La cantata 197 és una de les més grandiloqüents del catàleg bachià. Es va compondre amb motiu d'una cerimònia nupcial i a jutjar per les dimensions de l'obra i la quantitat de mitjans de què disposa, els contraents devien ser personatges importants de l'època. Estructurada en dues parts de cinc moviments cadascuna, la seva instrumentació és pròpia de grans ocasions festives i solemnes, com Nadal o Pasqua. El títol d'aquesta cantata és "Gott ist unsre Zuversicht" (Déu és la nostra seguretat) i el llibret se centra en la benevolència i saviesa divines.

Sentim la cantata 117, titulada "Sei Lob und Ehr dem höchsten Gut" (Lloança i glòria al bé suprem). Va ser composta entre els anys 1728 i 1731, i tot i que no se'n coneix l'ocasió per a la qual va ser escrita, podria haver estat destinada a una festa important, potser un servei d'acció de gràcies o el casament de persones de relleu, a jutjar pel títol del coral que fa servir, nascut com a himne de noces.

La cantata 133, "Ich freue mich in dir" (M'alegro en tu), data de 1724. És una de les obres destinades a sonar el 27 de desembre, dia de Sant Joan Evangelista, el tercer dia de Nadal, segons la litúrgia luterana de Leipzig. De to celebratori contingut i amb un caràcter arcaic i popular, hi destaca el paper de l'oboè d'amor.

Sentim la cantata número 64 del catàleg bachià, titulada "Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget" (Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare). Es va estrenar el 27 de desembre de 1723 a Sant Tomàs de Leipzig, amb motiu del tercer dia de Nadal, segons la litúrgia luterana. És una cantata de caràcter moderat, en què els instruments de vent estan relegats a doblar les parts vocals.

Aquesta cantata es titula "Ich lebe, mein Herz, zu deinem Ergötzen" (Visc, cor meu, en el teu delit). Tot i que és la més breu del catàleg bachià (fet que ens fa dubtar de si ens ha arribat sencera) va ser escrita per un dia molt rellevant, el tercer dia de Pasqua, i està inspirada pel text en què Jesús es presenta ressuscitat als seus deixebles.

La cantata 152 de J. S. Bach porta el nom de "Schau, lieber Gott, wie meine Feind" (Mira, Déu estimat, com el meu enemic). Es va estrenar l'any 1714 i està destinada a interpretar-se el diumenge després de Nadal. Com altres cantates d'aquest moment de l'any litúrgic, la temàtica està centrada a l'entorn del pas del temps. Per aquesta raó, la música de Bach combina els estils musicals arcaic i modern per simbolitzar l'oposició entre l'any que s'acaba i el que està a punt de començar.

Sentim la cantata 149, "Man singet mit Freuden vom Sieg" (Cantem amb la joia del triomf), escrita pel dia de Sant Miquel, una festivitat eclesiàstica important a Leipzig i altres ciutats alemanyes del temps de Bach. Com que es tracta d'una data remarcable, aquesta cantata, plena de cites i al·lusions a l'antic testament, demana trompetes i timbales, a més dels habituals vents i cordes.

La cantata BWV 130 porta el nom de "Herr Gott, dich loben alle wir" (Tots nosaltres et lloem, Senyor) i és una de les més emotives de Bach. La va compondre al 1724 amb motiu de la Festa de Sant Miquel, una festivitat especialment estimada per la reforma luterana. A causa de la solemnitat d'aquest dia, a la instrumentació s'hi troben trompetes i timbales, a més dels habituals vents i cordes. El llibret, d'autor desconegut, es basa en una lectura del llibre de l'Apocalipsi, on s'explica la lluita entre l'arcàngel Sant Miquel i Llucifer.

Sentim la cantata BWV 165, "O heilges Geist- und Wasserbad" (O, Sant Baptisme d'aigua i Esperit) per a la festa de la Trinitat. Aquesta és la primera cantata bachiana per al diumenge de Trinitat, un dels dies importants del calendari litúrgic. Per aquesta raó és una cantata de gran proporció. L'arranjament musical és, però, més aviat auster. No hi ha cor, sinó quatre veus solistes que només s'uneixen al coral final. El text de la cantata parla sobre la purificació de l'esperit humà a través del baptisme.

La cantata "Der Friede sei mit dir" (Que la pau sigui amb tu), amb número de catàleg BWV 158, té dos destins dins del calendari litúrgic: el tercer dia de Pasqua i la festa de la Purificació de Maria. Té només dotze minuts de durada i quatre moviments, així que és possible que probablement formés part d'una obra més gran. Se'n desconeix la data d'estrena i l'autor del text. El tema de l'obra gira entorn de les paraules del títol, que Jesús ressuscitat pronuncia quan s'apareix als seus deixebles.

Sentim i analitzem la cantata BWV 156, "Ich steh mit einem fuss im Grabe" (Ja tinc un peu dins la fossa), escrita per al tercer diumenge després de l'Epifania. Es tracta de la més tardanes de les quatre cantates bachianes conservades per al tercer diumenge després de l'Epifania, festivitat que nosaltres coneixem avui com el Dia de Reis. És una cantata molt cambrística, amb només un oboè, cordes i baix continu. Temàticament es tracta d'una meditació sobre la mort i la confiança cega en el Senyor.

Sentim la cantata número 23, amb títol "Du wahrer Gott und Davids Sohn" (Tu, Déu veritable i fill de David). Aquesta cantata, que s'interpretava el diumenge anterior al dimecres de cendra, es va estrenar el 7 de febrer del 1723. Es tracta de música de caràcter cambrístic i refinat, probablement afí als gustos de la noblesa, que podia gaudir-la estèticament més enllà d'apreciar-la com a part de la litúrgia.

"Wär Gott nicht mit uns diese Zeit" (Si Déu no fos amb nosaltres en aquest temps), és la cantata número 14 del catàleg bachià, escrita per al quart diumenge després de l'Epifania. Data del 1735 i es basa en el text de l'evangeli del dia, en el qual s'explica com, durant una travessia pel llac Genesaret amb els seus deixebles, Jesús amaina la tempesta i calma les ones. Bach trasllada aquestes imatges a la música de forma simbòlica i descriptiva.

Sentim la cantata número 123, "Liebster Immanuel, Herzog der Frommen" (Estimadíssim Emmanuel, príncep dels creients), composta per al dia de l'Epifania. En aquesta festivitat es commemora la visita dels Tres Reis a l'infant Jesús. Aquesta cantata data del 1725 i es troba dins del segon cicle de cantates que J. S. Bach va escriure per a tots els diumenges de l'any.

Sentim la cantata "Singet dem Herrn ein neues Lied" (Canteu a Jahvé un càntic nou). Es tracta de la cantata número 190, escrita per al dia de Cap d'Any i estrenada l'1 de gener del 1724 a Leipzig. Com que es tracta d'una gran ocasió litúrgica, compta amb un ric dispositiu instrumental, format per tres trompetes, tres oboès, timbales, cordes i continu, a més de tres solistes vocals i cor a quatre veus.

Sentim la cantata número 30, anomenada "Freue dich, erlöste Schar" (Alegra't, multitud alliberada). Es tracta d'una obra d'origen incert que Bach va arranjar perquè s'interpretés el dia de Sant Joan. Com que es tracta d'una festivitat remarcable, és una cantata de grans proporcions, estructurada en dues partes de sis moviments cadascuna. Musicalment, té un caràcter festiu i de dansa i requereix una gran plantilla orquestral.

Tanquem el petit cicle dedicat a les cantates de Pentecosta amb l'audició de la cantata número de catàleg 184, titulada "Erwünschtes Freudenlicht" (Desitjada llum joiosa), una obra estrenada probablement el 1724.

Sentim la cantata número 175 "Er rufet seinen Schafen mit Namen" (Ell crida les seves ovelles pel seu nom), que forma part del petit cicle dedicat a les cantates per a la Pentecosta i estrenada el 1725.

Sentim la cantata 174, titulada "Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte" (Estimo amb tota l'ànima el Déu Suprem), una de les compostes per al segon dia de Pentecosta.

Sentim la cantata 173 "Erhötes Fleisch und Blut" (Excelsa carn i sang), composta en època de Köthen per a l'aniversari del príncep Leopold i estrenada el 29 de maig d'aquell any.

Sentim la cantata número 68, titulada "Also hat Gott die Welt geliebt" -"Déu ha estimat tant el món"-, que data de 1725. Es tracta d'una de les cantates sobre llibret de Marianne von Ziegler que aprofita música d'una obra anterior i molt diferent, la cèlebre cantata profana número 208, coneguda com a "cantata de la caça", composta per al duc Christian de Weissenfels el 1713.

Comencem un petit cicle de diverses setmanes en què sentirem cantates compostes per a la Pentecosta, una de les principals festes de la religió jueva. Avui sentirem dues cantates que estan estretament relacionades: les que porten els números de catàleg 59 i 74 i, el títol, "Wer mich liebet der wird mein Wort halten" (Qui m'estimi mantindrà la meva paraula).

Sentim i analitzem la cantata número 128, titulada "Auf Christi Himmelfahrt allein" (Només en l'Ascensió de Crist), estrenada el 10 de maig de 1725 i que pren el nom de l'himne homònim d'Ernst Sonnemann del 1661, que en glossa un altre de Josua Wegelin uns trenta anys anterior.

Dediquem el programa d'avui a la cantata número 192, titulada "Nun danket alle Gott" (Ara donem, tots, gràcies a Déu) tot i que planteja nombrosos interrogants, tant pel que fa al destí com a la datació. Els entesos solen situar-ne la composició pels volts de l'any 1730, ja que les particel.les que ens n'han arribat van ser copiades per la mateixa persona que va fer les de la cantata 51, estrenada el 17 de setembre d'aquell any. Si això és així, pel seu to festiu i exaltat, l'obra hauria pogut anar destinada, a la festa de la Reforma.