edicions de 1984. Escuchar audio

Un segell destinat a recuperar textos i novel·les de finals del s.XIX i principis del s.XX. el ideari és publicar llibres que per una raó o per una altra han estat silenciats i sotmesos a una clandestinitat derivada dels prejudicis que es varen trobar en l'època en què varen ser escrit. Una operació de rescat de títols als que no s'ha fet justícia. Castigades a l'ostracisme a vegades pels temes tractats, per ser literatura de gènere o per ser obra d'una dona en un univers masculí. Llibres maltractats que esperaven una mirada curiosa, oberta i lliure que els tragués de l'oblit Tenim els dos primers títols: Els trenta-nou esglaons de John Buchan i L'Home que va caure a través de la terra de Carolyn Wells Escuchar audio

Avui ens centrem en un llibre de 1914, Pioners, Oh Pioners! de Willa Cather que ha editat en català Cal Carré, amb una acurada traducció de Núria Sales. En parlem amb la seva editora Antònia Carré Pons. Situada en una petita localitat de Nebraska a finals del s.XIX ens mostra la hitòria d'un país que comença al cor d'una dona. Es tracta del segon llibre de Willa Cather qui primer es va dedicar al periodisme abans de llançar-se a l'escriptura. La seva obra té gran sensibilitat poètic i un poder descriptiu molt acurat. Evoca els records de la seva infantesa a Nebraska i la dura lluita contra la natura dels immigrants colonitzadors i les contradiccions entre la ciutat i la terra. Dels seus orígens va saber captar l'essència de les virtuts humanes bàsiques: passió, vitalitat espiritual, valor personal, magnanimitat i una conducta generosa. A Pioners, Oh Pioners! ens relata la història d'immigracio i supervivència amb una figura femenina central. L'Alexandra, una jove valenta que, a la mort del pare, es fa càrrec de la família. Amb la seva fermesa, constància i voluntat acompanyats d'una bona dosi d'intel·ligència i feina aconsegueix treure endavant les seves terres desafiant les convencions socials sobre el paper de la dona. Els colons de Willa Cather, entre els que ella mateixa va viure, són immigrants procedents de tots els racons d'Europa, famílies que lluiten contra l'adversitat en una terra salvatge i un clima extrem. En la seva majoria són artesans que aprenen a cultivar la terra a través de l'amarga experiència del fracàs. I la reflexió inicial parlem de Sandra Newman que imagina en el seu nou llibre un món sense homes. Pensa en un planeta on un bon dia desapareixen totes les persones amb cromosoma Y. Acaba sorgint un món menys violent i molt més col·laoratiu. Aquesta és la premisa de Un Mundo sin hombres, editat a Seix Barral. A partir d'aquesta novetat també parlem d'altres novel·les que han abordat la desaparició dels homes o la seva extinció. Escuchar audio