Activistes ambientals denuncien la tala massiva d'arbres a boscos del litoral. Alerten que l'excusa és aconseguir material per fer biomassa i exportar-la a Itàlia. Tot i que el perill d'incendis de sisena generació és present, consideren que hi ha altres fórmules per mantenir el bosc en condicions que impliquen talar arbres amb molts anys de vida. Lola Arpa i Papa Salvador formen part de SOS Empordanet i de Salvem Begur. Insisteixen que al darrera hi ha també la imparable indústria de la construcció a la costa. Escuchar audio

Davant les macro instal·lacions de Renovables o la reproducció del model automobilístic fòssil per cotxes elèctrics, els especialistes en drets humans, Gisela Torrents i Carles Díaz apel·len a un canvi de visió i gestió de les polítiques energètiques. La solució no serà adequada si al darrere hi continuen pràctiques de greenwashing o s'emmascaren sota conflictes armats com el de Gaza.Des de l'Observatori DESCA i l'Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània reclamen l'aprovació ràpida d'una llei europea que obligui les empreses a demostrar el respecte pels drets de les persones en tota la seva cadena de valors i subministrament. Escuchar audio

El model energètic i de mobilitat que iniciem en aquesta transició ecològica respecta els drets humans?. Les investigadores Gisela Torrents de DESCA i Carlos Díaz de l'Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània parlen del mercat del cotxe elèctric i de les macro instal·lacions renovables en clau de justícia social. La tala massiva d'arbres que s'experimenta des de fa uns mesos a Catalunya alerta a SOS Empordanet i Salvem Begur, Lola Arpa i Pepa Salvador, expliquen com es fan amb l'excusa de crear biomassa i per evitar els efectes dels incendis de sisena generació. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau explica què vol dir quan parla d'Arquitectura sense construir. Escuchar audio

Enginyers i biòlegs treballen conjuntament en un projecte per facilitar la recuperació d'algues, peixos i altres individus marins. Es tracta d'uns esculls creats amb residus de la siderúrgia que es fan amb impressió en 3D. Per Lluís Gil i Joaquin del Rio investigadors de la UPC recuperar l'alumini sobrant d'altres activitats, combinat amb residus de formigó és un valor afegit per evitar extractivisme. El biòleg Jaume Piera, responsable del projecte Biomarató creu que aquests nous esculls artificials podran afavorir el retorn de la fauna a les nostres costes.  Escuchar audio

Aquest és el criteri d'especialistes com l'arqueòleg Steve Cracknell que ha recollit en el seu llibre "Pirineus Indòmits" el sentir i l'experiència de les comunitats que viuen a una i altra banda dels Pirineus. La reintroducció de l'Ós i d'altres espècies replanteja la feina de la pastura en extensiu i de la nova ramaderia. La idea d'uns espais naturals sense acció de persones i ramats desequilibraria l'entorn, fins i tot per les mateixes espècies salvatges. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica presentem la segona part d'un especial dedicat a mostrar com estem treballant l'adaptació a primera línia de mar per mitigar els impactes dels temporals que vindran. Ens centrem en l'experiència de Lluís Gil i Joaquin del Rio des de l'enginyeria per crear uns esculls reciclats amb material provinent de la indústria siderúrgica. I valorem la possibilitat que tenen perquè s'hi adapti la vida marina, estudiada per Jaume Piera dins del projecte de ciència ciutadana Biomarató. L'arqueòleg i escriptor Steve Crackwell ha escrit el llibre "Els Pirineus Indòmits" (Sidillà edit.) per analitzar els impactes de la reintroducció de l'Os a les dues bandes dels Pirineus. L'expert en Sobirania Alimentària Gustavo Duch explica el que hi ha al darrere del concepte de Rewilding i aposta per una renaturalització en la qual s'inclogui la vida humana, que gestiona i equilibra les zones més naturals. Escuchar audio

La biòloga sonora Eloïsa Matheu explica la dificultat d'apropar-se com a humana a les zones on habiten els mamífers salvatges de la Península. Només els pots gravar a distància i de vegades barrejats amb individus d'altres espècies. Ens fa escoltar com es comuniquen la guineu, el gat fer i el linx ibèric, tots ells molt reduïts en població a causa de la caça i a altres factors provinents de l'activitat humana. Escuchar audio

Aquestes són algunes de les solucions que han dissenyat les estudiants de final de carrera a Elisava. L'objectiu és reduir els residus que deixen els milers de turistes muntanyencs que visiten el camp base de l'Everest cada any. Els invents i propostes s'han presentat al Nepal Tourism Board i seran avaluades aquest any per donar-hi l'ok final. Marina Guzmán ha dissenyat Sunmit, una tenda d'acampada portàtil amb plaques solars flexibles. I Irene Morera és l'autora d'un sistema de mòduls d'habitatge interconnectats per aprofitar l'escalfor i que funciona com a ciutat temporal. Amb l'urinari portàtil Nourea de Paula Santacana es reduiran els 2000 litres d'orina diaris que es generen al Camp Base d'una de les muntanyes més altes i més visitades del món. Escuchar audio

Aquesta és la recomanació de l'investigador Corrado Altomare, el científic que estudia els efectes de l'impacte de temporals a les nostres costes. Alerta que l'escenari de canvi climàtic que vivim ens aboca a onatges intensos que venen d'una direcció a la qual no estem acostumats. Hem d'actuar mitigant i adaptant-nos però repensant la nostra vida a primera línia de mar, és necessari un canvi de perspectiva. Per Irene Ràfols, d'Eurecat, el camí està a adoptar solucions basades en la natura, com les estructures creades per als ports que permeten refugi a la vida marina. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem dos projectes que estudien l'impacte dels temporals sobre les nostres costes i la renaturalització dels ports. Parlem amb l'investigador Corrado Altomare UPC i amb Irene Ráfols directora de Desenvolupament d'Eurecat. Amb Eloïsa Matheu escoltem mamífers salvatges com el linx, la guineu i el gat fer. Descobrim noves eines per evitar el col·lapse de residus al camp base de l'Everest, Marina Guzmán ha creat una tenda amb plaques solars plegables i Irene Morera un sistema de ciutat temporal interconnectada. Escuchar audio

L'antropòleg i escriptor Josep Maria Fericgla acaba de tornar de la selva amazònica a l'Equador on ha vist la regeneració ambiental que viu la Casa Etno-Ahuano, fundada per difondre el coneixement natural local amb les herbes medicinals i el respecte per les ètnies locals. Fericgla assegura que viure enmig del bosc a Can Benet Vives al Montnegre o a la selva amazònica li aporta una connexió sanadora i l'identifica com a emboscat. Escuchar audio

L'Agricultura biodinàmica està unint esforços amb sectors de confecció de matèries per recuperar el valor de la llana d'ovella després de l'esquilada i evitar les conseqüències de l'abandonament progressiu de la pastura. Angel Amurrio creador del projecte Entheos a Navarra, al costat de Valerie Bergeron directora de Materfad, centre expert en materials innovadors, ressalten el seu valor com a matèria primera i la seva possibilitat per evitar seguir alimentant la trepidant voracitat de la indústria de la moda. Des de Mallorca Gemma Salvador explica l'experiència de Llanatura.Escuchar audio

La unió entre tecnologies innovadores de teixits com Materfad, l'agricultura biodinàmica de Entheos o l'experiència circular de Llanatura a Mallorca, busca canals factibles per evitar que la llana de l'esquilada de les ovelles es converteixi en un residu. En parlem amb Valerie Bergeron, Angel Amurrio i Gemma Salvador, a propòsit de l'exposició que es pot veure al DHub "Futurs Pastorals, les migracions de la llana". Catalunya treballa en la creació d'un Centre d'Empreses i Drets Humans per seguir la pista de les multinacionals que no respecten els acords climàtics i poder sancionar-les, Júlia Martí d'ODG hi participa. L'antropòleg Josep Mª Fericgla torna de l'Equador amb ànims després de veure com s'ha regenerat l'entorn de la Casa Etno-Ahuano que va comprar per preservar la zona d'agressions externes a la vida indígena.Escuchar audio

La Revista Soberania Alimentària inicia una campanya per conscienciar del que s'amaga davant aliments que consumim durant les festes d'hivern com els dàtils, el pop o les maduixes. El poeta, escriptor i director de la Revista Gustavo Duch ens desvetlla el que hi ha al darrera. L'escriptor Gabi Martínez presenta la seva darrera obra de liternatura "Delta"( Seix Barral edit.) on narra la seva experiència de vida a l'illa de Buda, la primera que s'enfonsarà a Europa degut a l'augment del mar. El científic Joan Albert Sánchez Cabeza, director de l'Observatori costaner del canvi global a Mazatlan ens ofereix una classe magistral sobre els perills dels oceans degut a la pressió humana i la crisi climàtica global.Escuchar audio

La criminologia verda com a eina per detectar atacs contra els ecosistemes i les espècies no humanes, entenent-les com a entitats vives amb drets i interessos, en parla Esteban Morelle Hungria. Un nou estudi de l'ICTA-UAB desvetlla com totes les espècies de peixos que viuen als deltes i estuaris de rius estan contaminats amb microplàstics, Michaël Grelaud és un dels investigadors de l'estudi. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau proposa no reciclar cap mena de plàstic per l'arquitectura perquè les conseqüències són encara pitjors.Escuchar audio

Una col·laboració entre Verificat i el CREAF ensenya nois i noies d'Institut com detectar les fake news climàtiques i identificar informacions de Greenwashing. Cristina Figueras responsable de l'àrea educativa de Verificat i Gerard Gaya tècnic de comunicació del CREAF ho expliquen. Amb la biòloga sonora Eloïsa Matheu escoltem ocells a punt de desaparèixer mentre comentem l'informe internacional que demostra com els humans hauríem provocat l'extinció d'unes 1430 espècies d'ocells. L'experta en energia i membre d'Ecoserveis Joana Mundó explica les noves fórmules de les entitats públiques per accedir a l'energia. Escuchar audio

Científics i especialistes de la salut treballen en la creació de Sistemes d'Alerta Sanitària que puguin avançar l'arriba d'impactes com a conseqüència del Canvi Climàtic. Es tractaria d'una millor connexió entre Centres de Salut i Hospitals i organismes com l'Organització Meteorológica Mundial. La investigadora Rachel Lowe del Barcelona Supercomputing Center explica com d'aquesta manera els centres sanitaris estaran preparats per actuar de pressa davant futures pandèmies, altes temperatures o altres fenòmens extrems cada cop més presents.Escuchar audio

L'augment de lobbistes i empreses que han assistit a la Cimera del Clima fa evident l'interès per treure rendiment econòmic de la situació de crisi global. Ho expliquen les membres de l'ODG Claudia Custodio i Berta Cañada, en tornar de la Cimera de Dubai. La decebedora conclusió final, qüestiona que es facin realitat algunes de les seves decisions: la dotació econòmica suficient pels països que no contaminen però que són els primers en rebre els efectes del Canvi Climàtic i la reducció profunda, ràpida i sostinguda de les emissions, que no contempla una data final de l'ús dels combustibles fòssils. L'única data positiva és el reconeixement escrit, per primer cop, que els combustibles fòssils són els causants directes de la contaminació i l'escalfament del planeta.Escuchar audio

Un estudi de ISGlobal, en el que han participat les científiques Carolyn Daher i Claudia García-Vaz, conclou que el 15% dels càncers de pulmó ja es deuen a la contaminació ambiental i l’alzheimer també hi està relacionada. Estem molt lluny d’aplicar les mesures proposades per la OMS. Cal un acord a nivell d’Europa per reduïr els impactes en la salut i les desigualtats socials.Escuchar audio

Acabades de tornar de la COP28 a Dubai, les expertes Clàudia Custodio i Bruna Cañada de l'Observatori pel Deute en la Globalització, lamenten la poca ambició del text final de la Cimera que proposa tan sols una davallada sostinguda de les emissions, reduint l'ús de combustibles fòssils. Les investigadores Carolyn Daher i Claudia García-Vaz de ISGlobal reclamen mesures contundents per part dels governs europeus per reduir la contaminació ambiental produïda sobretot per l'ús dels cotxes. L'experta en Sistemes d'Alerta Sanitària, Rachel Lowe, del Supercomputing Center, explica com ha de ser la connexió entre els serveis sanitaris i els serveis climàtics i meteorològics per alertar i preparar-se davant fenòmens provocats pel canvi climàtic. Escuchar audio

null

Aquest és l'objectiu del col·lectiu Eixarcolant que inicia una campanya per dignificar les plantes silvestres i dotar-les d'una llei que les protegeixi. Es tracta de vegetals, bona part d'ells comestibles, que la indústria alimentària ha intentat erradicar perquè es considerava que feien nosa a les collites. Els nous estudis agrícoles demostren el valor tant alimentari com ambiental de les que s'havien considerat "males herbes". Ho explica Marc Talavera, un dels fundadors d'Eixarcolant. Escuchar audio

El gel de l'Antàrtida s'està fonent de manera ràpida en els darrers set anys a causa de l'escalfament global. El científic Josep Maria Gili recorda que el gel alimenta la vida que hi ha al continent i la seva pèrdua significa que la capacitat de resiliència és menor. Assegura que si això no es reverteix aviat la situació serà realment preocupant. Junt amb la científica Dolors Vaqué, experta en microbiologia marina, asseguren que sota el gel de l'Antàrtida hi viu la biodiversitat més gran i rica del planeta.Escuchar audio

Amb les científiques Dolors Vaqué i Josep Maria Gili parlem dels seus darrers descobriments a l'Antàrtida com a la zona amb més riquesa bio diversa sota les aigües. El músic Alex Marteen que va participar amb l'espectacle "L'Antàrtida música i gel" a les sessions de CosmoCaixa, presenta aquests dies el tema Lástima del Océano dins del seu treball "Meseta". Amb Claudia Custodio de l'ODG repassem els objectius prioritaris de la Cimera del Clima a Dubai i de les contradiccions de la seva celebració en un dels països amb més interessos petroliers i gasístics. Marc Talavera un dels fundadors d'Eixarcolant dona detalls de la campanya #Femquepassincoses per evidenciar la pèrdua d'espècies vegetals que s'engloben en les considerades males herbes, tan necessàries per la riquesa agrícola que cal recuperar. Escuchar audio

Revaloritzar paisatges deteriorats d'antigues zones de sacrifici és la feina de nous arquitectes i paisatgistes compromesos amb la situació de crisi climàtica. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau repassa alguns exemples claus, com el projecte de les antigues pedreres de Jinyun a la Xina, la pedrera de marès Lithica a Ciutadella, Menorca, o la mina oberta de carbó de Peñarroya a Córdoba Escuchar audio

Per això cal organitzar des d'ara la Mineria Urbana, centrada en la recuperació de minerals i materials de les plaques fotovoltaiques i les bateries dels cotxes elèctrics. L'expert en deute i globalització Alfons Pérez destaca la nostra responsabilitat envers els pobles i les zones on l'extracció crea ara impacte social i ambiental. Per Veronica Martinez, redactora de l'informe de Mineria Urbana per la Fundació ENT, consumim massa tecnologia i al 2030 arribarem al topall de residu electrònic. Els dissenyadors han d'activar fórmules per reparar i allargar la vida útil dels objectes tecnològics. Sobre l'altre residu important, el residu orgànic, Frederic Puig recorda que és el més fàcil de recuperar de manera separada. La notícia que les bosses compostables contaminen més que les de plàstic no és certa, s'ha divulgat un estudi preliminar abans de tenir resultats comprovats. Escuchar audio

La proposta de Mineria Urbana busca reduir l'impacte del residu tecnològic que arribarà al seu punt àlgid al 2030, ho comparem amb el residu orgànic parlant amb Frederic Puig, Alfons Pérez i Veronica Martínez. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau posa exemples de recuperació arquitectònica de pedreres, abocadors i mines a cel obert, amb l'arquitectura post-extractiva. Amb el director de cine Pau Faus parlem de les contradiccions entre investigació amb animals i vida de pastura, a la seva darrera pel·lícula "Fauna". Escuchar audio

En els darrers anys la biòloga sonora Eloïsa Matheu està comprovant la pèrdua de biodiversitat a partir de la baixada sonora ambiental del Delta de l'Ebre. Ja no sonen molts dels individus que caracteritzaven la zona, sobretot en èpoques de migracions d'aus. Escoltem, amb les seves gravacions, ocells de l'Illa de Buda, gavines perseguint un tractor o els pescadors xerrant mentre desemmallen. Escuchar audio

L'activista per la conservació del Delta de l'Ebre Josep Bertomeu "Polet" aposta per una fórmula de turisme propera i que ensenyi els valors de l'agricultura i la gestió del territori des de les persones que hi viuen i hi treballen. L'anomena "Turisme Regeneratiu" i el defensa i explica a les seves memòries "Lo Pas de l'Ebre. Memòria Autobiogràfica" (Onada edicions). Parlem amb les dues generacions de Josep Bertomeu sobre els reptes que aborda el Delta en plena crisi climàtica. Si no hagués estat per la lluita per la conservació, el Delta de l'Ebre seria ara una Petroquímica, diu Josep Bertomeu, fill. Escuchar audio

Les dues generacions de Josep Bertomeu expliquen la situació actual del Delta de l'Ebre, mentre presentem la memòria autobiogràfica "Lo Pas de l'Ebre" de Josep Bertomeu "Polet". La biòloga sonora Eloïsa Matheu recorre els paisatges ebrencs d'un Delta que ha perdut en biodiversitat a causa de l'emergència climàtica. Amb Àlex Serra escoltem la seva música tan regenerativa com el lloc agrícola d'Eivissa on va viure durant dos anys. Coneixem els punts claus del Congrés de Dones Del Món Rural Ramaderes i Pageses que es celebra aquests dies amb la preocupació posada en la sequera i l'aigua. Escuchar audio

El científic i expert en oceans Joan Albert Sánchez Cabeza alerta de l'augment de temperatures amb tendència a pujar més i més. Li preocupa en concret que augment el nivell del mar per l'afectació que això ja comença a tenir en les comunitats que viuen a primera línia. Explica que amb la proliferació de fenòmens ambientals bruscos els efectes cada cop seran pitjors. Sánchez Cabeza estudia el comportament marí des del seu Observatori de Mazatlán al Parque Nacional Cabo de Mazatlán, a Mèxic, entre el Pacífic Nord i el Golf de Califòrnia. Coneixem millor la superfície de la lluna que el fons marí i el seu comportament, diu. Escuchar audio

Amb Gustavo Duch repassem les informacions que arriben des del camp palestí. Analitzem els vincles entre la indústria agrícola i militar israeliana, els seus efectes a Gaza i el lligam amb Azerbaidjan, Uzbekistan que garanteixen totes les necessitats de blat d'Israel. Escuchar audio

L'Area Metropolitana de Barcelona amb l'Institut de Ciències del Mar inicien un projecte per recuperar les platges malmeses amb l'ajut de la ciutadania. El geòleg i tècnic de l'AMB David Piquer i Jordi Pagès portaveu de la Coordinadora Preservem el Maresme parlen de temporals i els seus darrers efectes. El científic Joan Albert Sánchez Cabeza, responsable de l'Observatori de Mazatlan, al Pacífic Nord, explica l'impacte del canvi climàtic en els sistemes costaners. Amb Gustavo Duch analitzem la situació de l'agricultura a Gaza en plena guerra i els lligams de la industria agrícola i tecnològica d'Israel. Escuchar audio

Això és el que explica el documental "Camí de Marina" de Carles Caparrós, amb l'experiència de la Fundació Miranda que dirigeix Rosa Galindo. La necessitat de recuperar un camí de transhumància, fa molt de temps actiu, entre els Pirineus i el Garraf, demostra com la fragmentació del territori és un dels problemes greus de la pèrdua de diversitat d'espècies. Els cavalls en llibertat de la Fundació recorren aquest camí que a partir d'ara cal que continuï actiu. Com diuen alguns dels protagonistes: Anem reduint les possibilitats d'adaptar-nos als canvis accelerats que estem produint nosaltres mateixos. Escuchar audio

Representants de les Plataformes per la Defensa del Tren públic i de qualitat alerten que no cal construir més infraestructures viàries sinó gestionar bé la mobilitat. Si s'han de construir nous trams, s'han de fer pensant en una mobilitat amb menys impacte ambiental i territorial. Denuncien la construcció de línies d'AVE que ara estan infrautilitzades mentre Rodalies continua sent un caos i proposen enllaços entre trens i tramvies a nivell rural. En parlen Arnau Lagresa de la IAEDEN, Pep Gou de la Plataforma de defensa del Tren de l'Empordà i Carlos Montejano Ferroviari i mebre de la Plataforma en Defensa d'un tren públic i de qualitat. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem la situació de les infraestructures de tren, ampliacions i instal·lacions, alhora que es proposa reduir vols en avió, com a solució per baixar la contaminació ambiental. Parlem de la realitat amb Arnau Lagresa, Pep Gou i Carlos Montejano. El realitzador de la road movie a ritme de cavall "Camí de Marina" Carles Caparrós parla del rodatge en els 10 díes de trashumància. L'experta en renovables Joana Mundó dona detalls del judici que s'està fent a Iberdrola per frau, per augmentar de manera exponencial els preus de la llum durant el Novembre del 2013. Escuchar audio

La situació és greu i no s'està actuant. Les científiques del CREAF Estela Romero i Annelies Broekman demanen canvis en els sistemes productius i en l'ús de l'aigua dolça amb la implicació de tothom per revertir els col·lapses que s'apropen. Cal abocar tots els coneixements que tenim vinculant-los a l'experiència per trobar solucions. És un repte molt gran. La meitat del planeta viurà ja en aquest segle en zones no aptes per la vida, degut a l'escalfor extrema i la manca d'aliments. Escuchar audio

La comunitat científica confirma que hem sobrepassat sis dels nou límits planetaris. En clau d'Emergència Climàtica analitzem els límits lligats a l'extracció de recursos amb les investigadores del CREAF Estela Romero i Annelies Broekman. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau detalla tots els inconvenients per garantir l'accés d'aigua potable a totes les llars del món. Presentem el grup musical Voraigua, fan música dins el gènere silvestre, inspirats en les connexions entre natura i poesia. Escuchar audio

Les jornades organitzades per l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt i Baix Penedès, Coopsetània, fan una mirada al sistema de negoci de la indústria agroalimentària. Laura Ràfols, coordinadora del cicle Desnormalitza't insisteix en la necessitat de fer un canvi de gestió i consum que faciliti la vida de la pagesia i ramaderia propera. Contactem amb Helena de Ramaderes de Catalunya, perquè ens expliqui detalls sobre el despropòsit burocràtic per mantenir la seva feina i que resumeixen a la campanya #focalspapers Escuchar audio

<p>La biòloga sonora Eloïsa Matheu resumeix els sons d'una tardor que arriba retallada.</p> <p>Les brames dels cérvols als Pirineus, la migració d'ocells de Nord a Sud passant per zones de baixa muntanya i el crit de les oques comunes que arriben a la Península des de Centre Europa i s'instal.len a les zones humides, com La Nava, a Palencia.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/brames-ocells-migrant-oques-sons-tardor/6992913/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/brames-ocells-migrant-oques-sons-tardor/6992913/" alt=""/>

<p>La Xarxa Pagesa de l'Agricultura del Sòl Viu proposa aliances en el sector per implementar noves fórmules de cultiu i gestió ramadera que apostin per la regeneració del sol, el retorn de la biodiversitat biològica i la convivència animal extensiva.</p> <p>Segueixen la pauta de Konrad Schreiber: la sostenibilitat no és el creixement ni el decreixement sinó un cicle que funciona eternament, el cicle de la vida.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/regenerar-terra-agricola-assegurar-futur/6994013/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/regenerar-terra-agricola-assegurar-futur/6994013/" alt=""/>

<p>La presió sobre el sector primari els fa replantejar fórmules per recuperar la vida del sol i retornar la biodiversitat al territori. En clau d'Emergència Climàtica parlem de la Xarxa Pagesa de l'Agricultura del sol viu amb Neus Vinyals i Josep Ramon Sainz de la Maza.</p> <p>La bióloga sonora Eloïsa Matheu ens apropa als sons de la tardor, brama de cérvols i migracions d'ocells.</p> <p>Helena de Ramaderes de Catalunya explica detalls sobre la crida #focalspapers i Laura Ràfols de Coopsetània detalla les activitats del cicle: Mengem o se'ns mengen? dedicat aquest any a l'agricultura i la pesca.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/agricultura-sol-viu-sons-tardor-desnormalitzat-ramaderes/6992910/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/agricultura-sol-viu-sons-tardor-desnormalitzat-ramaderes/6992910/" alt=""/>

<p>S'intensifiquen reunions i trobades a escala internacional per preparar la nova COP28 que es farà a Dubai, als Emirats Àrabs. Alfons Pérez de l'Observatori pel Deute en la Globalització recorda que el president de la Cimera és director general d'una empresa petroliera, però també ho és d'una forta multinacional d'energies renovables.</p> <p>Els magnats industrials mouen fitxa, mentre les Organitzacions que representen els pobles del sud global esperen tenir espai real a una Cimera a celebrar en un lloc amb restriccions pel que fa a drets humans.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/esperar-cimera-climatica-cop28/6987481/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERCULTUR-TESVIDAVR&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/esperar-cimera-climatica-cop28/6987481/" alt=""/>

<p>Els experts en residus i reciclatge preveuen que aviat ja no haurem de parlar de reciclar els residus del nostre consum, ni preocupar-nos per a quin contenidor va cada un d'ells.</p> <p>Les noves fórmules per reduir materials d'un sol ús s'explicaran al Festival Residu Zero que es celebra a Barcelona sota el lema "Petjada de Futur". La periodista Brenda Chávez hi dona un mètode màgic: pregunta't què hi ha al darrere dels bens i serveis que vulguis comprar.</p> <p></p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/no-calgui-reciclar-residu-zero/6987461/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/no-calgui-reciclar-residu-zero/6987461/" alt=""/>

<p></p> <p>Els experts en mitigació i adaptació climàtica alerten que encara no han rebut indicacions per seure i posar-se a prendre solucions que mitiguin els efectes del canvi climàtic a la zona del Delta de l'Ebre. Carles Ibáñez, director científic del Centre de Resiliència Climàtica a Amposta diu que queda poc temps per actuar, hi ha danys que ja són irreversibles i que afecten a la vida humana a la zona.</p> <p>El director de cinema, músic i activista ebrenc Mario Pons Múria reclama una gestió de l'aigua adequada a la necessitat del territori i no a la de les grans metròpolis com Barcelona.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ebre-uci-politics-experts-adaptacio/6987463/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ebre-uci-politics-experts-adaptacio/6987463/" alt=""/>

<p>El Delta de l'Ebre pateix des de fa temps els efectes de l'Emergència Climàtica que vivim. Carles Ibáñez director científic del Centre de Resiliència Climàtica a Amposta i el realitzador, músic i activista ebrenc Mario Pons Múria parlen de l'acceleració d'aquests efectes i la necessitat urgent d'acció política envers la mitigació per reduir els efectes.</p> <p>Residu Zero ja es planteja un futur proper sense reciclatge, ho volen explicar al Festival que celebren 26 i 27 d'Octubre a Palo Alto, Ana Peña directora de comunicació té les claus per aconseguir-ho.</p> <p>S'apropa la COP28 que es farà a Dubai entre el 30 Novembre i 12 Desembre, amb Alfons Pérez ODG analitzem els temes urgents del planeta que s'haurien de resoldre allà.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/delta-ebre-festival-residu-zero-cimeres-climatiques/6987443/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERCULTUR-TESVIDAVR&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/delta-ebre-festival-residu-zero-cimeres-climatiques/6987443/" alt=""/>

<p>En clau d'Emergència Climàtica analitzem el poder de l'Art com a eina poderosa per alertar sobre el canvi climàtic, amb Irene Cervera, Marta Montcada i Marc Ayats.</p> <p>Representants de la Plataforma ciutadana Stop Agroparc, denuncien les pràctiques intensives amb fertilitzats, abús de l'aigua i malbaratament en el primer cultiu a la zona de Gelida per part d'Ametller Origen.</p> <p>L'especialista en energies renovables Joana Mundó explica les primeres passes per activar avisos d'emergència per calor a l'estiu per persones en situació de pobresa energètica.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/cultura-natura-salut-stop-agroparc-pobresa-energetica-estiu/6981819/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/cultura-natura-salut-stop-agroparc-pobresa-energetica-estiu/6981819/" alt=""/>

<p>La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau alerta dels problemes per la salut si decidim reutilitzar materials plàstics que ja han estat fabricats.</p> <p>L'arquitecta demana principi de precaució per components que hi ha en els materials, com els ftalats i que es poden alliberar dins de casa provocant al·lèrgies i malalties respiratòries.</p> <p>Economia Circular sí, però tenint en compte els efectes en la salut.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/reciclar-materials-construir-no-tot-valid/6977636/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/reciclar-materials-construir-no-tot-valid/6977636/" alt=""/>

<p>El director de teatre David Martínez posa en escena l'anòxia que des del 2016 viu el Mar Menor degut als abocaments de fertilitzants provinents de la industria agroalimentària.</p> <p>L'obra de teatre "Com qui sent ploure" analitza el punt de vista del mateix mar, tractat com a individu viu, i els efectes de l'ofec que sent degut a la manca d'oxígen. L'obra teatral s'ha fet amb la tècnica teatral Verbatim, és a dir, a partir de les entrevistes a polítics, filòsofs, biòlegs i especialistes en medi ambient.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ecocidi-mar-menor-escenari/6977634/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/ecocidi-mar-menor-escenari/6977634/" alt=""/>

L'estudi, impulsat per la Universitat de Girona dins la Càtedra Oceans i Salut, detecta massa proximitat dels projectes d'eòlica presentats per empreses, amb les àrees marines protegides per la Unió Europea Natura 2000 que hi ha a la zona. Entre aquestes zones hi ha el Golf de Roses on s'hi proposen 7 projectes. La intenció de l'anàlisi és evitar o minimitzar els impactes ecològics de la seva instal·lació en una zona de gran biodiversitat i elevat valor paisatgístic. Els científics Josep Lloret i Paul Warwzynkowski donen detalls dels resultats de la investigació. Escuchar audio

Nou zones destinades a l'energia eòlica marina se solapen o limiten amb àrees protegides Natura 2000. És el resultat d'una investigació d'un any realitzada per científics d'Universitats Catalanes i l'Institut de Ciències del Mar. Parlem dels detalls amb els investigadors Josep Lloret i Paul Warzynkowski. El Festival Temporada Alta presenta l'obra de teatre "Com qui sent ploure" de David Martínez, centrada en els episodis d'anòxia i contaminació que pateix el Mar Menor. Amb la biòloga de l'hàbitat Silvia Ferrer-Dalmau parlem de les mil vides de certs materials de construcció amb la salut com a centre. Escuchar audio

Dos biòlegs han creat el projecte EcoNàutic per tal que els formadors d'esports nàutics tinguin coneixement del medi marí, la seva biodiversitat i el respecte cap a la vida que hi interactua. El projecte inclou una guia de fàcil consulta per tal que en un futur la facin servir les barques d'oci de cap de setmana. Identificar aus i peixos, els bancs de posidònia i altres algues marines és clau per navegar. Només amb el coneixement es pot tenir cura de l'entorn. En parlen Boris Weitzman i Xavier Munill. Escuchar audio

La proposta de l'historiador ambiental francès Troy Vetesse en el seu llibre "Socialismo de Medio Planeta" desperta dubtes i pol.lèmica en sectors propers a la gestió de la terra des de la Sobirania Alimentària. El nostre col·laborador expert en el tema i poeta Gustavo Duch creu que la imposició d'un model des de dalt que qüestioni la feina de la pagesia local i la ramaderia extensiva no és ni de bon tros la sortida a la crisi climàtica que vivim. Escuchar audio

Hi ha un moviment internacional que respon a una nova consciència climàtica. És aquest moviment que reclama elevar la gravetat i els crims ambientals davant la fragilitat i la situació d'Emergència Climàtica en la que ens trobem. Amb la inclusió de l'Ecocidi dins del Codi Penal permetrà denunciar delictes massius i seure a la banqueta els directors d'empreses i grans responsables dels desastres mediambientals. Ho han explicat Alex Guillamón de la Xarxa per la Justícia Climàtica i Maite Mompó directora de Stop Ecocidios. Escuchar audio

Amb Alex Guillamon de la Xarxa per la Justícia Climàtica i Maite Mompó directora de Stop Ecocidios, analitzem l'abast de la proposta per incloure el terme Ecocidi en el Codi Penal. Els biòlegs Boris Weitzman i Xavier Munill presenten el projecte EcoNàutic per fomentar el coneixement ambiental dels monitors de vela de la costa. Amb Gustavo Duch analitzem les paraules de l'historiador francès Troy Vettese autor del llibre "Socialismo de Medio Planeta", expliquem perquè ha tancat l'Associació Terra Franca i el problema d'accès a la terra per la nova pagesia i ramaderia. Escuchar audio

La sisena edició del Festival Internacional d'Art i Paisatge utilitza instal·lacions artístiques enmig de la natura per evidenciar la sequera extrema en la que ens trobem i les seves conseqüències. Des de les dones d'aigua en un antic abeurador dins un bosc d'alzines, fins a la instal·lació de Curro Claret per plantejar la reutilització d'aigües residuals en un barri de Girona. Escuchar audio

Hi ha científics que porten des de l'inici del Segle XXI negant el Canvi Climàtic i quan han esgotat els arguments degut a les evidències, tornen a començar pel primer. Ho diu Ferran Puig Vilar, enginyer i creador del blog "Usted no se lo Cree". Claudia Custodio, de l'Observatori pel Deute en la Globalització destaca la maquinària del negacionisme i les inversions milionàries que hi ha al darrera de negar l'escalfalment global o algun dels seus efectes. Escuchar audio

Analitzem l'augment de negacionismes climàtics i les eines que utilitzen per comunicar-los amb Ferran Puig Vilar i Claudia Custodio. Parlem del nou Art&Gavarres amb instal·lacions artístiques parlant de la sequera en plena natura, amb els seus organitzadors Oriol Granyer i Angles Artigas. Joana Mundó explica la necessitat de mantenir i recuperar espais verds a la ciutat per reduir la combustió de vehicles i assegurar menys temperatura i més qualitat ambiental, mentre Natalia Botinas, portaveu de la Plataforma Defensem Can Raventós explica l'entrada de màquines al jardí per talar els arbres i començar a construir. Escuchar audio

Les raons sanitàries i econòmiques per reduir el trànsit motoritzat del mig de les ciutats impulsa la ciutadania a demanar un altre ús dels carrers. L'experta en energies renovables Joana Mundó parla dels beneficis ambientals i per tant humans que suposen els espais pacificats i renaturalitzats. Natalia Botinas explica perquè un grup de veïns continua defensant el Jardí de Can Raventós, al barri de Sarrià a Barcelona que ara s'està destruint per construir-hi nous edificis privats. Escuchar audio

La nova edició del Festival vol consolidar el gènere en català i castellà, després de la llarga trajectòria que ja té com a Nature Writing en parla anglosaxona. La Biblioteca Josep Miracle, finalista del concurs a la millor biblioteca verda del món, acull a finals de mes la presència d'autors com Santiago Beruete, Tina Vallés, Carmen Berasategui o Llucia Ramis. El també escriptor Gabi Martínez n'és el seu director. Escuchar audio

Les noves eines de gravació sonora estan comprovant com la terra està en contínua conversa. El so veritable del planeta no és com el percep la nostra oïda humana que tan sols capta una petita part sonora del món. Eloïsa Matheu ens ajuda a descobrir aquest so veritable amb les seves gravacions. S'inspira en la transcripció del llibre "Els sons de la vida" de Karen Bakker que aviat serà traduït. Escuchar audio

Els dos fenòmens estan lligats degut al Canvi Climàtic. No tan sols hi ha hagut sequera perquè no hagi plogut, també per un increment de la població i el consum que es fa de l'aigua. Ho explica l'investigador emèrit de l'IRTA i expert en viticultura i Canvi Climàtic Robert Savé. Dídac Navarro, responsable en tems d'aigua a Ecologistes en Acció i membre de la Plataforma Aigua és Vida recorda que les sequeres seran més intenses i els fenòmens meteorològics més potents, fet que provocarà un impacte social i econòmic més gran. Escuchar audio

En clau d'Emergència Climàtica analitzem l'abast de la sequera d'aquest estiu i la irrupció de la DANA intensa amb el científic Robert Savé i Dídac Navarro de la Plataforma Aigua és Vida. La biòloga Eloisa Matheu parla de la comunicació interespècies i el descobriment del llenguatge animal gràcies a les noves tecnologies de gravació que s'expliquen en el llibre "Els Sons de la Vida" de Karen Bakker. L'escriptor Gabi Martínez és el director del IIFestival Liternatura que es celebra el 30 de Setembre i 1 d'octubre a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola, impulsat també per la seva directora Núria Flo. Escuchar audio

L'abusiva extracció de minerals com el liti posa en risc els drets humans i ambientals als països llatinoamericans on aquesta pràctica s'està incentivant i afecta directament a la crisi ecològica global sota l'excusa de les necessitats de l'anomenada Transició Verda. Els membres de l'Observatori pel Deute en la Globalització Josep Naualart i Bruna Cañada han elaborat un informe amb dades recollides sobre el terreny que publiquen com a llibre sota el nom "La Mina, La Fàbrica, La Botiga". De l'informe s'extreu el greuge que provoca l'extracció de minerals crítics, la seva industrialització i la funció dels mercats basats en la tecnologia. Escuchar audio

L'anomenada Transició Verda du amagada una sèrie de condicionants que afecten directament a la qualitat de vida dels països on hi ha les mines de les anomenades "terres rares" minerals com el liti, necessaris per a les bateries dels nostres cotxes elèctrics. A l'informe "La mina, la fàbrica i la botiga" Josep Nualart i Bruna Cañada expliquen les conseqüències d'aquesta fórmula econòmica dirigida per les corporacions de sempre. Amb Gustavo Duch analitzem la sequera extrema i la seva relació amb l'aigua i la seva gestió. Irene Escorihuela, jurista politòloga i directora del DESC és l'autora del documental "Quan plou sobre mullat" on mostra les diferents crisis que s'han anat superposant en els darrers 50 anys. Escuchar audio

Afirmar que l'energia utilitzada en un Macro Festival és 100% verda és molt agosarat actualment, la qual cosa no significa que no es pugui aconseguir ben aviat. Deixant de banda la necessària implicació que aquests esdeveniments han de fer, de manera seriosa, per reduir les emissions de CO2 que provoquen amb la seva activitat, és necessari saber "Què volen dir quan grans esdeveniments anuncien certificació verda". Amb Joana Mundó analitzem la lletra petita i també l'anunci dels sectors conservadors de tornar a posar un "impost al sol" en la instal·lació privada de renovables. Escuchar audio

L'explotació de l'abella de la mel ha convertit el sector en depenent d'antibiòtics i pesticides. Les abelles mel·líferes comparteixen ruscs on s'hi acumulen més de 30mil individus. La pol.linització, essencial per l'agricultura, s'especialitza i fins i tot es programa. Ara el perill real està amb la competència que aquesta pressió fa sobre les espècies d'abelles salvatges com el borinot, més sensible als efectes químics, solitari majoritàriament, però indispensable per mantenir la biodiversitat als camps. La científica Berta Caballero, experta en artròpodes i la biòloga sonora Eloïsa Matheu identifiquen els hàbitats, els nius i els beneficis de les abelles salvatges i alerten de la seva desaparició si no es gestiona de manera curosa la zona agrícola i silvestre. Escuchar audio

La producció i explotació de l'abella de la mel està causant problemes en la resta de comunitats d'abelles salvatges menys conegudes com el borinot. La conservadora i investigadora Berta Caballero i la bióloga sonora Eloïsa Matheu expliquen els perills de la gestió intensiva de l'abella mel·lífera que viu actualment en ruscs de 30 mil individus. Amb l'especialista en energia Joana Mundó analitzem què hi ha al darrera de la certificació verda de grans esdeveniments. La mort d'una cria d'orangutan al Zoo de Barcelona alerta l'entitat ZOOXXI de l'incompliment de l'Ordenança municipal d'iniciativa ciutadana aprovada al 2019, Rosi Carro és coordinadora científica de ZOOXXI. Escuchar audio

El Festival Iltir proposa, el proper cap de setmana a Argelaguer, reflexionar sobre les noves formes de governança als municipis petits. Inspirat en els Festivals Democràtics que es celebren al Nord d'Europa, Iltir vol posar al centre la gestió dels Consells de Poble, la custòdia de la Natura i les cooperacions entre comarques. Carla Güell destaca la necessitat de posar en valor el rol de la joventut i la transformació social rural. Escuchar audio

Son realment verds els Biocombustibles?. Un informe de Transport&Environment desvetlla l'ús cada cop més frequent de greix animal com a biocombustible, en parlem amb Gustavo Duch, poeta i expert en Sobirania Alimentària i Marta García Pallarés portaveu d'Ecologistas en Acción. Torna el Cicle de Cinema i Jardí a la Filmoteca de la mà de Ignacio Somovilla. Parlem del Festival Iltir d'evolució democràtica a les ruralitats a Argelaguer, amb Carla Güell i del II Festival de la Bellesa a Beget amb Imanol Salvador Altés. Escuchar audio

Un nou informe de l'organització europea Transport&Environement desvetlla que fa anys que el greix d'animals, com el porc, s'utilitza com a biocombustible pels nostres cotxes. L'ús de matèria orgànica provinent de cultius i animals es ven com a combustible verd, però son realment verds els biocombustibles? Ho analitzem amb l'expert en Sobirania Alimentària Gustavo Duch i la portaveu d'Ecologistas en Acción Marta García Pallarés. En l'informe fet públic s'explica que per fer un vol de París a Nova York calen els cossos de 8.800 porcs. Escuchar audio

Jardins comestibles interiors, espais de coworking, zones de descans, guarderies compartides i sales de reunions que garanteixin privacitat és el dibuix de les noves oficines. Aposten per reduir fins al mínim la petjada ecològica i s'organitzen en gestió cooperativa. La biòloga de l'hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau les defineix com a espais vius perquè estan construïts amb materials naturals que fomenten la biodiversitat interior. Escuchar audio

La liternatura de gènere descobreix fórmules de narració que faciliten una lectura més connectada amb les maneres de viure dels individus no humans. El col·lectiu de cinc dones escriptores Autòctones ho ha experimentat en la publicació del llibre "Autòctones. Deu contes bestials" (Comanegra edit). Parlem amb Leticia Asenjo, Gemma Sardà i Elisenda Solsona sobre com pensar i escriure com una bèstia. Escuchar audio

És la Liternatura de gènere una bona eina per reflexionar sobre la condició humana en temps d'Emergència Climàtica? Ho analitzem amb les Autòctones i la seva publicació "Deu contes Bestials", en parlem amb Leticia Asenjo, Gemma Sardà i Elisenda Solsona. Amb la biòloga de l'Hàbitat Sílvia Ferrer-Dalmau dibuixem com han de ser les oficines actuals i del futur. La compositora i cantant Belen Bandera ens condueix pels seus paisatges naturals, músiques inspirades en la literatura i les reflexions del neurobiòleg Stefano Mancuso, a propòsit del seu darrer disc "Bamboo. Nature's Calligraphy". Escuchar audio

La pràctica totalitat d’espècies marines, incloses les plantes, estan afectades pel soroll que provoca l’activitat humana al mar. Davant la crida urgent de científics internacionals, amb la bióloga sonora Eloïsa Matheu analitzem alguns d’aquests efectes. Escuchar audio

Gairebé la totalitat de la llana de l'esquila dels ramats a Catalunya o es llença o es crema. Ara s'ha d'importar de Nova Zelanda o Anglaterra, quan aquí cada cop hi ha més ramats d'extensiu que en podrien vendre. Seria un benefici pel pastor que amortitzaria el cost d'esquilar-les. Expertes de diversos sectors connectades amb la llana com l'artesana Laia Aguilà, autora del llibre "Tornar a la llana", l'antropòloga i artista tèxtil Ana Vivero o l'artista plàstica Martina Manyà, creadores del projecte Tornen les esquelles a Collserola, reclamen implicació per recuperar el mercat de la llana local i la seva gestió en tots els esgraons de la cadena. Preservar el medi natural i evitar més incendis de sisena generació passa per confiar amb estratègies com els ramats, que asseguren la neteja de boscos i ajuden amb la tasca de regenerar la terra. Escuchar audio

Ecologistes i entitats socials i en defensa de l'aigua preparen aquest Diumenge una concentració a Tarragona per recordar els impactes negatius que tindria la construcció del macro casino Hard Rock entre Vila Seca i Salou. Josep Sabaté, membre d'Aigua és Vida i la Plataforma en Defensa de l'Ebre argumenta motius de degradació ambiental, però també de precarietat laboral, consum energètic excessiu i ús extrem de l'aigua en temps de sequera. El projecte ha estat un dels factors que ha desencallat els pressupostos catalans del 2023. Escuchar audio

Antropólogues, artistes plàstiques i artesanes reclamen una infraestructura per garantir la recuperació de la llana local després de l'esquilada de les ovelles, en parlem amb Laia Aguilà autora del llibre "Tornar a la llana" i Ana Vivero i Martina Manyà del projecte de Collserola "Tornen les esquelles". La biòloga sonora Eloïsa Matheu ens alerta de la contaminació sonora als mar, coincidint amb la reclamació conjunta de científics internacionals. Col.lectius com la Plataforma per la Defensa de l'Ebre i Aigua és Vida convoquen per diumenge una manifestació per evitar la construcció del macro casino Hard Rock entre Vila Seca i Salou, dona detalls el portaveu Josep Sabaté. Escuchar audio

Una localitat viva i forta culturalment, amb activitats pel poble i la ciutadania, hivern i estiu, pot facilitar un canvi de model turístic més assumible i no tant destructor amb el territori. S'està produint un absurd, s'estan buidant ciutats i pobles a canvi d'acollir visitants en massa, arrossegant una pràctica especulativa. Utilitzen el territori i les edificacions per negoci i no pas per una activitat d'oci. Ho diu l'arquitecta i urbanista Itzíar González Virós, amb Blanca Martín Calero i Raúl Domínguez reflexionen sobre el model turístic actual i els seus efectes. Escuchar audio

Es prepara una nova època de reducció a tots els nivells degut al deute públic disparat. Des de l'Observatori pel Deute en la Globalització alerten que aquestes mesures no aniran destinades a rebaixar el consum energètic i de mobilitat que li cal al planeta. Es tracta d'una austeritat 2.0 amb ajustaments pensants per continuar impulsant la carrera del capitalisme verd i digital. Demà Dissabte un seminari de l'ODG analitza a la Nau Bóstik la situació. En parla Júlia Martí. Escuchar audio

Analitzem els efectes que està causant la massificació de la indústria turística i les seves solucions amb l'arquitecta i urbanista Itzíar González Virós, l'escriptora i activista cultural a les Açores Blanca Martín-Calero i Raül Domínguez portaveu de la IAEDEN. Des de l'Observatori pel Deute en la Globalització, Júlia Pérez alerta del deute que ve i com ens afectarà a la ciutadanía aquesta nova crisi. Coneixem la nova app BiciZen com a eina per crear regions urbanes més amigables per a les bicis i les persones, amb Jordi Honey-Rosés. Escuchar audio

El Festival d’economia social i solidària rural es celebra enguany a Sort. Amb la mirada posada en l’acció i l’activitat del Comunal, la festa vol reunir tota mena col.lectius que treballen per mantenir viva l’Alta Muntanya, preservant els seus espais naturals i tenint cura de la seva gent. Escuchar audio

L'emergència climàtica i l'impacte de l'activitat humana vora mar ja comença a mostrar els seus efectes a les nostres platges. Analitzem de Nord a Sud la situació de la Costa Brava, el Maresme i el Delta de l'Ebre. En parlem amb Pau Bosch vice-president de SOS Costa Brava, Sergi Galanó Portaveu de la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme i Jordi Parés President de l'Associació Sediments del Delta de l'Ebre. De forma generalitzada, la manca de sediments a les goles i aiguamolls provoca un retrocés cada cop més actiu de les platges del litoral. Escuchar audio