Cada dia fem un repàs amb Ramon Solsona sobre el significat, l'origen, les accepcions i els usos d'una paraula. Es pot tractar d'un mot de nova creació, d'un que circumstancialment tingui molta presència als mitjans, o d'un que generi alguna polèmica concreta. Totes les paraules hi tindran cabuda. Horari: cada dia, a les 11.05 h
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (13/07/2016). Avui: "colocatil" - 13/07/16
Avui continuem amb malapropismes, amb aportacions d'oients tan divertides com: l'apòstata (pròstata), el carcoma (glaucoma), l'estereoporosi (osteoporosi) o el colocatil (Gelocatil). Escolteu avui el Ramon Solsona i riureu una bona estona.
13/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/07/2016). Avui: "fer mutis pel forro" - 11/07/16
Què vol dir l'expressió "fer mutis pel forro"? A quin forro es refereix? L'expressió correcta és anar-se'n pel morro? És una confusió lingüística? Tot i més, avui, a l'"Entre paraules".
11/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08/07/2016). Avui: "el capità Aranya" - 08/07/16
Heu sentit mai l'expressió "fa com el capità Aranya"? I voldríeu saber què vol dir? Ramon Solsona diu que és aquell que indueix els altres a executar alguna cosa perillosa, però ell se'n queda al marge, sense prendre-hi part activa; fa embarcar la gent i es queda a terra. Però qui era el capità Aranya? Això només ho sabreu si escolteu l'"Entre paraules" d'avui.
8/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (06/07/2016). Avui: "Majordom" - 06/07/16
Ahir, a Barcelona, un majordom va assassinar un altre majordom i això ha donat peu que, avui a l'"Entre paraules", parlem de l'origen de la paraula i que, a més, sapiguem que no és el mateix una majordoma que una majordona. No us ho perdeu
6/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (05/07/2016). Avui: "Baleària" - 05/07/16
Arran de la polèmica del cantant Quimi Portet amb Baleària, on va demanar un cafè amb llet i el cambrer no l'entenia, Ramon Solsona ens ha explicat les dificultats que tenim per parlar en català i que ens entenguin.
5/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/07/2016). Avui: "porra" - 04/07/16
Avui hem explicat el significat etimològic de "porra", aprofitant l'Eurocopa, però sabíeu que la porra més antiga la localitzem el dia 20 d'abril del 1980 al diari "ABC"? Escolteu l'"Entre paraules" d'avui i ho sabreu tot.
4/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (01.07.2016). Avui: "vacances" - 01/07/16
Avui, 1 de juliol, comença una primera tanda de vacances. Ramon Solsona, però, no està de vacances i aprofita per explicar-nos el significat etimològic de la paraula.
1/7/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (30/06/2016). Avui: "caça de bruixes" - 30/06/16
"Les bruixes de Salem", d'Arthur Miller, és l'obra que obre el Grec d'enguany. És una obra de teatre basada en fets reals del final del s. XVII a la petita població de Salem (Massachusetts). Un deliri col·lectiu que culmina en un gran judici que acaba penjant unes quantes persones acusades de bruixeria. Avui, a l'"Entre paraules", parlem de la "caça de bruixes".
30/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/06/2016). Avui: "lionel" - 29/06/16
Aquí, Messi se'l coneix més com a Leo. A l'Argentina és més Lío, tot i que el seu nom és Lionel Andrés Messi Cuccittini. Però sabíeu quants nens catalans es diuen Lionel o Leo?
29/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (28/06/2016). Avui: "plat i plata" - 28/06/16
Sabíeu que la mida sí que és important? El femení d'alguns recipients designa el més gran, aquesta és la diferència que hi ha entre un plat i una plata, entre cistell i cistella, entre sac i saca, o entre gerro i gerra, entre d'altres.
28/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (27/06/2016). Avui: "escó" - 27/06/16
Ahir hi va haver eleccions generals i el resultat de les eleccions es tradueix en escons, en concret 350. Però per què es diu "escó", i no "seient" o "bancada"? Escolteu l'"Entre paraules" d'avui i ho sabreu.
27/6/2016 • 0 minutos, 1 segundo
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/06/2016). Avui: "coca" - 23/06/16
Ramon Solsona dedica la seva secció d'"Entreparaules" a la "coca": una paraula molt nostra, molt arrelada als Països Catalans i molt oportuna per a una nit com la d'avui: la revetlla de Sant Joan.
23/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (21/06/2016). Avui: "gespa" - 21/06/16
Avui hem sabut com s'ha de mantenir en bones condicions la gespa gràcies a l'Oriol Villatoro, però sabíeu que bluegrass (herba blava) és un estil musical de ritme ràpid executat amb instruments de corda? Escolteu l'"Entre paraules" d'avui i ho sabreu tot.
21/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (20/06/2016). Avui: "dantesc" - 20/06/16
És habitual convertir el nom d'un autor (músic, escriptor, filòsof, etc.) en un adjectiu que representa les seves característiques: kafkià, maquiavèl·lic i dantesc. Ramon Solsona ens ha explicat que "dantesc" fa referència a la descripció de situacions d'horror, com les catàstrofes que constitueixen un espectacle dantesc.
20/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (17/07/2016). Avui: "Galipàndria" - 17/06/16
Núria Marín explica que per fer referir-se a un refredat fort ella en diu "galipàndria"!, i té curiositat per saber si és correcte? Ramon Solsona ens ho explica avui a l'"Entre paraules".
17/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (16/06/2016). Avui: "vós" - 16/06/16
Ahir vam parlar de "vostè" i avui és el torn de "vós". Vosaltres de què sou més, de "tu" o de "vós"?
16/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/06/2016). Avui: "vostè" - 15/06/16
Recordeu la primera vegada que us van tractar de vostè? Aquell moment que sembla que deixes de ser jove per convertir-te en senyor/a? De tu o de vostè? Quan? Des de quan? Amb qui? Com us agrada que us tractin? Avui el Ramon Solsona en parla.
15/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (14/06/2014). Avui: "tiramisú" - 14/06/16
L'evolució recent de la nostra llengua ha incorporat moltes paraules de cuines i aliments desconeguts fins fa poc, una de les quals és "tiramisú", unes postres típiques italianes que cada dia són més presents als nostres àpats.
14/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (13/06/2016). Avui: "Florida" - 13/06/16
D'on provenen els noms dels estats dels EUA? Ramon Solsona explica l'origen d'alguns dels noms arran del tràgic atemptat d'Orlando, ciutat de l'estat de Florida.
13/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (10/06/2016). Avui:" patinar les neurones" - 10/06/16
Hi ha expressions i frases fetes que es mantenen al llarg dels segles, però algunes cauen en desús i d'altres es renoven. Avui li toca el torn a "patinar les neurones", una frase sentida per la Marta Prat a l'autobús.
10/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/06/2016). Avui: "la fi del cagaelàstics" - 09/06/16
"La fi del cagaelàstics" o "acabar com el rosari de l'aurora" o "fer la fi d'en Becaina" o "acabar com el ball de Torrent" són expressions diferents per explicar que una cosa ha acabat malament, com els pressupostos d'aquest any. .
9/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08/06/2016). Avui: "música" - 08/06/16
Aprofitant que aquesta setmana el "Control Claret" és sobre les músiques a les escoles, el Ramon ens recorda un fragment de la poesia de Josep Maria de Sagarra: "És cosa pels neulits i els ploramiques; als que respiren bé i als que estan forts no els hi vingueu amb orgues i músiques, gemecs de capellans i enterramorts"
8/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona. Avui: "caviar" - 07/06/16
Avui, a "Fem-ho fàcil", Carles Abellán ha fet servir caviar de truita per al seu salmorejo sevillà. Ramon Solsona ho aprofita per explicar que el "caviar" és sinònim d'exquisidesa, refinament, sibaritisme, luxe, ostentació, riquesa... i "caviar" són també els ous o la fresa de truites, arengs, salmons, eriçons, cargols...
7/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (06/06/2016). Avui: "tomàquet" - 06/06/16
Sabíeu que una de les primeres reaccions de l'escriptora Maria Antònia Oliver quan li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres va ser dir que el premi havia estat: "Una injecció en vena de pa amb oli amb tomàtiga i olives"? Avui el Ramon Solsona aprofita aquesta frase per fer el mapa de "tomàquet", "tomàtiga" i "pomodoro".
6/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03/06/2016). Avui:" algú ho havia de dir" - 03/06/16
"Elemental, estimat Watson"; "torna-la a tocar, Sam "; "estan bojos, aquests romans", i ara "algú ho havia de dir"... Totes són frases apòcrifes, és a dir, cites cèlebres però falses, que mai s'han dit i que es propaguen com a verdaderes de tant repetir-se.
3/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" , amb Ramon Solsona (01/06/2016). Avui: "pedant" - 01/06/16
Segur que la majoria sap que un pedant és o seria un vanitós, pretensiós, bufat, afectat, petulant... però sabíeu que, en realitat, un pedant és un peó, un vianant?
1/6/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (31/05/2016). Avui: "fruita" - 31/05/16
Avui hem parlat de fruita prohibida, confitada, macada, madura, verda, dolça i seca.
31/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona (30/05/2016). Avui: ocells humans - 30/05/16
Si voleu saber per què alguns ocells serveixen de referència per qualificar persones: xerrar com un lloro, una cotorra o una mallerenga, callat o sol com un mussol, tenir el cap ple de pardals, vermell com un pigot, refilar com un rossinyol o ser una àliga, no us podeu perdre l'"Entre paraules" d'avui.
30/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (27/05/2016). Avui: "Memòria històrica" - 27/05/16
Arran de la visita del president Obama a Hiroshima, Ramon Solsona ens explica que "memòria històrica" és una expressió recent, de finals de segle que té en compte els protagonistes anònims de la història, la documentació a través dels objectes, els espais, els testimonis...
27/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (26/05/2016). Avui: "adéu" - 26/05/16
Ahir parlàvem de les diferents maneres de dir "hola", i avui és el torn de les modalitats de comiat: adéu, passi-ho bé, a reveure, que vagi bé, fins ara, fins demà...
26/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (25/05/2016). Avui: "hello" - 25/05/16
Com ens saludem? Quines paraules i fórmules fem servir habitualment? Una sola paraula o més d'una? Avui, arran del concert d'Adele i del seu èxit "Hello", Ramon Solsona ens ha explicat totes les salutacions, des de l'"hola" fins al "salut i peles"!
25/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (24/05/2016). Avui: "por escènica" - 24/05/16
Avui Ramon Solsona ha quedat atrapat per la gran oratòria i la capacitat comunicativa de Jorge Valdano i ha recordat el títol d'un llibre seu, "La por escènica", una gran expressió atribuïda a l'escriptor Gabriel García Márquez.
24/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/05/2016). Avui: "assistència" - 23/05/16
El Barça resisteix i acaba guanyant el Sevilla amb dues assistències de Messi. Generalment, una assistència només es comptabilitza si acaba en gol. El Ramon també ens ha dit que " assistència" ha substituït "passada de gol".
23/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (20/05/2016). Avui: "paella" - 20/05/16
La paella tindrà una emoticona per WhatsApp. "Paella" és una paraula catalana universal que té una fonètica diferent en funció del territori. El Ramon també ha parlat de l'olla aranesa, la cassola de tros, el tupí de la Cerdanya i la caldereta de llagosta.
20/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (19/05/2016). Avui: "seu" - 19/05/16
La Seu Vella de Lleida va ser elegida ahir el monument favorit dels catalans a la final del concurs promogut per les revistes "Sàpiens", "Descobrir Catalunya" i el programa "La tribu de Catalunya Ràdio", amb Xavi Rusiñol. Avui Ramon Solsona ens ha explicat que la Seu Vella de Lleida ha sigut un monument martiritzat al llarg dels segles: convertit en castell militar, en caserna, en camp de concentració, destruït amb acarnissament pels Borbons i bombardejat pels franquistes.
19/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/05/2016). Avui: "subornar" - 18/05/16
Un empresari penedit explica la "trama Púnica". Això ho aprofita el Ramon Solsona per explicar la paraula "subornar". També ens ha explicat l'origen del mot "repartidora".
18/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (17/05/2016). Avui : "traductor" - 17/05/16
Avui un homenatge, del tot merescut, als traductors literaris. I a part hem descobert la paraula "torsimany", documentada des de 1270, d'origen àrab i probablement d'arrel hebrea, que vol dir "intèrpret".
17/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (12/05/2016). Avui: "e-book" - 12/05/16
Continuem parlant de paraules angleses que s'han convertit en quotidianes. Avui li toca el torn a la paraula "e-book", que trobem documentada per primera vegada en català l'any 2009 a l'Observatori de Neologia.
12/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/05/2016). Avui: "esport" - 11/05/16
Avui en Ramon Solsona ens ha explicat que amb la normalització lingüística dels anys 30 es va substituir l'ús de la paraula "deport" per "esport" i "deportiu" per "esportiu". I ens ha dit que és del tot correcta la utilització de la paraula "deportiu", que no és un castellanisme, i que, en tot cas, el mot "esportiu" és un anglicisme.
11/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (10/05/2016). Avui: "rosada" - 10/05/16
Avui Ramon Solsona ens ha dibuixat l'atles lingüístic del català, amb diferents mots per anomenar la rosada, des del País Valencià fins a Andorra passant per les illes Balears. Així, hem parlat de rosada, roada, rovada, rogada, aigualada, mullera, aiguatge i banyadura.
10/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/05/2016). Avui: "xim-xim" - 09/05/16
El català té una gran paleta lèxica per referir-se a la pluja, tant si és suau com intensa. Ramon Solsona avui ens explica d'on ve "xim-xim", una expressió onomatopeica que es fa servir per descriure la pluja menuda i constant.
9/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (06/05/2016). Avui: "nevera" - 06/05/16
Des dels pous de gel fins a les neveres actuals, avui en Ramon Solsona ens ha explicat l'etimologia de la paraula.
6/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", Ramon Solsona (05/05/2016). Avui: "sabates grosses" - 05/05/16
"Preu per preu, sabates grosses", ha dit avui Artur Mas. Una dita que té altres variants: "sabates grans, llargues..." Però què vol dir? Quin és el significat figurat? Ramon Solsona aprofita aquesta dita i la que ha dit Josep Curto a la tertúlia: "bota malaia".
5/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/05/2016). Avui: "birragate" - 04/05/16
Wikileaks, Vatileaks, Panamaleaks, Ritaleaks, Watergate i ara "birragate". Ramon Solsona ens explica l'origen de la paraula i el significat de "gate", que és un escàndol polític i/o econòmic, una corruptela, una conxorxa secreta organitzada per estafar i defraudar a gran escala.
4/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03/05/2016). Avui: "Tirar la canya" - 03/05/16
"M'estàs tirant la canya?", deia ahir l'actriu Bea Segura a la promoció de la sèrie "Cites", de TV3. Ramon Solsona ens explica que "tirar la canya" en el terreny de la seducció vol dir pendre la iniciativa. La pesca és una metàfora de la seducció. De la destresa del pescador en depèn atraure el peix i capturar-lo.
3/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona ( 02/04/2016). Avui: "speaker" - 02/05/16
Avui el mot triat és "speaker", en memòria de Manel Vich, l'"speaker" del Camp Nou des del 1956.
2/5/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/04/2016). Avui: "doblet" - 29/04/16
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha dit que el Barça ja no està a temps de fer el triplet, però sí un "doblet màgic". A l'espera d'aconseguir-ho, escolteu Ramon Solsona, que ens explica el significat del mot "doblet".
29/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (28/04/2016). Avui: "desconcert" - 28/04/16
iCat.cat celebra el desè aniversari a la sala Apolo amb una festa que s'ha batejat com un desconcert. Hi haurà vint músics convidats i ningú cantarà les seves pròpies cançons. Per això avui l'"Entre paraules" està dedicat al terme "desconcert".
28/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (27/04/2016). Avui: "papaorelles" - 27/04/16
La Caterina pregunta al Ramon Solsona, sobre l'animaló que té una pinça a la cua i que a Mallorca en diuen "papanovia", quina relació hi ha entre aquest insecte i les "nòvies"? I vosaltres, com en diuen d'aquest insecte? Estisoretes? Papaorelles?
27/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (26/04/2016). Avui: "núvia" - 26/04/16
4 de cada 10 vestits de núvia són de dissenyadors catalans. Vestits de núvia catalans per a tot el món..., però sabíeu que no és el mateix una "nòvia" (promesa) que una "núvia" (persona que està a punt de casar-se)? Ramon Solsona ens ho explica tot.
26/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (22/04/2016). Avui: "signatura" - 22/04/16
Demà, Sant Jordi: signar o firmar? Una pregunta i un dubte freqüent: és correcte dir firmar? Ramon Solsona té la resposta.
22/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (21/04/2016). Avui: "Els noms dels cines" - 21/04/16
Voleu saber quin és l'origen d'alguns dels noms dels cinemes de Barcelona? Sabíeu que hi havia noms que feien una referència expressa a l'aristocràcia, i altres que al·ludien a casinos i indrets turístics de les classes altes? O que alguns feien referència a hotels de luxe o tenien connotacions cosmopolites? Totes les respostes, avui a l'"Entre paraules".
21/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (20/04/2016). Avui: "molta fressa i poca endreça" - 20/04/16
"Hi ha un moment per a l'endreça i un moment per a la fressa, i a nosaltres ens toca fer l'endreça" va dir ahir el president Puigdemont. Avui el Ramon Solsona ho analitza a l'"Entre paraules".
20/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (19/04/2016). Avui: "Endavant les atxes" - 19/04/16
Segur que moltes vegades heu sentit l'expressió "endavant les atxes!". Però sabeu què vol dir i què són les atxes? Ramon Solsona ens ho explica avui a l'"Entre paraules".
19/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/04/2016). Avui: "migdiada" - 18/04/16
Becaines, capcinades, migdiades... diferències i similituds, avui a l'"Entre paraules".
18/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/04/2016). Avui: "Pastanaga" - 15/04/16
Avui divendres, últim dia de consulta dels oients, tres paraules concretes: síndria, esbarzer i pastanaga.
15/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (14/04/2016). Avui: "Albercoc" - 14/04/16
Albercoc?, aubercoc?, ubercoc? Qui té raó? Totes tres formes són correctes? És la pregunta que ha fet l'Elena Aguilera avui a l'"Entre paraules".
14/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (13/04/2016). Avui: "nyanyo" - 13/04/16
En el tercer dia de consulta dels oients, avui Sandra Carreño demana l'origen de la paraula "nyanyo", que ella i la seva família utilitzen per descriure un cop fort al cap.
13/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (12/04/2016). Avui: "veure la padrina" - 12/04/16
Continuem responent a dubtes i preguntes dels oients. Avui volem saber què vol dir "veure la padrina". Ramon Solsona ens ho explica a l'"Entre paraules" d'avui.
12/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/04/2016). Avui: "quedar-se en quadre" - 11/04/16
Encetem la setmana de l'"Entre paraules" amb preguntes dels oients. Avui destaquem la pregunta del Sergi de Bellaterra: "Quan un equip de futbol té moltes baixes o a la feina falten uns quants companys diem que ens hem quedat en quadre. Voldria saber de quina mena de quadre parlem i quin és l'origen d'aquesta expressió." Si voleu saber-ne la resposta, heu d'escoltar l'"Entre paraules" d'avui.
11/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08/04/2016). Avui: "mocadors" - 08/04/16
Ramon Solsona fa un recull de les dites de l'àvia i destaca que el Jaume del Baix Camp diu que a la seva comarca de l'escuma blanca que es fa quan trenquen les ones amb el vent fort se'n diu "mocadors".
8/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona. Avui: "fiasco" - 07/04/16
Avui que hem tingut la visita als nostres estudis del subcampió del món de Trial, Adam Raga, hem sabut que fiasco, en terminologia del trial, vol dir penalització de cinc punts en una de les zones d'un circuit. Un "Entre paraules" sobre rodes avui.
7/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (06/04/2016). Avui: "Panamà" - 06/04/16
"Panamà", un mot que està molt de moda aquests dies. Però "Panamà" també es coneix pel canal que permet passar de l'Atlàntic al Pacífic pel punt més estret del continent americà, amb un sistema de rescloses; per unes sabates, i per un barret típic molt conegut.
6/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (05/04/2016). Avui: "katiuska" - 05/04/16
Sabíeu que "katiuska", a part de designar unes botes d'aigua, també va ser un avió rus que va participar a la Guerra Civil? Si voleu saber-ne més coses, no us perdeu l'"Entre paraules" d'avui.
5/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/04/2016). Avui: "Al cel bassetes" - 04/04/16
Resum de la predicció meteorològica d'ahir: Cel de pastetes, a la terra punyetes. Quan el cel està ple de borregons, l'aigua pels collons. Avui, a "Entre paraules", "al cel bassetes".
4/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (01/04/2016). Avui: "tocadiscos" - 01/04/16
Gramola, vitrola, radiola, motorola, fonògraf, gramòfon i tocadiscos, aparells tots de reproducció de música. N'ha parlat avui el Ramon Solsona a l'"Entre paraules".
1/4/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (31/03/2016). Avui: "disc" - 31/03/16
Avui que la botiga de discos Castelló de Barcelona abaixa la persiana, Ramon Solsona ens ha recordat els primers discos de pedra, els vinils i els actuals CDs .
31/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (30/03/2016). Avui: "escola mixta" - 30/03/16
Els valors i la realitat reflectits en el llenguatge. Avui Ramon Solsona ens parla de l'escola mixta o, dit d'una altra manera, la coeducació barrejada, nens i nenes.
30/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/03/2016). Avui: "versus" - 29/03/16
Últimament, als mitjans de comunicació, s'utilitza molt la paraula "versus": Batman versus Superman; Barça versus Reial Madrid; Pedro Sánchez versus Susana Díaz; regulació de la prostitució versus prohibició; talibans versus cristians... Per això, avui l'"Entre paraules", la paraula escollida és "versus".
29/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (24/03/16). Avui: "tirabuixó" - 24/03/16
Una oient intepel·la directament el Ramon Solsona: "A casa en diem tirabuixó, de la barrina per treure els taps de les ampolles, però m'han dit que és incorrecte, que s'ha de dir llevataps. Els tirabuixons són només els cabells cargolats i la barrina per destapar una ampolla és un llevataps? No se'n pot dir tirabuixó, també?" La resposta, avui a l'"Entre paraules".
24/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/03/2016). Avui: "Antiheroi" - 23/03/16
Aprofitant que avui hem entrevistat Joaquim Carbó, Ramon Solsona ens ha explicat que els protagonistes de les seves novel·les són antiherois, gent corrent que no té les característiques positives de l'heroi. Són gent del carrer, persones anònimes, desorientades, que es deixen dur pel curs d'uns esdeveniments que no dominen. Antiheroi no és el mateix que antagonista.
23/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (21/03/16). Avui: "loop" - 21/03/16
Avui, a la secció de l'"Enciclopèdia", el Guillamino parla del "loop" en el món musical. El Ramon Solsona ho aprofita per explicar significats de "loop", com anella, cercle, espiral, baga, bucle,circuit tancat, rínxol...
21/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/03/16). Avui: "error garrafal" - 18/03/16
Per què garrafal? Què tenen a veure les equivocacions amb les garrafes? Per la mida, són prou grans les garrafes per convertir-les en una grandària de referència? Escolteu l'"Entre paraules" d'avui i ho sabreu tot.
18/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (17/03/16). Avui: "engaltar" - 17/03/16
"Engaltar", molt utiltzada a les retransmissions de partits de futbol quan un jugador xuta la pilota amb força. Però no només està relacionada amb el futbol. El Ramon Solsona ens explica més significats d'aquesta paraula.
16/3/2016 • 0 minutos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (16/03/2016) Avui: "monument" - 16/03/16
"La tribu" engega avui una companya de participació per triar el monument més representatiu de Catalunya, en col·laboració amb la revista Descobrir. En Xavi Rossinyol ens ho ha explicat avui a l'" Entre paraules", i en Ramon Solsona ho ha aprofitat per explicar l'origen del mot.
16/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/03/16). Avui: "migrants" - 15/03/16
Migrants, emigrants, immigrants: tres paraules molt presents en les nostres vides arran del conflicte bèl·lic de Síria. Avui que fa cinc anys d'aquesta guerra, el Ramon ens explica el significat d'aquests mots.
15/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (14/03/16). Avui: "vendre la casa i anar a lloguer" - 14/03/16
Vendre la casa i anar a (de) lloguer és una frase feta? Significa alguna cosa, o potser no... És el repicó (rebot o retruc) de la pregunta "Què hem de fer?" Ramon Solsona ens ho explica tot avui a l'"Entre paraules".
14/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/03/16). Avui: "fuster" - 11/03/16
Avui hem parlat dels fusters al "Control Claret" i a l'"Entre paraules", i gràcies a això hem sabut, entre altres coses, que l'avi de la Mònica Terribas i el del Ramon Solsona eren fusters.
11/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre pararules", amb RamonSolsona (10/03/2016). Avui:" el trio de la benzina" - 10/03/16
Mònica Terribas ha batejat avui els companys Gerard López, Domènec Subirà i Carles Pascual com "el trio de la benzina". I avui, gràcies als oients i al Ramon Solsona, hem sapigut que "El trio de la benzina" era el títol d'una pel·lícula alemanya dels anys 30, una de les primeres del cinema sonor europeu que van obtenir un gran èxit. L'expressió s'utilitza per qualificar tres persones que sempre van juntes. Però hi ha altres trios: el trio calavera, els tres tenors, els tres mosqueters...
10/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/03/16). Avui: "macedònia" - 09/03/16
Avui el nostre company Sergi Roca ens ha parlat de la situació als camps de refugiats a la frontera de Grècia i Macedònia. I en Ramon Solsona ho ha aprofitat per comentar l'origen d'aquest mot, "macedònia", per designar unes postres, i també ens ha explicat l'origen del nom d'altres postres típiques catalanes com el "pijama" o el "filiberto", tipic del Pallars i que està fet amb iogurt d'ovella, gelat de nata i xarop de grosella.
9/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona. Avui: "donanatge" - 08/03/16
Quan s'han de utilitzar el sexe i el gènere gramatical? Se'n fa un mal ús i/o un abús? O com diu la Carme Junyent, lingüista, "el límit és el sentit comú"? Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, hem parlat del sexisme del llenguatge: mesures i excessos, amb Ramon Solsona i Carme Junyent, lingüista de la Universitat de Barcelona, a l'"Entre paraules".
8/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (07/03/2016). Avui: "camp de patates" - 07/03/16
L'estadi de l'Eibar semblava un "camp de patates" segons un oient de "La TdP". Un clixé lingüístic habitual en el llenguatge periodístic del futbol per descriure un camp en mal estat. Però per què no diem "un camp de naps", "de blat de moro" o "de carxofes", "boterut", "llaurat"... Sí voleu saber-ne la resposta, escolteu l'"Entre paraules" d'avui.
7/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/03/2016). Avui: "petó" - 04/03/16
Els catalans fem petons, però... on? Petons a la mà, als peus, petons a l'aire, al front, a la galta, galta contra galta, petons als llavis, petons amb llengua, petons de rosca, de tornavís, petons que xuclen, petons que bufen, petons sords, petons sonors... tots aquests petons els podeu trobar avui a l'"Entre paraules".
4/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03/03/2016). Avui: "bolero" - 03/03/16
Com deia la Teresa Pàmies, tot el que passa a la vida es pot expressar en un bolero. Ramon Solsona, a més, afegeix que "bolero" també es una peça de roba.
3/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (01/03/16). Avui: "Folls per Llull" - 01/03/16
El Ramon Solsona ens descobreix on va a buscar l'origen de moltes de les paraules que explica, a Ramon Llull. I recomana els reportatges sobre aquest filòsof, escriptor, teòleg i místic mallorquí que s'emeten a Catalunya Informació a "Folls per Llull".
1/3/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/02/2016). Avui: "any de traspàs" - 29/02/16
El 2016 té un dia més, l'únic dia del calendari que s'escau cada quatre anys, per tant aquest any és "any de traspàs". Però quin és l'origen etimològic?
29/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (26/02/16) Avui: "En Robert i les cabres" - 26/02/16
Ahir parlàvem de la "mare del Tano" i avui ho fem d'"en Robert i les cabres" i "en Joan de la carbassa gran". Si en voleu saber l'origen i el significat, no us podeu perdre l'"Entre paraules" d'avui.
26/2/2016 • 0 minutos, 1 segundo
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (25/02/16). Avui: "la mare del Tano!" - 25/02/16
"La mare del Tano!", ha dit avui Miquel Iceta, però d'on ve aquesta exclamació de sorpresa, de contrarietat, de tensió semblant a "ostres!" I qui era la mare del Tano? I de quin Tano estem parlant? Ramon Solsona ens ho detalla avui a l'"Entre paraules".
25/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (24/02/2016) Avui: "patata calenta" - 24/02/16
Arran d'un comentari de la Marta Romagosa on deia que els partits polítics es passen la patata calenta, Ramon Solsona ens explica que aquesta expressió ve de l'anglès, "hot potato", i vol dir un problema seriós, una situació delicada.
24/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/02/2016). Avui: "abracadabra" - 23/02/16
"Abracadabra", paraula de poders màgics que tenia propietats per protegir i per curar malalties. Avui la paraula ha passat de la medicina popular als jocs de mans. Molts segur que heu sentit, però, l'expressió sencera: "Abracadabra, pota de cabra".
23/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (22/02/2016). Avui: "coltan" - 22/02/16
Sabíeu que gairebé tothom porta coltan a la butxaca? Aquest és un dels titulars d'avui dilluns, coincidint amb la inaguració del Mobile World Congress. El coltan és un mineral que presenta una gran resistència a la calor i té bones propietats elèctriques. Es fa servir en aparells de tecnologia electrònica, com mòbils, videoconsoles, reproductors de DVD, ordinadors portàtils...
22/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (19/02/16) Avui: "fang i setge" - 19/02/16
Avui que hem parlat de l'obra de teatre "Fang i setge", joc de paraules amb l'expressió catalana "sang i fetge", amb l'intercanvi de les consonants inicials, li ha servit al Ramon Solsona per parlar de "Contrapeç", joc de paraules que consisteix a intercanviar fonemes o síl·labes dins duna mateixa frase per capgirar el significat o produir efectes còmics, com per exemple: "Tenir els freus pets", en comptes de dir "els peus freds".
19/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/02/16). Avui: "avar" - 18/02/16
L'avar no té mai prou diners, sempre en vol més i es resisteix a gastar-ne fins al punt d'estalviar amb un desfici malaltís. El personatge de Molière ha esdevingut una antonomàsia de l'avar, fins al punt que, en francès, el nom del protagonista s'ha convertit en un nom comú: un "harpagon". No us perdeu avui l'"Entre paraules".
18/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (17/02/16). Avui: "embutxacar-se" - 17/02/16
"Infern", "mistera", "butxacó", "rellotgera"... són alguns dels noms que es dóna a les butxaques de les americanes, abrics, jaquetes o pantalons. Si voleu saber el perquè, escolteu l'espai del Ramon Solsona d'avui.
17/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona. Avui (16/02/16): Les piruletes i altres caramels amb pal - 16/02/16
Caramels amb pal als diccionaris. Al DIEC trobem les paraules "pirulí" i "piruleta".
16/2/2016 • 0 minutos, 1 segundo
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/02/16) Avui: "fet i amagar" - 15/02/16
Jugar a fet, fet a amagar, fet a córrer són jocs infantils en què els qui intervenen, a part d'un, s'amaguen i el que para ha de trobar-los. Ramon Solsona avui ens ho ha explicat a l'"Entre paraules".
15/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (12/02/16). Avui: "mercedaris" - 12/02/16
Avui, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona juntament amb santa Madrona. Però avui, dia que "El matí de Catalunya Ràdio" s'emet des de Brians 2, descobrim de la mà de Ramon Solsona la patrona dels presos i les presons: els mercedaris.
12/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (12/02/16) Avui:" sintonia" - 11/02/16
Aprofitant que Catalunya Ràdio està fent un concurs amb els oients per triar la millor sintonia dels 33 anys de la ràdio, Ramon Solsona ha explicat diferents significats de la paraula "sintonia". Nosaltres volem destacar el que fa referència a la seqüència musical que identifica un programa concret. Quina és la vostra sintonia preferida de Catalunya Ràdio?
11/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/02/2016). Avui: "natja" - 09/02/16
La Sílvia Tremoleda ens ha explicat exercicis per enfortir les natges. I Ramon Solsona ens explica el significat etimològic de la paraula i les diferències entre "glutis, natges i anques".
9/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08/02/2016). Avui: "obaga" - 08/02/16
Sabíeu que "obaga" és la part ombrívola, fresca, humida d'un terreny, d'una muntanya, generalment acarada al nord? I que és una paraula catalana antiquíssima que ja apareixia citada en un document de l'any 839? Tot això, i moltes coses més, ho descobrireu si escolteu avui el Ramon Solsona a l'"Entre paraules".
8/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/02/16) Avui: "Tret de sortida" - 04/02/16
Avui comença a "El matí" el concurs de sintonies de Catalunya Ràdio fins al dissabte 13, Dia de la Ràdio. Els encarregats de donar el tret de sortida han estat Ramon Solsona i Ricard Ustrell. En llenguatge periodística, també podriem dir, segons el Solsona, "posar fil a l'agulla" o "aixecar el teló".
4/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03/02/16). Avui: "Carnaval" - 03/02/16
Arran del #controlclaret d'aquesta setmana, Ramon Solsona ens explica quin és l'origen del mot "carnaval" i la seva diferència amb "carnestoltes".
3/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (02/02/16) Avui: sinònims - 02/02/16
No totes les paraules tenen sinònims, però si en tenen, el DIEC te'ls trobarà tots. Ramon Solsona ens ha explicat com funciona la cerca.
2/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (01/02/16) Avui: "Moixaina" - 01/02/16
Amb Ramon Solsona repassem el concepte de "moixaina", expressió que utilitzava intensivament Carme Lluveras a "La llibreta de la Lluveras", dins l'espai esportiu "Tot gira" dels diumenges a Catalunya Ràdio. Lluveras repartia moixaines i fuetades, que equival a premis i càstigs o semàfors verds i vermells.
1/2/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/01/2016) Avui: "pàfies" - 29/01/16
Avui divendres toca fer el repàs de la setmana de l'"Entre paraules". Destaquem la consulta de la Maria Lluïsa Torres: "De les novel·les de misteri, no se'n diu 'enjòlit', en català?"
29/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (28/01/2016) Avui: "novel·la negra" - 28/01/16
Avui comença la BCNegra, on durant una setmana hi haurà més de vuitanta autors convidats. Però sabíeu que Manuel de Pedrolo va fundar, als anys 70, la mítica col·lecció de novel·la negra "Cua de palla"? Avui Ramon Solsona ens ho explica i ens detalla què inclou el concepte "novel·la negra".
28/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (27/01/16) Avui: "peles" - 27/01/16
"La pela és la pela", això ho sap Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València a qui van gravar comptant els dos milions de "peles". Però sabíeu que un possible origen del mot col·loquial de "pesseta", "pela", ve de l'època dels reis borbònics, quan anàvem amb perruca?
27/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (26/01/16). Avui: "toros" - 26/01/16
Sabíeu que el llenguatge dels toros és ric en metàfores i expressions pròpies, molt precises, com la descripció del toro o els colors dels vestits dels toreros? Ramon Solsona ens ho detalla avui a l'"Entre paraules".
26/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (25/01/16) avui: ésAdir - 25/01/16
Amb motiu del desè aniversari de la creació de l'ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), avui a l'"Entre paraules" hem conversat amb Ernest Rusinés, cap d'assessorament lingüístic de la CCMA i director de l'ésAdir.
25/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (25/01/16) avui: ésAdir - 25/01/16
Amb motiu del desè aniversari de la creació de l'ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), avui a l'"Entre paraules" hem conversat amb Ernest Rusinés, cap d'assessorament lingüístic de la CCMA i director de l'ésAdir.
25/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (22/01/2016). Avui: "diagonal" - 22/01/16
"Diagonal", un nom tècnic que s'ha convertit en un nom popular des que representa la via de la ciutat de Barcelona que trenca la xarxa ortogonal prevista per Ildefons Cerdà, i que avui és notícia per la possible connexió del Tram de punta a punta.
És correcte dir "tartamut" o s'ha de dir "quec"? "Tartamudejar" o "quequejar"? Ramon Solsona ens ho explica avui a l'"Entre paraules".
21/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (20/01/2016) Avui: "bla-bla-bla" - 20/01/16
"Bla-bla-bla" és l'onomatopeia de parlar molt sense substància, de la xerrameca. I avui n'ha parlat a l'"Entre paraules" el Ramon Solsona, després d'escoltar "El somriure" d'avui de Marta Romagosa, que explicava que un noi francès, tip d'enviar sol·licituds de treball que no es llegia ningú, va omplir els currículums amb un seguit de "bla-bla-bla". I ha acabat trobant feina!
20/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (19/01/2016). Avui: "de pa sucat amb oli" - 19/01/16
"De pa sucat amb oli" expressa que una cosa no té gaire importància, que és d'escàs valor. Avui Oriol Balaguer ens ha fet la recepta del pa sucat amb oli i el Ramon Solsona ho ha aprofitat per explicar-nos l'etimologia de l'expressió.
19/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/01/16). Avui: "dron" - 18/01/16
"Dron" és el neologisme de l'any 2015. El programa "La tribu de Catalunya Ràdio" ha escollit aquesta paraula nova del 2015 amb una votació popular després d'un frec a frec amb "cupaire".
18/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/01/16) Avui: "la setmana dels barbuts" - 15/01/16
Tomàs Molina i Gemma Puig ens han recordat que avui comença la setmana dels barbuts que correspon als dies més freds de l'any. Ramon Solsona ho ha aprofitat per recordar qui són aquests sants i l'origen de l'expressió "la setmana dels barbuts és setmana d'esternuts".
15/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (14/01/16). Avui: "porquet" - 14/01/16
Ahir, al Twitter de "La Tdp", van ensenyar un cap de porquet que uns seguidors de l'Espanyol tenien preparat per llençar-lo al camp. Ramon Solsona ens explica avui la gran riquesa lèxica que hi ha al voltant del porc: porquet, porcell, porcella...
14/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona ( 13/01/2016) Avui: " singladura" - 13/01/16
"Bona singladura... al millor port possible, a bon port", amb aquesta metàfora marinera es va acomiadar ahir el president Mas del seu mandat. Però sabíeu que "singlada" és el camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores? Ramon Solsona ens ho explica avui a l'"Entre paraules". No us ho perdeu.
13/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (12/01/2016) Avui: "top ten" - 12/01/16
Ramon Solsona i Xavi Rosiñol han parlat del "top ten" (o sigui, els deu finalistes) dels neologismes més representatius del 2015. Escolteu-los i voteu! Encara hi sou a temps!
12/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/01/16). Avui: "un pas al costat" - 11/01/16
Artur Mas ha fet un pas al costat, la CUP ha fet un pas enrere i Carles Puigdemont ha fet un pas endavant. Aquest podria ser el resum informatiu d'aquest cap de setmana tan intens que hem viscut.
11/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08/01/2016). Avui: "escaquejar-se" - 08/01/16
Què vol dir "escaquejar-se"? Quin origen té? Sabíeu que vol dir "desaparèixer dissimuladament per eludir feines, responsabilitats, compromisos..."? Qui creieu que s'està escaquejant politicament?
8/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (07/01/16). Avui: "porta giratòria" - 07/01/16
El periodista Lluís Foix és el guanyador del Premi Nadal amb una continuació de les seves memòries ("La matinada sempre arriba") centrada en la vida de les antigues redaccions dels diaris ("La Vanguardia"), quan encara no hi havia ordinadors. El llibre es titula "Aquella porta giratòria". Ramon Solsona explica els orígens de la porta giratòria: un invent de final del segle XIX que avui perviu en algunes dependències oficials, hotels, aeroports... Diuen que facilita el control d'accés i preserva la temperatura interior dels edificis i evita despeses de climatització.
7/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (05/01/16). Avui: "Hi havia una vegada..." - 05/01/16
Ramon Solsona ens explica per què la majoria dels contes comencen amb la fórmula del "hi havia una vegada..." en català i en altres idiomes. "Hi havia una vegada" "Il était une fois". "Il était une fois dans un pays lointain" "Once upon a time". "Once upon a time in a land far away" "Es war einmal". "Es war einmal in einem Land weit weg von hier" "C'era una volta" "Era uma vez" "Érase una vez", "Érase que se era", "Había una vez" "L'any tirurany" (Mallorca) "En aquell temps dels catorze vents, set de bons i set de dolents" "Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents" "Temps era temps, quan els animals parlaven, els arbres cantaven, les pedres caminaven i les persones callaven"
5/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/01/16). Avui: "Folklòric" - 04/01/16
Ramon Solsona explica el significat etimològic de la paraula "folklòric", paraula inventada per un antiquari anglès el 1846. Va sorgir per l'afany romàntic d'exaltar la identitat dels pobles a través de les tradicions i les manifestacions populars genuïnes. "Folklore", "folklòric", té connotacions negatives: típic, pintoresc, d'un costumisme amable i conformista, oposat a l'esperit contestatari de la música folk. Avui es tendeix més a parlar de cultura popular i de música d'arrel tradicional. O simplement, cançó d'arrel, música d'arrel.
4/1/2016 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (31/12/15). Avui: "nas" - 31/12/15
Avui és el dia de l'home que té tants nassos com dies té l'any. Ramon Solsona ens explica l'abundància d'expressions amb el plural nassos .
31/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (30/12/15). Avui: "ballarí" - 30/12/15
Són el mateix "ballar" i "dansar", "ball" i "dansa", "ballarí" i "dansaire"? I quin és l'origen etimològic de la paraula "ballarí"? Escolteu Ramon Solsona i tindreu la resposta.
30/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/12/15). Avui: "atzucac" - 29/12/15
Aquests dies sentim molt les paraules "impàs", "cul de sac" o "atzucac", per descriure la situació politica actual. "Atzucac" és una paraula valenciana que s'ha anat generalitzant a través de la via culta per descriure un cas excepcional o un carreró sense sortida.
29/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (28/12/15). Avui: "empat" - 28/12/15
"Empat", la paraula que més s'ha utilitzat des d'ahir al vespre, després del resultat de l'assemblea de la CUP. Però sabíeu que en llatí "pacta" significa "quedar en paus"? Ramon Solsona ens explica avui els orígens etimològics de la paraula "empat".
28/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (22/12/15). Avui: "boira" - 22/12/15
Cada dia sentim coses com: "cinquanta dies de boira a les comarques interiors de Catalunya", però sabíeu que les paraules "broma" i "neula" estan molt relacionades amb la paraula "boira"? En Ramon Solsona ens ho explica.
22/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (21/12/15).Avui: "annus mirabilis" - 21/12/15
"Annus mirabilis" és l'expressió contrària a "annus horribilis", perquè significa "admirable", "prodigiós","meravellós"... i així és com ha acabat l'any el Barça. El Madrid, en canvi, ho està vivint a l'inrevés i per ells és un "annus horribilis".
21/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/12/15). Avui: "galàxia" - 18/12/15
Tothom parla de "Star Wars", i nosaltres, avui, també ens hi sumem. Ramon Solsona ho sap tot de l'etimologia de la paraula "galàxia".
18/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (16/12/15). Avui:"coure" - 16/12/15
Un robatori de coure és la causa aquests dies del caos ferroviari, però sabíeu que "coure" ve del nom de l'illa de Xipre, d'on el segle XIII s'extreia coure de bona qualitat?
16/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/12/15). Avui: "cita" - 15/12/15
Algunes llengües veïnes tenen verbs i substantius diferents per citar. I en català? Ramon Solsona, avui, ens n'explica la diferència.
15/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
El Barça ja és al Japó per disputar el Mundial de Clubs. El Japó, amb article - 14/12/15
El Barça ja és al Japó per disputar el Mundial de Clubs. El nom (aproximat) en japonès és "nippon" o "nihon". Etimològicament, "origen del sol", per això és el País del Sol Naixent. La bandera representa un disc solar amb un cercle vermell sobre fons blanc.
14/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/12/15). Avui: "fer matinada" - 11/12/15
Llevar-se més tard de l'hora habitual és "fer matinada" o "prendre la matinada", segons ens explica Ramon Solsona.
11/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/12/15). Avui: "barberia" - 10/12/15
Amb la moda de les barbes "hipster", ben espesses, tornen les barberies i revifa aquesta paraula tradicional.
10/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/12/15). Avui: "neologisme" - 09/12/15
Avui, un "Entre paraules" diferent. Ramon Solsona i Xavier Rosiñol, realitzador del programa "La tribu", ens expliquen la iniciativa de l'Observatori de Neologia i l'Institut d'Estudis Catalans, amb la col·laboració de "La tribu" de Catalunya Ràdio, per buscar la paraula nova de l'any, el neologisme més representatiu del 2015.
9/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (07/12/15). Avui: "fer el ronso" - 07/12/15
Hi ha qui fa pont i qui no en fa. Dels que fan pont, n'hi ha que viatgen i n'hi ha que es queden. Hi ha qui fa feines pendents i qui no fa res i es dedica a ronsejar. Avui, Ramon Solsona dedica el seu "Entre paraules" a tots aquells que fan el ronso al llit però escoltant "El matí de Catalunya Ràdio".
7/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/12/15). Avui: "xixanta" - 04/12/15
Avui hem parlat de la gran riquesa expressiva del català popular: fraseologia i recursos creatius propis com xixanta, fandilles, telèfeno, boranit, paiella, re de re, hi nat (he anat), hi fet (he fet), quansevol, jonoll, vegilar.
4/12/2015 • 0 minutos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03/12/15). Avui: "amb sense" - 03/12/15
"Amb sense", una crossa fonètica que forma part del nostre llenguatge col·loquial. " Una pizza amb sense formatge", " Una pel·lícula amb sense cap ni peus"... Construccions que tenen l'encant del català genuïnament popular.
3/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (02/12/2015). Avui: "falles, haros i brandons" - 02/12/15
La Unesco declara que les falles, haros i brandons del Pirineu són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un nen de la vall de Boí (Alta Ribargorça) explica el que són les falles: "Mon pare de xic també ho correve i jo ara també corro, i vull jo que els meus fills també córreguen."
2/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (01/12/2015). Avui: "Nosaltres no som d'eixe món" - 01/12/15
"No són d'eixe món." "No, jo dic 'no'. Diguem 'no', nosaltres no som d'eixe món", diu la cançó de Raimon. Ramon Solsona ens explica com una cançó s'ha convertit en un clixé lingüístic.
1/12/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (30/11/15). Avui: "esquí" - 30/11/15
Aquest cap de setmana ha començat la temporada d'esquí en algunes estacions catalanes com Baqueira-Beret, Boí Taüll, la Molina i Masella. Però quin és l'origen de la paraula "esquí"? Ramon Solsona ens ho explica.
30/11/2015 • 0 minutos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (27/11/15). Avui: "civada" - 27/11/15
Diferència entre "civada" i "ordi". El Ramon ens ho ha explicat avui. Per si un cas, sapigueu que la cervesa es fa amb ordi i que la civada en castellà és "avena".
27/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (26/11/15). Avui: "caure de lloros" - 26/11/15
Algun dia podríeu explicar l'origen de l'expressió "caure de lloros" ? Ho demana un oient, i el Ramon avui ho ha fet a l'"Entre paraules".
26/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona ( 25/11/15). Avui: "set" - 25/11/15
El Barça guanya la Roma amb un resultat de tenis (6-1). "Set", en el lleguantge del tenis, és el conjunt de sis jocs guanyats que determinen qui s'emporta una màniga. Ramon Solsona ens diu altres significats de la paraula.
25/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (24/11/15). Avui: "esmolet" - 24/11/15
"Esmolet", en sentit figurat, vol dir criatura espavilada i eixerida. I aquest és el nom amb què s'ha batejat, per votació popular, un dels dos cadells d'ós nascuts l'any passat al Pallars Sobirà.
24/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/11/15). Avui: "acordió" - 23/11/15
L'acordió és un instrument revolucionari de finals del segle XIX que, gràcies a la seva capacitat d'expressió, sembla la suma de diversos instruments i va capgirar completament la música popular i tradicional. Segons Ramon Solsona, de vegades es contractava un acordionista per a festes i balls populars, perquè era com contractar tot un grup. Tota aquesta informació, avui, a l'"Entre paraules".
23/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (20/11/15). Avui: "torrapipes" - 20/11/15
A petició dels oients, avui Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de la paraula "torrapipes" i el seu ús.
20/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (19/11/15). Avui: "ferramenta" - 19/11/15
Per què es fan servir tantes paraules angleses en el món digital? Avui Ramon Solsona i Albert Cuesta ens han proposat la paraula catalana "ferramenta" com a "conjunt d'eines, màquines, aparells, gadgets..." del món digital.
19/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/11/15). Avui: "partisà" - 18/11/15
Ramon Solsona explica que la paraula "partisà" és un concepte especialment associat a la resistència dels països europeus durant la invasió nazi.
18/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (17/11/15). Avui: "torrada" - 17/11/15
El pastisser Oriol Balaguer avui ens ha fet torradetes de Santa Teresa al "Fem-ho fàcil", i el Ramon Solsona ens ha explicat que l'ús de la paraula "torrada" s'ha estès molt, com l'ús col·loquial de descriure una persona beguda: "Aquest està torrat = borratxo".
17/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (16/11/15). Avui: "fanàtic" - 16/11/15
Arran dels atemptats de Par ís causats pel fanatisme islamista, Ramon Solsona ens recorda el que Voltaire va escriure al "Diccionari filosòfic" sobre "fanatisme": "No hi ha cap altre remei que l'esperit filosòfic per combatre aquesta malaltia epidèmica."
16/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (13/11/2015). Avui: "bescuit" - 13/11/15
Bescuit és una galeta o un pastís? Avui, el Ramon Solsona ens respon al dubte.
13/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (11/11/15). Avui: "parar la mà" - 11/11/15
Marc Márquez para la mà a Valentino Rossi per fer les paus. Ramon Solsona ens explica la diferència entre oferir, donar, estrènyer, encaixar o allargar la mà.
11/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (10/11/15). Avui: "déjà vu" - 10/11/15
Això és un "déjà vu", expressió francesa d'abast internacional que s'utilitza per descriure una situació repetida. Ramon Solsona ens ho explica avui.
10/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/11/15). Avui: "biscotto" - 09/11/15
Valentino Rossi diu: "Márquez ha fatto il biscottone". Si voleu saber-ne el significat, no us perdeu l'"Entre paraules" d'avui.
9/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (06/11/15). Avui: "estanc" - 06/11/15
L'estanc núm. 2 de Cervera ven el número 01714 de la Grossa de Cap d'Any. Ramon Solsona ens explica avui el significat etimològic de la paraula "estanc".
6/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (05/11/2015). Avui: "patronímics" - 05/11/15
Moltes llengües tenen cognoms que reprodueixen el nom del pare, amb un element que significa "fill de". El sistema medieval català era de dobles noms, el segon dels quals era el patronímic: Ramon Borrell (fill de Borrell), Berenguer Ramon (fill de Ramon), Arnau Bernat (fill de Bernat), Mir Gibert (fill de Gibert [Geribert]?). Això explica que tants noms de pila catalans s'hagin convertit en cognoms: Bernat, Arnau, Ramon, Esteve, Miquel, Andreu, Martí, Feliu, Sadurní...
5/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/11/15). Avui: "Cellini" - 04/11/15
Rossi (Valentino Rossi) és el cognom italià més estès. Per què hi ha tants cognoms italians acabats en "i"? I tants en "ini", com Cellini, Martini, Albertini, Pellegrini, Agostini, Pasolini...? Ramon Solsona, aprofitant que aquest cap de setmana s'estrena al Liceu l'obra "Benvenuto Cellini", d'Hector Berlioz, ens ho explica.
4/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03/11/2015). Avui: "fer la tisora" - 03/11/15
Arran de la llevantada d'ahir, el Ramon Solsona ens explica noves expressions relacionades amb la informació viària. "Fer la tisora", "efecte tafaner" o, com diu cada matí la Mari Luz Garcia, "retencions acordiòniques".
3/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (02/11/15). Avui: "cop de taló" - 02/11/15
El futbol utilitza moltes paraules en sentit figurat. Dissabte, Sergi Roberto va fer una passada de gran qualitat tècnica a Luis Suárez, que va servir per marcar el primer gol contra el Getafe. Per al cop de taló usem per analogia l'esperó. Ramon Solsona detalla altres paraules: barret, sotana, bicicleta, ruleta, vaselina, ziga-zaga, rabona, tisora, cullera, ciri, xilena, misto, gardela... que el futbol té per designar maneres de xutar, de passar, efectes de la pilota, etc.
2/11/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/10/2015). Avui, sobre alguns noms propis - 29/10/15
Els oients ens fan arribar les seves consultes sobre els últims "Entre paraules" en què s'explicava l'origen de "cansaladeria" i "Extremadura". En Ramon Solsona ens ho aclareix.
29/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (28/10/15). Avui:"Extremadura" - 28/10/15
Com que avui el Barça juga a Villanueva de la Serena, província de Badajoz, Ramon Solsona aprofita per explicar l'origen d'"Extremadura".
28/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (27/10/15). Avui: "cansaladeria" - 27/10/15
Aprofitant l'enrenou per la recomanació de l'OMS d'evitar els embotits i la carn vermella, el Ramon Solsona ens explica l'origen de la paraula "cansaladeria".
27/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (26/10/15). Avui: "mesa" - 26/10/15
Per què diem "mesa"? És un castellanisme? Es pot dir "taula electoral"? Quan diem "mesa" i quan diem "taula"? El Ramon Solsona ens ho explica avui a l'"Entre paraules".
26/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/10/2015). Avui: "Quarts de dotze" - 23/10/15
Cada llengua té una manera pròpia de dir les hores. Aprofitant que aquest cap de setmana canvia l'hora oficial, el Ramon parla dels quarts, una expressió molt catalana que no té una correspondència exacta en altres llengües i que dóna molt de joc. Els quarts en català són molt flexibles, donen molt de joc: "mig quart de dotze", "un quart i mig", "dos quarts i mig", "tres quarts i mig"... Una expressió molt catalana que no té una correspondència exacta amb altres llengües: "quarts"...
23/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (22/10/2015). Avui: "sense sostre" - 22/10/15
"Sense sostre", una expressió molt nova. Com se'n deia, abans de 1996, de les persones que viuen al carrer? Avui Ramon Solsona ens ho explica a l'"Entre paraules".
22/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (21/10/15). Avui:"futur" - 21/10/15
La pel·lícula "Retorn al futur" avançava la societat del 21 d'octubre del 2015. Avui el mot "futur" és l'escollit per Ramon Solsona per a l'espai "Entre paraules".
21/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (20/10/15). Avui: "senglar" - 20/10/15
Els senglars es multipliquen i es fan els amos dels barris de Barcelona prop de Collserola. Avui, el Ramon Solsona ens explica el significat etimològic de la paraula "senglar".
20/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (19/10/15). Avui: "Big Ben" - 19/10/15
Les grans campanes de les esglésies i de les torres solen tenir noms. Big Ben, pròpiament, és el nom de la gran campana que marca les hores des del s. XIX a la torre del Parlament de Londres. Però sabíeu que el seu nom procedeix d'una ària del "Messies" de Händel? Ramon Solsona ens ho descobreix avui.
19/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (16/10/2015). Avui: "Molt soroll per no res" - 16/10/15
Aprofitant l'estrena al TNC la comèdia de Shakespeare "Molt soroll per no res", en versió musical de Manu Guix i Àngel Llàcer, el Ramon Solsona ens comenta traduccions en altres llengües amb paraules que volen dir "soroll", "rebombori".
16/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/10/2015). Avui: "tergiversar" - 15/10/15
Avui que fa 75 anys de l'afusellament del president Lluís Companys, el Ramon Solsona ens explica, arran de l'acta de defunció de Companys, que descriu que va morir "a consecuencia de hemorragia interna traumática", el significat del verb "tergiversar".
15/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (14/10/15). Avui :"renec" - 14/10/15
Arran d'un comentari de Domènec Subirà a la secció "Que algú m'ho expliqui", Ramon Solsona ens explica que els renecs i paraulotes en català tenen una forta embranzida del repertori de renecs i paraulotes en espanyol.
14/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (13/10/15). Avui: "bicicleta" - 13/10/15
Amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, Ramon Solsona ens explica l'origen de la paraula "bicicleta".
13/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08/10/15). Avui: "rutlla" - 08/10/15
Un oient ens havia preguntat d'on ve el nom de carrer de la Rutlla. El Ramon Solsona ens ho explica.
8/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (07/10/15). Avui: "estopa" - 07/10/15
Avui hem entrevistat Estopa. En Ramon Solsona ens ha explicat que "estopa" és un filament bast que es fa servir per fer cabelleres i barbes espesses i estarrufades: Guillem IX d'Aquitània, "Cap d'Estopa".
7/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (06/10/2015). Avui: "orquídia" - 06/10/15
Orquídia ve del grec i vol dir "testicle", per la semblança del bulb amb l'òrgan anatòmic sexual. Ens ho ha explicat avui el Ramon Solsona.
6/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (02/10/15). Avui:" pigall" - 02/10/15
Gos pigall. Gos ensinistrat que acompanya una persona cega. Avui hem sabut que un gos pigall també forma part d'una orla universitària.
2/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (01/10/15). Avui: "intel·ligent" - 01/10/15
Cristiano Ronaldo posa en dubte la intel·ligència d'un periodista. El Ramon ens aclareix que "intel·ligència" és la facultat de la ment humana de pensar, i "intel·ligent" és la persona que té facultat de conèixer i de comprendre.
1/10/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (30/09/15). Avui: "cicerone" - 30/09/15
Ivana Miño és la cicerone dels convidats del programa de Televisió de Catalunya "Catalunya Experience". El Ramon Solsona ens ha explicat que això vol dir que ella serà la guia turística de parla brillant, sàvia i abundant, encarregada d'ensenyar el nostre país als estrangers.
30/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (29/09/2015). Avui: "lionesa" - 29/09/15
Per què es diu "lionesa" una especialitat de pastisseria que no és pròpia de Lió? Ramon Solsona ens ho explica i ens diu que la lionesa és catalana.
29/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (28/09/15). Avui: "l'endemà" - 28/09/15
Avui, dilluns dia 28 de setembre, és l'endemà de les eleccions del 27S. El Ramon Solsona ens explica el significat etimològic de la paraula.
28/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (25/09/15). Avui " volkswagen" - 25/09/15
Volkswagen, Volksauto, "el cotxe del poble", una idea de règim nazi desenvolupada per l'enginyer Ferdinand Porsche el 1938. És avui la paraula triada pel Ramon Solsona.
25/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (24/09/15). Avui: "caverna mediàtica" - 24/09/15
La caverna mediàtica reacciona amb furor contra el ministre Margallo després del cara a cara amb Junqueras. Ramon Solsona ens explica que la paraula "caverna" suggereix una societat primitiva, habitada per cavernícoles, homes primitius de maneres rudes i d'intel·ligència poc desenvolupada.
24/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (23/09/15).Avui: "ficar-se de peus a la galleda" - 23/09/15
Podríem dir que ahir Mariano Rajoy va ficar-se de peus a la galleda? El Ramon ens explica el significat d'aquesta expressió, després que les xarxes socials treuen fum amb l'embolic de Rajoy a l'entrevista de Carlos Alsina a Onda Cero.
23/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (22/09/15). Avui: "ametlla" - 22/09/15
Ramon Solsona avui convida els oients a fer una enquesta geolingüística: com en diueu de les ametlles?
22/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona. Avui: "candidat" - 21/09/15
Va ser càndid el debat dels candidats d'ahir a TV3?. Avui el Ramon ens explica la relació que hi ha entre la candidesa, el candor i els candidats.
21/9/2015 • 0 minutos, 1 segundo
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (18/09/15). Avui: Dron - 18/09/15
El Ramon ens parla dels artefactes que volen, en concret dels drons, naus no tripulades amb comandament a distància. Una afició que ha crescut de forma meteòrica.
18/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona (17/09/15). Avui: Blau elèctric - 17/09/15
Hi ha molts blaus amb diferentes matisos. Avui el Ramon ens ha explicat el blau elèctric, el color de la samarreta que ahir lluïen els jugadors del Barça al partit de la Champions.
17/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (16/09/15). Avui: Tocats de l'ala - 16/09/15
Dissabte comença a TV3 un nou programa, "Tocats de l'ala", i el Ramon avui ens ha explicat el doble sentit de l'aquesta expressió.
16/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (15/09/15). Avui: Fer fullet - 15/09/15
Ramon Solsona recomana avui als nostres estudiants no "fer fullet", "fer rodó", "fer pila" o "fer toris", o, dit d'una altra manera, no faltar a l'escola.
15/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (14/09/15). Avui: Fer campana - 14/09/15
El Ramon Solsona avui tampoc ha fet campana i ha vingut, just el dia que comença el curs escolar, a alliçonar-nos sobre maneres diferents de dir "fer campana".
14/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona (11/09/15), avui: "Meridiana" - 11/09/15
Avui, amb motiu de la Via Lliure a la Meridiana, Ramon Solsona ens explica quin és l'origen d'aquesta avinguda. Es diu així perquè està alineada amb un meridià (2° 13' 45''.38 E) que passa pel Reial Observatori de Greenwich, Londres).
11/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (09/09/15). Avui: "logo" - 09/09/15
Avui hem parlat de logos aprofitant que Eugeni Sallent, director de TV3, ens ha explicat que s'actualitza la imatge corporativa amb un nou eslògan: "Com tu vols", i amb canvis al logo. "Logo": distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, com, en el cas de Catalunya Ràdio, el llamp.
9/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (08.09.15). Avui: "refugiat" - 08/09/15
La Convenció de de Ginebra del 1951 va definir que un refugiat era una persona que, després d'haver hagut d'abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d'una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, on no pot gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
8/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona (07/09/15) avui "Rata xuixarda" - 07/09/15
"Rata xuixarda!" és un Insult, que utilitza el Claudi, personatge que interpreta Pere Arquillué a la sèrie "La Riera". Diuen que és una aportació de l'actor, i que no se la inventa sinó que és una expressió habitual a Terrassa, d'on ell és.
7/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (04/09/15), avui: "Tondre" - 04/09/15
Com cada divendres, Ramon Solsona fa el recull d'expressions de la setmana. Avui amb una atenció especial al verb "tondre": Anar a tondre i venir tos (voler enganyar i ser enganyat), tondre sense estisores (enredar, enganyar, fingir).
4/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules", amb Ramon Solsona (03.09.15). Avui: "Xollar" - 03/09/15
Troben a Austràlia, a prop de Canberra, una ovella perduda que no havien esquilat mai. Era una gran bola de llana i li han tret un pes de sobre de 42 quilos. "Xollar" és tallar el pèl dels animals, especialment les ovelles.
3/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona (02/09/15): Unflar - 02/09/15
Després de l'entrevista de Mònica Terribas al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, Ramon Solsona explica el sentit etimològic del verb "unflar": - Unflar una roda, unflar un globus, unflar les veles - També en sentit figurat: Unflar els preus, unflar una notícia - Unflar el cap (a algú): atabalar - Unflar la cara a algú: pegar - Unflar els nassos - Ser una persona unflada: orgullosa, vanitosa, arrogant - Unflable "que pot ser inflat". Valencià, majoritàriament: matalàs unflable
2/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona (01/09/2015): Ridícul - 01/09/15
"Fer el ridícul", "quedar en ridícul", "posar en ridícul"... Expressions habituals en català i les llengües de l'entorn. Com el que ha fet el Madrid amb el fitxatge de De Gea quan l'ha inscrit fora de termini.
1/9/2015 • 0 minutos, 0 segundos
"Entre paraules" amb Ramon Solsona: "Pregó" (31/08/15) - 31/08/15
Una aplicació (eBando) permet rebre al mòbil els bans, pregons i comunicacions dels ajuntaments. Arran d'aquesta iniciativa, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "pregó": publicació en veu alta de comunicacions que interessen als habitants d'una població, feta per un nunci, un pregoner o un altre oficial públic, i sovint precedida d'un toc de trompeta.
31/8/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Surra" - 30/04/15
Ramon Solsona recull la crida feta als oients sobre maneres de dir "bufetada". Podríem fer una mapa lingüístic amplíssim.
Un clatellot, una clatellada, un mastegot, una plantofada (a la cara), una natjada (al cul), et ventaré un bolet, tustar, una nata,
una pinya, un trillo, un trillo de natjades...
30/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Calbot" - 29/04/15
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "calbot" després de veure un vídeo de Baltimore on una mare veu que el seu fill és en una manifestació i el va a buscar per fer-lo fora a bufetades.
Ramon Solsona es pregunta: pega bufetades la mare del noi? O calbots?
Sufix -ada, -ot, que signifiquen 'cop' i també un sentit augmentatiu. -ot, a més a més té un matís despectiu.
Sufix -ada
Bufetada, bufet i bufa vénen de bufar, per l'aire que es mou quan es pega, de manera similar a ventallot i ventallada (a Mallorca i a Menorca, ventall és 'bufetada', per la semblança de la mà i l'instrument que serveix per ventar).
Sufix -ot
Calbot, segurament a partir de calba.
29/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Compartir" - 28/04/15
El mes de gener Quim Monzó denunciava en una columna publicada a "La Vanguardia" la plataforma ePUBcat, un web que permet la descàrrega d'obres seves piratejades. Davant d'aquest fet, Ramon Solsona explica el sentit etimològic del verb "compartir":
Com-partir: partir conjuntament, prendre part de manera igualitària.
Compartir. Participar, repartir, distribuir equitativament, democràticament. Ideals de llibertat, igualtat, fraternitat.
28/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Lolailo" - 24/04/15
Avui Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "lolailo", instants abans que dos dels membres del grup Los Manolos participin a l'espai de "L'orla" d'"El matí de Catalunya Ràdio".
Lolailo. Als anys 70 i 80 tipus de cantant especialment associat a la rumba gitana, que es pentina i es vesteix d'una manera característica.
Lai-lolailo-là. Lletra sense significat que marca un ritme reiteratiu, alegre.
Lolailo, nonaino, encreauament desenfadat de rumba catalana amb un anglès d'estar per casa.
Lolailo, en la mateixa línia de lletres d'aire vagament caló (estil Peret): leré, cuchíbiri, porompompero, aserejé, achilipú¿
24/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "La repera patatera" - 22/04/15
Ramon Solsona ens explica el significat de l'expressió que està fent furor avui: "la repera patatera". Expressió popularitzada pel director de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez.
22/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Ecco" - 21/04/15
Avui el cantant Dyango presenta a "El matí de Catalunya Ràdio" el seu últim disc: "Italianíssimo" i és per aquest motiu que Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "Ecco".
"Ecco una proposta" és la cançó que tanca el disc de Dyango.
Ecco, una paraula molt usada en la parla dels italians, amb valors subtils, difícils d'usar amb propietat per als parlants d'una altra llengua.
Ecco 've-t'ho aquí, heus aquí, aquí ho tens, aquí ho teniu...' També: 'justa la fusta'
Pot ser al començament d'una frase (o tancar-ne una altra): Ecco la mamma, Ecco la piazza, Ecco il treno que arriva¿
Ecco aquí
· Eccum iste > aquest
· Eccum ipse > aqueix
· Eccum ille > aquell
21/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Perdre els estreps" - 20/04/15
Dissabte, durant "La Tdp" del Barça-València, Joaquim Maria Puyal va perdre els estreps amb l'actuació de l'àrbitre González González.
Avui Ramon Solsona explica el sentit etimològic de l'expressió:
Perdre els estreps = enfadar-se, encendre's, indignar-se, enfurismar-se...
Perdre els estreps = perdre el control, perdre els nervis, perdre el seny, perdre la calma, perdre la moderació, perdre la paciència, perdre els papers...
Estrep= cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà d'una corretja, on el genet encaixa els peus i els hi descansa. Perdre els estreps equival a perdre el control de la situació.
Xaveta = clàvia, clavilla, especialment la que, en un fusell o una barra que hom introdueix per un cap en el forat d'un objecte (roda, jou, etc.), s'hi clava travessant-lo a fi que no pugui escapar-se. Perdre la xaveta vol dir perdre el seny.
20/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Enquetiar" - 17/04/15
Ramon Solsona va repassar dimecres passat la toponímia del Lluçanès i va generar consultes dels nostres oients que demanaven exemples concrets de la parla del Lluçanès.
Gràcies al llibre de Jordi Dorca "El parlar del Lluçanès" trobem algunes especificitats, entre les quals hi ha la paraula d'avui: "enquetiar"
· Broca. Busca dels rellotge
· Espatotxí. Persona hàbil, enginyosa, espavilada. De l'italià spadaccino 'hàbil amb l'espasa'.
· Enquetiar. Doble variació d'inquietar > enquietar > enquetiar 'molestar, amoïnar'. Sor Lucia Caram és una monja enquetiant.
17/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Oreneta" - 16/04/15
Avui que han les orenetes a Barcelona, Ramon Solsona ha volgut retre un homenatge a aquestes aus i ens explica el seu sentit etimològic.
Del llatí: hirundo, -inis; "oreneta", segle XIV, d'un llatí *hirundĭtta oreneta, oronella.
Derivats d'hirundo: català: "oreneta, oronella"; francès: "hirondelle"; castellà: "golondrina"; gallec i portuguès: "andorinha"; asturià: "andarina"; italià: "róndine" (però, en realitat, es fa servir més el diminutiu: "rondinella").
Oreneta, oroneta, oronell, oronella, aureneta, orineta, auriona, aurirona, orendell.
16/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Lluçanès" - 15/04/15
Avui parlem de la iniciativa "El Lluçanès és comarca" i per això Ramon Solsona ens fa avinent que els noms de lloc del Lluçanès són un petit compendi toponímic.
Lluçanès no pren el nom de la capital de la comarca sinó de Lluçà, que s'estén a d'altres pobles: Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès.
Lluçà: d'un nom propi, com d'altres acabats en -à, -ana. Lluçà (Lucius) i Oristà, també a la comarca (Oristanius, Oristianus). Moià (Modilianus, Modianus), Premià (Primilianus), Pallejà (Palladius), Corçà (curtius) i Marçà (Martius).
Olost: d'origen preromà. Etimologia desconeguda.
15/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "No trobar aigua a mar" - 14/04/15
Avui hem sabut que els científics han trobat aigua a Mart. Ramon Solsona explica el significat de l'expressió "No trobar aigua a mar (al mar, a la mar, en la mar)": no veure una cosa que es té al davant, com qui no sap veure l'aigua quan és al costat del mar.
N'hi ha expressions semblants en altres idiomes: "Ne pas trouver de l'eau à la rivière (d'un lac)"; "Non trovare acqua in mare".
Expressions equivalents:
· Si fos un gos (una serp), et mossegaria.
· Aigua al mar no trobaries.
"Aigua al mar no trobaries" també es fa servir en sentit figurat: no saber trobar aigua al mar per falta d'intel·ligència vol dir "ser curt babau, beneit". També:
· No veure-hi més enllà del nas.
· Tenir pa a l'ull.
· Tenir palla a l'ull.
· Ser un tros d'ase, més curt que una cua de conill.
14/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Espòiler" - 13/04/15
Ahir es va estrenar la cinquena temporada de "Joc de trons" als Estats Units, tot i que ja es van filtrar alguns continguts de la sèrie. Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "espòiler":
Les ganes de saber com s'acaba són el motor per explicar històries, contes, per tenir el públic atent a l'escenari i a la pantalla.
Hi havia una vegada, Això era i no era... Una llei sagrada de les històries de ficció: no revelar-ne els detalls. Mentides que emocionen i interessen fins al final. Fer-ho és un delicte.
El català no té una paraula que designi l'anticipació d'una narració.
DRAE (des de 1884 fins avui). Destripar. tr. fig. y fam. Interrumpir el relato que está haciendo alguien de algún suceso, chascarrillo, enigma, etc., anticipando el desenlace o la solución.
13/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "mur" - 10/04/15
Aquest diumenge s'estrena el nou programa de Santi Millán: "El mur".
"El mur" és un concepte que en el món de les maratons s'associa al moment en què un corredor arriba a un estat de saturació física, i és la "força mental" que li permet seguir. El mur com a obstacle per superar i fer-nos créixer. Superar aquesta barrera psicològica serà l'objectiu dels participants del programa.
Ésadir: "pájara" (vocabulari del ciclisme), en català "defalliment", "desinflada"
Mur i paret: sinònims perquè representen barreres que no deixen passar, obstacles verticals que semblen impossibles de superar. La diferència és el gruix i els usos de cada paraula.
Mur: paret molt gruixuda, emparentat amb muralla (construcció defensiva).
Paret, més prima, més habitual en la vida quotidiana.
Paret i no *mur: Les parets d'una casa, tancat entre quatre parets, les parets mestres d'una casa, les pintades a les parets, si les parets poguessin parlar, paret abdominal, les parets d'una cèl·lula.
10/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Tocar el botet" - 09/04/15
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de l'expressió: "tocar el botet".
En sentit literal, pessigar la bossa de pell del reclam perquè fa sortir l'aire pel xiulet.
Tocar el botet a algú, expressió de sentit figurat
1. Estirar la llengua a algú, fer-li dir amb astúcia allò que volia mantenir en secret. Alc-Moll: Tocar el botet a algú: parlar-li d'una cosa en certa manera indirecta per induir-lo a esser explícit (Cat.).
2. Dir-li coses molestes perquè es piqui.
Generalment es diu tocar el botet en el segon sentit, el de dir coses per molestar, provocar, fer la guitza, fer enfadar.
La idea de base és fer com el reclam: provocar una persona perquè es descobreixi, com es fa amb un reclam de caça.
9/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Gitano" - 08/04/15
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "Gitano", avui que és el Dia Mundial del Poble Gitano
Gitano < aegyptanus 'egipcià' per la creença que els gitanos provenien d'Egipte
Esp. gitano < egiptano. Fr. gitan. Ang. gypsy
Gitano adopta un sentit pejoratiu. DRAE 1780: "Cierta clase de gentes que, afectando ser de Egipto, en ninguna parte tienen domicilio, y andan siempre vagueando. Engañan á los incautos, diciéndoles la buena ventura por las rayas de las manos, haciéndoles creer mil patrañas y embustes. Su trato es vender y trocar borricos y otras bestias, y á vueltas de todo esto hurtar con grande arte y sutileza."
Als diccionaris moderns (Pompeu, María Moliner) desapareix qualsevol mena de valoració. Però en el llenguatge popular, gitano es manté (a la baixa) com a sinònim d'enredaire i de sobrevivent que s'adapta a tot (una planta molt gitana).
8/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Un fruit estrany" - 07/04/15
Avui es compleixen 100 anys del naixement d'una gran dama del jazz, Billie Holiday, i Ramon Solsona ens recorda la lletra d'una de les seves joies, "Strange fruit", escrita el 1937 i gravada el 1939. Lletra d'Abel Meeropol, jueu blanc que signava amb el pseudònim Lewis Allen. Música i veu de Billie Holiday.
7/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Racó" - 02/04/15
Avui des del programa hem fet una crida a participar als oients per descobrir quin és el seu racó favorit. Ramon Solsona ens explica l'origen d'aquest concepte:
El meu racó: un petit tros de territori entranyable, encantador. Un lloc particular apartat, lluny de la ciutat.
Els millors racons de Catalunya (de la Costa Brava, de la Provença, del País Basc, de Nova York)
Racó, una paraula d'usos múltiples:
· Angle que formen dues parets.
· Lloc apartat.
· Estalvis, diners. Tenir un bon racó, fer racó, un raconet.
· Coses que queden brutes o per endreçar no es quan es fa neteja. Torna-ho a escombrar, ho has deixat ple de racons.
· Tenir un racó al ventre. Malestar als budells, indigestió.
2/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Ou de Pasqua" - 01/04/15
Ramon Solsona ens explica quines són les tres paraules relacionades amb la Pasqua, la pastisseria, la xocolata i les tradicions: ou, conill i mona.
1.- L'ou: és, des d'antic, símbol de la vida, especialment del despertar de la natura a la primavera.
2.- El conill: al centre d'Europa (Alemanya), qui porta els ous de xocolata és una llebre ("Osterhase", "la llebre de Pasqua"), que amaga els ous per les cases, sobretot als jardins, i els nens els han de buscar.
3.- La mona: el pastís tradicional anomenat "mona" no té res a veure amb els micos. La mona de Pasqua és pròpia de Catalunya, el País Valencià i Aragó, però no a les Illes. Inicialment era molt senzilla: un tortell amb ous durs.
1/4/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Homo" - 31/03/15
Avui Ramon Solsona explica el significat d'"Homo", després de l'entrevista de Mònica Terribas a Eudald Carbonell.
1. Homo, hominis
Homo 'home' en llatí. Nom científic de l'espècie humana, com tots els ésser vius: ordre (majúscula) + un qualificatiu (minúscula), tots dos en cursiva. Canis familiaris 'gos'. Canis lupus 'llop'
Homo habilis, Homo erectus, Ho neanderthalensis, Homo sapiens
2. Homínid, humà
Homínid. Primat sense cua i aspecte antropomorf
Carbonell: Hominització (procés evolutiu biològic) / humanització (procés evolutiu cultural de l'espècie humana). Selecció natural / selecció cultural.
La humanització de l'espècie, una evolució en curs de l'espècie que encara no s'ha assolit.
31/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Dolor" - 30/03/15
Avui que commemorem els 25 anys del Col·legi de Fisioterapeutes, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "dolor".
Dolor, masculí o femení segons els diccionaris. Masculí en llatí (dolor, -oris), però femení a l'EM: la dolor.
Francès: la douleur. Portuguès i gallec: a dor, as dores. Continua essent femení en algun lloc? Vanse os amores e quedan as dores, Vão-se os amores e ficam as dores. Passen els amors i queden... els dolors, les dolors?
Dolor 'mal físic, mal del cos, sofriment físic'. Figuradament 'pena, aflicció, sofriment moral, abatiment psicològic'.
Dolor de la mateixa família del verb doldre (dolre) o doler.
Voler i doler. Joc de paraules fonètic. Vols i dols, vol i dol... Voler i no voler alhora, voler i témer alhora?
30/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Entre bastidors" - 27/03/15
Avui, Dia Mundial del Teatre i Ramon Solsona dedica la secció a paraules del món escènic, moltes amb procedència de l'anglès: script 'guió, text per ser interpretat', screenplay 'guió cinematogràfic' i scenario 'guió, argument, sobretot en sentit figurat'. Un canvi de scenario és pròpiament un canvi d'argument, de guió.
Backstage 'la part del darrere de l'escenari', darrere del taló'. Paraula de moda.
Sempre s'ha dit entre bastidors, entre *bambalines (bambolines), entre caixes
· Bastidor. Cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i llistons que hom posa a banda i banda de l'escenari formant part d'una decoració teatral.
· Bambolina. Banda de tela o de paper pintada que, penjada amb unes altres del sostre d'un escenari, forma part d'una decoració que figura un sostre, branques pontades, el cel, etc.
· Caixa TEAT En l'escenari d'un teatre, espai entre bastidors.
La gent de teatre diu més entre caixes
27/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Der Spiegel" - 26/03/15
Aquests dies s'esmenten sovint les informacions i les hipòtesis que publica "Der Spiegel" sobre l'accident aeri i és per aquest motiu que Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "spiegel".
Spiegel 'mirall', nom adequat a una publicació que informa d'allò que passa.
Speculum 'mirall' > it specchio, cat. espill, esp. espejo, port. i gallec espelho, espello, eusk. ispilu, arag. espiello. També alem. Spiegel.
Speculum > Spiegel, forma similar en d'altres llengües germàniques i nòrdiques: neerlandès (spiegel), suec i noruec (spegel), danès (spejl)¿
Mirall trencat, de Mercè Rodoreda: Der zerbrochene Spiegel, Der gebrochene Spiegel.
26/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Caixa negra" - 25/03/15
Arran de l'accident aeri de la companyia Germanwings, Ramon Solsona reflexiona sobre el sentit etimològic de "caixa negra": "dispositiu elèctric que recull les dades de vol d'un avió". Dues caixes negres: la de les dades tècniques i la de les converses.
Després d'un accident aeri, la recerca i anàlisi de les caixes negres és fonamental per saber-ne les causes.
Les caixes negres no són negres. Són de color fluorescent, generalment de color taronja o de color rosa viu.
25/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Urruti, t'estimo!" - 24/03/15
Avui fa 30 anys que el Barça es va proclamar campió de Lliga. Va ser un campió anticipat (jornada 30 en una Lliga de 34 jornades). 10 punts per sobre del segon (Atlètic de Madrid) i 17 sobre el 5è (Reial Madrid).
Va ser en un partit que el Barça jugava i guanyava 1-2 el Valladolid quan l'àrbitre va assenyalar penal contra el Barça al minut 88. El va parar Urruti.
Reacció de Joaquim M. Puyal (Ràdio Barcelona): "Urruti, t'estimo!". Una frase que va fer història. Va ser la Lliga de l'"Urruti, t'estimo".
24/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Comarca" - 23/03/15
El Moianès, a un pas de ser una nova comarca reconeguda oficialment després de la consulta d'ahir (47 % de participació, 80% de vots favorables). Per això, avui Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "comarca".
Fort sentiment comarcal a Catalunya. Es pot comprovar en molts missatges dels oients.
Marca, paraula d'origen germànic. Territori fronterer. Nom de les entitats político-militars fronterers de l'imperi carolingi. Marca Hispànica. Castellví de la Marca, proper a Vilafranca (Alt Penedès)
Comarca < co-marca. Del verb comarcar 'limitar, estar al costat'.
Comarca és avui un concepte amb dos significats: comarca natural (territori que presenta trets físics i històrics comuns), comarca administrativa (entitat oficial que agrupa diversos municipis).
No coincideixen les regions naturals amb les administratives: Moianès, repartit entre Osona, Bages i Vallès Oriental. La Cerdanya, entre les províncies de Girona, Lleida i els Pirineus Orientals francesos.
23/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: fer dentetes (i d'altres expressions equivalents) - 20/03/15
Ramon Solsona recull totes les expressions relatives al fet de fer enveja a algú expressament.
· "Fer dents, denteta o denteta". Provocar el desig de menjar, fer enveja menjant.
· "Fer venir salivera". Excitar granment l'apetit, un desig.
· "Fer babarotes". Mostrar, fer coses que despertin un desig.
· "Fer miroies". Ensenyar una cosa per fer gana als altres (Olot, Empordà).
· "Fer mirotis". Variant de "miroies" a la Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany
· "Fer ontes (hontes)". 2. pl. Mostres que es fan d'una cosa a algú per fer-li'n ganes (Mall., Men.). «No mengis davant es malalt, que li faràs hontes
· "Fer els ulls verds a algú". Fer enveja (Palma)
· "Fer gola" (a algú, alguna cosa, especialment de menjar). Despertar-li l'apetit. Cf. italià "far gola", "prendere per la gola".
· "Fer ses goles a algú". Fer-li venir ganes fortes d'una cosa (Mall.).
20/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Falla" - 19/03/15
Avui, Sant Josep, València crema les falles i per aquest motiu Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "falla".
S'inscriuen en la tradició d'encendre grans fogueres en grans diades: els foguerons a Mallorca (per Sant Antoni), les santantonades del Maestrat (sant Antoni), les fogueres de Sant Joan, les falles de València... o les falles del Pirineu.
La paraula "falla" no té res a veure amb el verb "fallar", ni amb "fallir", ni amb res que s'espatlli o que no funcioni.
Falla (ll. facula, diminutiu de fax, facis 'teia, torxa') 1. Branca seca, estella, manat de matèries combustibles que s'encén per fer claror, calar foc, etc. 2 Foguera. 3. Ninots i escenes satíriques que es cremen en moltes places de València i d'altres poblacions per la festa de Sant Josep.
19/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Cant mentre camín" - 18/03/15
Ramon Solsona ens explica l'expressió "Cant mentre camín", part de la lletra de la cançó "Com un infant" del nou disc de Cris Juanico que avui serà entrevistat pels Minoristes al programa.
Al costat de formes verbals comunes (jo puc ser, jo visc, jo vull ser, jo crec), present de l'indicatiu dels verbs de la conjugació balear: jo no record, jo procur, jo pos, jo endevín, jo jug, jo cant, jo camín, jo cerc...
Català central: canto mentre camino. El present en la conjugació balear no té terminació. Algunes formes en criden l'atenció: jo record, jo jug, jo crec.
Es produeixen terminacions verbals que són combinacions de consonants insòlites: parlar > jo parl, comprar > jo compr, dubtar > jo dubt, semblar > jo sembl, salvar > jo salv, entrar > jo entr...
Jo necessito (en general a tot Catalunya), jo necessit (balear), jo necessite (valencià)
18/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Ordinacions" - 17/03/15
Després de l'entrevista de Mònica Terribas amb Maria Reig, presidenta del grup inversor Reig Capital, Ramon Solsona explica alguns conceptes i paraules pròpies de la tradició administrativa andorrana, amb una atenció especial al concepte d'"ordinació".
· Coprínceps. Cadascun dels dos caps d'estat (pres. Rep. Francesa, bisbe de la Seu)
· Consell General. Parlament andorrà.
· Síndic. President del Consell General (actualment en funcions després de les eleccions)
· Parròquia. Divisió administrativa del territori en set parròquies
· Comú. Corporació encarregada del govern i l'administració d'una parròquia d'Andorra. || Edifici del comú d'una parròquia.
· Cònsol (el cònsol, la cònsol). Cap del Consell del Comú d'una parròquia.
· Ordinacions. Norma dictada per un comú d'Andorra. En general, les lleis.
17/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Cruiximent" - 16/03/15
19.000 participants a la Marató d'ahir i avui, tots baldats, cruixits, amb els músculs adolorits. Ramon Solsona explica quin és el sentit etimològic de la paraula:
Estar cruixit, tenir cruiximent. Del verb cruixir, d'origen onomatopeic, molt plàstic i expressiu per referir-se a un estat físic de dolor, cansament, fatiga. Després d'una marató és normal estar cruixit, La grip m'ha deixat cruixit (baldat)¿
Cruixir: "capolar, fatigar fortament el cos"
Capolar 'tallar a trossets; fatigar fortament' Estar capolat.
Atenció: no tiretes! Un dels significats de agujeta en espanyol és "correa o cinta con un herrete en cada punta, que servía para sujetar algunas prendas de vestir". Correspon al català tireta, però no té res a veure amb les punxades o fiblades als músculs.
16/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Viquipèdia" - 13/03/15
Avui, amb motiu de la "Viquimarató" a Catalunya Ràdio, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "Viquipèdia":
Enciclopèdia virtual col·laborativa que creix i es modifica amb les aportacions dels usuaris. Gairebé en 300 idiomes. El projecte Wikipedia (català Viquipèdia) es va iniciar el 15 de gener de 2001.
Wki és d'origen hawaià= ràpid. La duplicació en les llengües polinèsies és un augmentatiu: wiki wiki 'molt ràpid'.
Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb. De «wiki wiki bus», la llançadora de l'aeroport de Honolulu. Wiki wiki Schuttle.
13/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Pianissimo" - 12/03/15
Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de la paraula piano. Repetint l'experiència de l'any passat, Catalunya Ràdio posa un piano al carrer per celebrar el concurs Internacional Maria Canals.
Italià piano. Del llantí planus 'llis, sense relleu'.
Piano, nom, adjectiu adverbi.
Piano (nom). Pla geomètric; pla, programa; enquadrament de cine i de fotografia (primo piano, secondo piano)¿
Piano (adjectiu). Sense relleu; pla, senzill
Piano (adverbi). Lentament (= adagio), suaument, a poc a poc, amb delicadesa. En una partitura indicació de baixa intensitat sonora,
Pianissimo. Més suau, més fluixet, més delicat que el piano. Consta al DIEC i a tots els diccionaris perquè és llenguatge musical internacional.
12/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Què volen aquesta gent?" - 11/03/15
Després de l'espai d'ahir on Ramon Solsona va parlar de la cançó "La fera ferotge" d'Ovidi Montllor, avui se centra en la lletra de la cançó de Maria del Mar Bonet: "Què volen aquesta gent que truquen de matinada?"
És una peça amb lletra de Lluís Serrahima, escritra arran de la mort d'un estudiant detingut per la policia franquista i que oficialment es va llançar per la finestra d'un sisè pis.
Prohibida als recitals i per la ràdio, canviava el títol per esquivar la censura (De matinada, A trenc d'alba).
Tret de Rodamots, que aquesta setmana dedica un comentari cada dia a lletres de cançons catalanes que s'han convertit en referents lingüístics. Ahir: Un país tan petit. Dilluns: Benvinguts, passeu, passeu.
11/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules: Temps de censura - 10/03/15
En Ramon Solsona analitza com la censura reprimia la Nova Cançó
10/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Enquesta" - 09/03/15
Catalunya Ràdio, promou una enquesta pròpia als socis del Barça sobre el futur president, el futur de Messi, la publicitat a la samarreta. Enquestes d'intenció de vot, enquestes d'opinió, enquestes telefòniques, enquestes de consum. Davant d'aquesta allau d'enquestes, Ramon Solsona ens explica l'origen etimològic de la paraula "enquesta".
Enquesta no ve de l'anglès (poll, opinion poll, survey)
Enquesta, paraula antiga (s. XIV) < enquest < *inquista < llatí inquīrĕre 'inquirir'. De la mateixa família de qüestió, inquirir, inquisició, perquisició, requerir...
El sentit original d'enquesta és la 'recerca per saber'.
Enquesta. Sentit original relacionat amb el dret, amb la investigació judicial, criminal per esclarir uns fets.
9/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Clar de lluna" - 06/03/15
Aprofitant les nits de lluna plena que tenim aquests dies a casa nostra, Ramon Solsona ens parla de l'expressió "clar de lluna" i ens explica quines són les fases de la lluna.
· Lluna nova (nouvelle, new, nueva, nova, nuova, Neumond)
· Quart creixent (croissant, waxing crescent, crescente, erstes Viertel).
· Lluna plena (pleine, full, llena, piena, cheia, Vollmund)
· Quart minvant, ((dé)croissant, waning crescent, calante, minguante, letztes Viertel)
Remarques:
· Forma de C decreixent. Forma de D creixent.
· Lluna nova: invisible. Lluna nova ≠ lluna plena
· La lluna vella és la fase del quart minvant.
· Els pagesos distingeixen molt bé les fases de la lluna. Hi ha plantes que se sembren o es cullen amb lluna creixent i d'altres, minvant. També serrar la fusta, tallar-se els cabells¿
6/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Pam i pipa" - 05/03/15
Rita Barberà fa pam i pipa durant l'acte organitzat en record de les víctimes de l'accident de metro que va tenir lloc l'any 2006
Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de l'expressió: "pam i pipa".
Pam i pipa. "Fer un gest de burla consistent a posar les mans esteses amb el polze de l'una tocant el nas i el polze de l'altra tocant el cap del dit petit de la primera i a moure repetidament els altres dits". Amb les dues mans!
Rita Barberà ho va fer amb una sola mà, però movent els dits com és preceptiu.
En altres idiomes
· Fare marameo
· To thumb one's nose 'fer anar el dit gros al nas, convertir el nas en dit gros'
· Lange Nase machen (drehen 'girar') 'fer llarg'
· Faire pied de nez. 'Peu de nas, nas d'un peu de llargària'.
5/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Bugada" - 04/03/15
Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de la paraula "Bugada" després que Laia Claret i Albert Cuesta ens expliquessin des del Mobile World Congress que es pot fer la bugada des del telèfon mòbil.
Bugada. Conjunt d'operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Fer bugada (rentar la roba), estendre la bugada (estendre la roba neta i molla), fer dues bugades (rentant a màquina, omplir dues vegades la rentadora), etc.
Bugaderia ('lloc on es fa la bugada') avui 'establiment que renta roba amb màquines individuals o bé per procediments industrials'.
4/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Tapa" - 03/03/15
Avui que entrevistem el Manuel Núñez, xef i copropietari del restaurant "Arume", guanyador de la millor tapa de l'any, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: "Tapa"
Paraula força recent en català i també en espanyol. La tapa s'ha estès en pocs anys fins aconseguir renom internacional.
Tapa no és una paraula estranya a l'idioma, com ho són altres especialitats espanyoles: carajillo, gazpacho, sangría, ajoarriero¿ I de la cuina francesa, italiana, japonesa, anglesa, argentina, mexicana¿ Els noms del menjar són els primers que s'aprenen de l'altre en el contacte de cultures i persones.
Es dóna per cert que la paraula ve de tapar els gots de vi amb una llesca de pa, un tall de pernil o de llom, etc. perquè no hi entri la polls ni les mosques.
3/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Allau" - 02/03/15
Allaus al Pallars Sobirà: arbres arrossegats a la vall d'Isil i estació de Tavascan tancada per una allau. Ramon Solsona es proposa explicar-nos el sentit etimològic de la paraula "allau".
Allau, variant de llau.
Llau, forma pròpia del Pirineu, on significa 'massa de neu que es desprèn amb violència de les muntanyes' i també 'barranc per on baixa l'aigua de la pluja'.
Llau > ll. labes., -is 'despreniment, esfondrament'.
Labes > llau, llavei ('allau' en alguns punts del Pallars), esllavissar, esllavissada, esllavissament (etimològicament esllauissar, esllauissada)
Labes > fr. lavanche > avalanche ('allau'). I lava, de l'itàlia, pròpiament del napolità per una erupció del Vesubi al s. XVIII.
2/3/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Montseny" - 27/02/15
Ramon Solsona ens porta fins el Montseny instants abans que Laia Claret visiti aquest territori de la mà de Martí Boada.
En tots els idiomes el relleu del terreny genera topònims d'origen descriptiu. En català, una de les moltes paraules que expressa una elevació és mont-, que forma compostos de sentit transparent: Mont-agut, Mont-roig, Mont-negre, Mont-ras, Mont-alt, Mont-serrat, Mont-seny
Montseny: Per què seny? Què té a veure el 'judici, enteniment, el bon criteri o el sentit comú del seny amb el massís del Montseny?
Judici, enteniment, el bon criteri o sentit comú, paraula d'origen germànic que no té res a veure amb el massís del Montseny.
27/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Religió" - 26/02/15
Ramon Solsona es fa ressò de la polèmica per l'assignatura de religió que estableix la LOMCE. Per això avui explica quin és el sentit etimològic de la paraula "religió":
Gran confusió terminològica. Què entenem per religió? Quina religió? Es pot triar la religió de l'assignatura de religió?
La realitat: religió catòlica, amb continguts i professorat controlats per la Conferència Episcopal.
Situació paradoxal a Espanya: en el moment en què hi ha llibertat de culte i més confessions religioses, l'estat tria la religió catòlica com a religió oficial.
26/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Proxeneta" - 25/02/15
Avui Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "proxeneta" arran de l'espai de Rebeca Carranco on durant tres setmanes parlem de prostitució i tot el que envolta aquest món.
Pró-xenos. A l'antiga Grècia, persona que s'ocupava de defensar els estrangers (generalment d'una altra ciutat o polis) i els seus interessos.
La proxènia regulava els drets dels metecs (estrangers). El próxenos acollia els estrangers a casa seva, custodiava els seus diners i vetllava pels drets de l'estranger. A canvi, tenia grans privilegis a la ciutat dels seus representats i s'hi podia refugiar quan hi havia convulsions polítiques.
Próxenos salta a d'altres llengües com a 'agent, intermediari' i s'aplica a una intermediació concreta: la de l'alcavot, el mitjancer que posa en contacte dues persones perquè estableixin relacions amoroses generalment il.lícites.
25/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Caloret" - 24/02/15
Després que ahir el caloret de Rita Barberà fos trending tòpic i riota mundial, avui Ramon Solsona ens explica el significat etimològic d'aquesta paraula.
El discurs del caloret és una fita del llenguatge bàrbar (de Barberà).
Caloret 1. Diminutiu característic del valencià i el català meridional (dijous passat Josep Curto (Tortosa) va portar pastissets i mamelletes de monja).
Caloret 2. Lapsus gramatical. Va trabucar el gènere. Va traduir la paraula calorcillo per caloret, però el gènere de calor no és el mateix en català que en espanyol.
Català, valencià: la calor. Quina calor que fa! Quina caloreta! La lloca cova els ous amb la seva calor. Cremat vull ser d'amor per sa calor (poema Ausiàs Marc en valencià).
24/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Glamour" - 23/02/15
Avui, a "El matí de Catalunya Ràdio" parlem del "glamour" dels Òscars de Hollywood. Ramon Solsona ens explica l'origen de la paraula.
El francès és la llengua de l'amor, però no té res a veure amb la paraula glamour, que és anglesa.
Glamour no es diu així en anglès. Paraula plana: glàmer. De l'anglès d'Escòcia, variant fonètica de grammar, pel sentit ampli de grammar a l'EM referit a l'aprenentatge del llatí, l'ensenyament en general i ciències ocultes com l'astrologia i la màgia.
Grammar > glamor > glamour 'encantament, embruix, sortilegi' > 'seducció, atractiu, encant, fascinació'
Glamour, a la francesa: glamúr.
23/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Vanitas, vanitatis" - 20/02/15
Acabem setmana de repàs als noms de les seccions del programa, avui, Ramon Solsona s'hi fixa amb: "Vanitas, vanitatis" de la Núra Marín.
Declinació llatina, com rosa, rosae (Cf. homo homini lupus 'l'home és un llop per a l'home', sancta sanctòrum 'el lloc més sagrat')
L'Eclesiastès (un dels llibres de la Bíblia) reflexiona sobra la fugacitat de la vida i, en la versió llatina diu Vanitas vanitatum, omnia vanitas 'vanitat de vanitats, tot és vanitat'.
Vanitas- -atis, en llatí pròpiament 'buidor' < vanus 'buit, sense contingut, fals'. Cf. català va, vana 'buit, inútil, inconsistent'.
20/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Dos a la cartellera" - 19/02/15
Seguim amb el repàs que aquesta setmana fa Ramon Solsona de les seccions del programa. Avui "Dos a la cartellera".
Gran semblança fonètica entre cartellera i carretera (mateixes síl·labes, mateixes vocals i gairebé les mateixes consonants, rima perfecta).
La proximitat fonètica és un dels recursos bàsics dels jocs de paraules en totes les llengües.
La rima facilita dues coses: la memorització i l'associació de significats entre paraules.
Rodolins en forma de refranys, d'eslògans publicitaris, cançons, cantarelles infantils.
Un cas periodístic rellevant d'abast universal: a partir de l'escàndol del Watergate (nom d'un complex hoteler) es crea el sufix "gate": escàndol d'espionatge, comerç il·legal, tràfic d'influències...'): Irangate, Monicagate, Camillagate, Villepingate.
19/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "L'olla de tuiter" - 17/02/15
Per segon dia consecutiu, Ramon Solsona explica el significat d'alguns dels noms de les seccions del programa. Avui, parla de l'expressió: "l'olla de tuiter". Segons Solsona, l'olla és un estri indispensable de la cuina catalana i és la que ens permet de fer xup-xup. D'altres expressions: "anar-se'n de l'olla", "hi ha una bullidera".
17/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Vistaire" - 16/02/15
Ramon Solsona ret homenatge a alguns dels noms de les seccions del programa, en concret, la de "Vistaire". Hem d'entrendre aquesta paraula com a observadors, captadors de talent. Cada dia els nostres vistaires d'esports fan el seu comentari particular vinculat a l'actualitat del dia.
16/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Retransmissions de futbol" - 13/02/15
Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, Ramon Solsona parla de les retransmissions de futbol que tornen al Camp Nou. Solsona recorda com la BBC va retransmetre el primer partit en directe el gener del 1927. Va començar amb el rugbi, i al cap de quinze dies la mateixa BBC va radiar un Arsenal-Sheffield.
13/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Àpat" - 12/02/15
Avui, Dijous Gras, dia d'àpats a base de porc. Ramon Solsona ens explica l'origen de la paraula, exclusivament catalana. Per àpat entenem cadascuna de les menjades del dia: "Un àpat consistent", "Un àpat lleuger", "Saltar-se un àpat", "Picar entre àpat i àpat", "Un àpat de comiat..."
12/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Lífting" - 11/02/15
Després de veure la nova cara d'Uma Thurman, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de "lífting":
Paraula (de l'anglès face-lift, face-lifting) incorporada al DIEC. Lífting (amb accent, com míting, fúting o càsting). "Operació d'estirar la pell per a fer-la esdevenir llisa, quirúrgicament o amb un producte cosmètic".
Sentit figurat de lífting, anglicisme innecessari en lloc de renovació, actualització, posada al dia, rentat de cara¿ En general es fa servir per remarcar canvis estètics superficials. Es diu d'operacions de maquillatge, canvis superficials per donar una aparença de novetat sense que en realitat hi hagi canvis ni millores. Sinònim popular: xapa i puntura.
11/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Costa d'Ivori" - 09/02/15
Costa d'Ivori guanya la Copa d'Àfrica a Ghana després d'un empat a zero i una dramàtica tanda de penals (22 llançaments). Ramon Solsona ens explica per què se li diu Costa d'Ivori a aquest país africà:
El golf de Guinea ha rebut diversos noms relacionats amb l'activitat extractiva dels colonitzadors portuguesos, francesos, britànics, holandesos: Costa d'Ivori, Costa d'Or i Costa dels Esclaus.
Del tràfic d'esclaus i d'ivori queda el nom Côte d'Ivoire (nom oficial), que cada llengua denomina segons el seu propi nom dels ullals dels elefants.
Sobrenom dels jugadors ivorians: els elefants.
9/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Pets de monja" - 06/02/15
Frares, monges i capellans com a noms populars de plantes al llibre Noms de plantes, comentat fa poc a l'"Entre Paraules" de Ramon Solsona:
· Cap de frare, Cabellera de monja, Pèls de caputxí, Blens de frare, Barba d'ermità, Barba de frare, Barba de caputxí, Llengua de frare, Orella de frare, Orella d'abat, Orella de monjo, Cagalló de frare, Moc de frare, Carall de frare¿ Prunes de colló de frare
· Cabellera de monja, Cuixes de monja, Mamella (mamelletes) de monja, Salivada de monja, Pets de monja¿
Com a postres, pastís o galeta:
· Diccionari Aguiló: "Mamella de monja: mató de monja".
· Josep Curto: a Tortosa, mamelletes de monja (sa mare li'n comparava quan era petit).
De mamella de monja es diu com a sinònim d'excel·lent, de qualitat superior, sobretot quan es parla de menjar.
6/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Parrac" - 05/02/15
Després de les nevades d'ahir, Ramon Solsona segueix construint el mapa lingüístic de la paraula flocs de neu: parracs i pendatxos.
Parrac. Idea de roba descosida i estripada, drap.
Pendatxo. La Codonyera (Matarranya, la Franja): volves i, si són grosses, pendatxos. A les novel·les de Jesús Moncada (Mequinensa): "fet un pendatxo", esparracat, fet un drap brut..
Pendatxo, idea també de 'cosa que penja' com penjolls i pendons, referit als flocs.
5/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Flocs de neu" - 04/02/15
Avui Catalunya està sota la neu i Ramon Solsona ens explica totes les paraules relacionades amb ella:
· Floc. Petita porció de llana, de seda, de cotó, etc., de cabells.
· Borralló, diminutiu de borrall 'petita porció de fibres de llana', 'porció petitíssima d'una cosa'.
· Cardada. Pel mateix sentit de borrall, petit manyoc de llana o de cotó.
· Ballaroc, ballarusques. Floc de llana o d'alguna cosa flonja (Olot)
· Cóp (cf. cast. copo) Floc de qualsevol fibra tèxtil ja neta i pentinada que antigament era posat a la filosa per filar-lo.
· Volva. Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid.
· Flòbia (potser emparentat etimològicament amb floc) a les Illes, especialment a Menorca. 1. Grumoll de borra. 2. Floc de neu. 3. Cosa insignificant.
· Voliaina. Comparteix significat amb papallona a unes quantes comarques del Pirineu i la Catalunya Central.
· Vespilla. Guspira. Catalunya Nord.
4/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Sant Blai" - 03/02/15
Avui, Sant Blai, patró de la Floresta (les Garrigues), Bot i la Fatarella, (Terra Alta), Cabacés (Priorat), Bocairent, Altea... Festa del cóc a Falset, Ramon Solsona ens explica que hi ha molta cultura popular associada a sant Blai.
Sant Blai (s. IV), bisbe de Sebaste (Armènia) va salvar miraculosament una criatura que s'estava escanyussant amb una espina de peix.
Se l'invoca per prevenir les afeccions de la gola. Per això és patró dels otorrinos.
A Campos se celebra cada any un aplec a l'ermita de sant Blai. El professor Joan Veny recorda aquesta quarteta: Mumare em dugué a Sant Blai / per aprendre de rallar [xerrar] / i ara m'hi vol tornar, / perquè diu que no call mai.
3/2/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Catifa vermella" - 02/02/15
Ahir es va celebrar la VIIena edició dels Premis Gaudí de cinema i Ramon Solsona ens explica el significat de l'expressió: "catifa vermella".
La catifa vermella és un signe d'honor perquè la trepitgin persones d'alt rang. Catifa vermella a les escales dels avions quan arriba una personalitat, un cap d'estat en recepcions oficials i en cerimònies diverses, casaments¿
Vermell: signe de luxe, distinció, estatus. La catifa vermella en palauets, hotels, establiments de luxe.
Òscars de Hollywood i altres festivals de cinema: la catifa per on els actors i personalitats accedeixen al teatre.
► Catifa vermella. Símbol del glamour de les estrelles, de brillantor social, de fira de les vanitats, de xafarderies del cor. Sinònim també de moda, estilisme fashion.
2/2/2015 • 0 minutos, 1 segundo
Entre paraules, avui: "Tal·la-tal·lera" - 30/01/15
Ramon Solsona, com cada divendres, respon els oients i les seves consultes a través de la "bústia de veu" i recull algunes expressions que es desprenen de la dita de Luis Enrique i el seu "fifty-fifty". Altres maneres de dir-ho podria ser: tal·la-ta·lera. Per exemple: "Ha guanyat el PP, però si haguessin guanyat els socialistes tot seria, tal·là-tal·lera, el mateix". En el mateix context podríem trobar les expressions: tau-tau o xau-xau.
30/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Bèstia negra" - 29/01/15
L'any passat l'Atlético de Madrid va ser la bèstia negra del Barça. Els blaugranes no els van guanyar mai en sis enfrontaments. A l'últim partit de lliga, els matalassers es van proclamar campions al Camp Nou. Aquest any, de tres partits... tres victòries del Barça. Ha acabat l'equip de Luis Enrique amb la seva bèstia negra? Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de l'expressió:
Bèstia negra < francès bête noire de quelqu'un 'persona o cosa que causa horror, aversió o rebuig'. Es tracta d'algú o alguna cosa que detestem amb totes les nostres forces, que causa antipatia, que no podem suportar.
En el sentit original del francès: No suporto la teleescombraria, són la meva bèstia negra; Es posa nerviós amb la informàtica, és la seva bèstia negra; Els exàmens són la bèstia negra dels estudiants¿
29/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Pistonut" - 28/01/15
Després de l'entrevista d'ahir a Joan Margarit a "El matí de Catalunya Ràdio" on en un moment de la conversa amb Mònica Terribas li reconeix que "això és pistonut", avui Ramon Solsona ens explica quin és l'origen d'aquesta paraula.
No consta als diccionaris catalans. Sí al DRAE: "Pistonudo, -da. adj. coloq. Muy bueno, superior, estupendo."
Exemples diversos al CTILC. Uns quants d'Incerta glòria (1956), de Joan Sales:
De jovenot ja m'agradava el mam de mala manera. I les rosses platinades, que en aquell temps eren una raresa. Platinades i... pistonudes. Perquè la Merceditas és exactament això: pistonuda.
CORDE, un exemple de Galdós de 1910. Exemples dels anys 20 i 30: "El bacalao está pistonudo" (1928).
Pistonut? De pistó? Segurament de pisto. Darse pisto 'darse importancia', donar-se to, fer-se veure.
28/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Carmel" - 27/01/15
Avui fa 10 anys de l'esvoranc del Carmel i Ramon Solsona explica algunes curiositats etimològiques del barri. El 1864 s'obre en un turó proper a Barcelona (266 m.) el petit santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel. No s'ha de confondre amb l'ermita de Fàtima, més moderna, pràcticament al cim del turó. L'ermita dóna nom a un barri nou. Avui es conserva bé, adossada a la nova parròquia, de maó vermell, del final del s. XX.
27/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Grec" - 26/01/15
Després de la jornada electoral a Grècia, Ramon Solsona explica el significat etimològic de la paraula: "grec". Grècia no es diu Grècia, sinó Elláda en grec (Ellas en grec antic) o República helènica.
Grec = hel·lè, hel·lènic (generalment reservat a l'antiga Grècia).
'Ellas, amb esperit aspre, signe diacrític del grec al començament d'una paraula començada per vovcal. Esperit aspre: aspiració inicial; esperit suau, sense aspiració.
Al passar al llatí, l'aspiració s'escriu amb h- Hellás, hel·lènic.
Hel·lenisme. Paraula que procedeix del grec.
Hel·lenístic. De l'hel·lenisme, període de declivi de Grècia a la mort d'Alexandre el Gran (s. IV a.c) en què comença l'ascens de Roma.
26/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Fifty-fifty" - 22/01/15
Luis Enrique respon en roda de premsa després del partit d'anada de quarts de final de la Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid quines possibilitats té de passar el Barça a les semifinals i diu: Fifty-fifty. Ramon Solsona ens explica el significat etimològic:
Fifty-fifty, expressió anglesa que ha fet fortuna i que és molt coneguda i usada internacionalment.
To go fifty-fifty 'anar a mitges'
Fifty-fifty chance 'cinquanta per cent de probabilitats'
Luis Enrique hauria pogut respondre en castellà mitad y mitad.
Cat. meitat i meitat.
Fr. moitié-moitié.
Al. halbe-halbe
Mig-mig
En la llengua col·loquial fem servir molt l'expressió mig mig, però amb un matís diferent. És un terme mig entre bo i dolent, entre positiu i negatiu. Et va agradar la pel·lícula? T'ho vas passar bé el cap de setmana? Com veus el futur de l'empresa? Mig mig; així així¿
Mig mig = així així, pse-pse¿
A les Illes: mitjo-mitjo
22/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Atlético de Madrid" - 21/01/15
Avui, coincidint amb el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Atlètic de Madrid, Ramon Solsona explica el significat etimològic del club.
Per què es diu Atlético? Per què du la samarreta de llistes vermelles blanques? Per què el va crear uns estudiants bascos que estudiaven a Madrid i durant molts anys va ser un filial (aleshores dit Sucursal) de l'Athletic Club (de Bilbao) a Madrid.
Va ser el 1903 i es va dir Athletic Club de Madrid, amb ¿th- intercalada com l'Athletic.
El 1921 es desvincula totalment de l'Athletic Club i es converteix definitivament en un club autònom.
Després de la GC es fusiona amb l'Aviación Nacional, equip de l'exèrcit de l'aire i es forma l'Atlético Aviación.
1946. Club Atlético de Madrid, nom definitiu.
21/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Censura" - 20/01/15
D'actualitat pels atemptats terroristes contra Charlie Hebdo i pels cinc cincs minuts tallats del documental "Ciutat Morta", que reben una allau de visites a internet.
Ramon Solsona recorda algunes de les connotacions del terme "Censura": té una actualitat permanent perquè esta vinculada al poder i s'exerceix a través d'estructures de poder: censura política, censura religiosa, censura militar, censura interna de qualsevol associació, autocensura...
Exemples de l'Esquella de la Torratxa i altres publicacions amb grans espais en blanc després d'haver passat per la censura militar prèvia.
20/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Anacrònic" - 19/01/15
Màrius Serra és l'impulsor i membre del jurant dels Premis Borni, un certamen que s'adreça a lectors de novel·la històrica i obres literàries en general per detectar-hi anacronismes. És per aquest motiu que avui Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: "anacrònic". Anacronisme = extemporani 'fora del temps'
Anacrònic en general es fa servir som a sinònim de envellit, passat de moda, obsolet, antiquat, desfasat, caduc... El sistema judicial (escolar, fiscal, electoral¿) és lent, anacrònic, inoperant; Les cabines de telèfon són un anacronisme, no les fa servir ningú¿
19/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules : Avui perquè ens diuen polacos als catalans ? - 16/01/15
Segons Ramon Solsona és un clar prejudici cap als que parlen diferent
16/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Nominar" - 15/01/15
Avui es coneixeran les candidatures als òscars, altrament conegudes com a nominacions. Ramon Solsona explica el sentit etimològic d'aquesta paraula.
Nominar (< to nominate) 'proposar per a una designació, un premi, un honor... proclamar una candidatura'.
Els òscars, plataforma de llançament de la paraula, adoptada ja per tots els premis i concursos en què es fa una tria dels candidats que hi opten: Mireia Belmonte, Ona Carbonell i Laia Sanz nominades a millor esportista de l'any.
Nominar, nominació ha saltat a tots els idiomes.
15/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Xef" - 14/01/15
Mònica Terribas entrevista David Garcia, guanyador de la segona edició del concurs televisiu "Top Chef".
Xef jefe, anglès chief
En català fins als anys 30 s'aplicava xef en un sentit ampli: El xef d'una tribu africana, El xef del tren, El xef polític d'un districte¿Jefe és un castellanisme. En el català popular quasi desaparegut: quèfe.
Chef incorporat en francès en expressions com chef d'oeuvre 'obra mestra' o chef d'orchestre 'director d'orquestra'. Chef cuisinier, chef .
Xef, gal·licisme molt consolidat en català.
El francès, llengua internacional de la cuina. Productes, procediments, plats, salses... À la manière del chef.
En cap? Cuiner en cap, Comandant en cap, Redactor en cap, Enginyer en cap... Gal·licisme: en chef (en qualité de chef). Equival a principal, superior o, simplement cap: Primer comandant, Cap de cuiners, Enginyer principal¿
14/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Pals, veles i ciris" - 13/01/15
Ramon Solsona explica el significat de l'expressió: pals, veles i ciris arran de les declaracions d'Albert Perrín, exdirectiu del FC Barcelona d'ahir parlant dels avals que ja no hauran de presentar: "Que cadascú aguanti el seu ciri"
De quin ciri parla? Es refereix al refrany La processó és llarga i el ciri curt)?
No, és una calc mal fet del refrany espanyol Que cada palo aguante su vela.
Adaptat amb intel·ligència lingüística: en lloc de pal diu cadascú i en lloc d'espelma diu ciri, que es més gros. Molt millor que el lamentable Que cada pal aguanti la seva espelma. Autèntic!
Res de ciris, ni d'espelmes ni de processons!
Origen de la confusió: vela en espanyol correspon al català 1. Espelma, ciri. 2. Vela nàutica.
Que cada palo aguante su vela és una de les escasses expressions que han passat del llenguatge mariner al llenguatge comú. Es refereix al pal dels veleres, de les barques de vela. Cada pal té prou feia i prou responsabilitat fer fer-se càrrec d'una sola vela, la s
13/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Botiga" - 12/01/15
Després de la taula rodona per analitzar com ens agrada que ens atenguin a les botigues, Ramon Solsona ens explica el significat etimològic de la paraula: botiga.
Llat. apotheca > cat. botiga, bodega. Esp. bodega, botica, boticario. Francès boutique. Italià bottega¿
Bodega, a través del castellà bodega ('espai dels vaixells mercants destinat a portar-hi la càrrega'. Com a lloc on es guarda el vi, tenim, celler. Com 'tenda on es ven vi' no ho recull DIEC ni GDEC, però sí Coromines, que ho tolera per l'arrelament "a certes regions". Cf. taverna).
Botiga, tenda, establiment, negoci... Ir de tiendas) cat. Anar de botigues, no de tendes. Ang. shopping
12/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
'Entre paraules'. Avui, "Queco" - 09/01/15
"Queco" no és als diccionaris, només quico, sinònim de "carrincló". Però, la gent, especialment les generacions més joves no diuen ni quico ni carrincló. Exemples: Això fa queco; la seva família és molt queca; té uns gustos molt quecos.
9/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules - 08/01/15
8/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Què-en-faig" - 07/01/15
7/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules: avui, "Carrossa" - 05/01/15
La Nit de Reis és nit de cavalcades i carrosses, però una carrossa no és el mateix que un carrossa, que també es pot dir en català...
5/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Llumineta" - 02/01/15
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "llumineta", arran de la rifa de la grossa de Nadal:
- Les lluminetes són caselles o apartats, fins arribar a 10, 100 o 1000. El número guanyador sempre ve donat per un sorteig aliè, com els cecs o la loteria. (...) El jugador, quan compra una casella, la signa o hi posa el seu nom [i telèfon]
- Antigament les lluminetes eren promogudes principalment per confraries o per parròquies, amb la imatge d'un sant o una marededéu. Era costum plantar la llumineta en algun racó visible del local comunitari, amb una llàntia davant, és a dir amb una llum petitona, una llumineta".
2/1/2015 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Grossa" - 31/12/14
Avui celebrem la segona edició de la Grossa de Nadal i Ramon Solsona ens comenta l'origen etimològic del terme: "Grossa". Primer premi d'un sorteig. Paraula femenina (espanyol: el gordo).
La Grossa. Nom de la nova loteria catalana, estratègicament col·locada entre dos sorteigs extraordinaris: Nadal i Reis (el Niño).
La Grossa, imatge de marca políticament correcta. La Grossa no és grossa! La Generalitat no es va atrevir a crear la imatge d'una dona grassa. Simpàtica, sí, però esbelta.
A Catalunya, la Loteria Nacional se la coneixia com la rifa de Madrid. I la de Nadal, encara avui com la rifa de Nadal.
Les rifes solen ser de caràcter local i sovint el premi és material i no econòmic: rifa de paneres, pernils¿ Rifa del porc o del porquet, per Sant Antoni, que se celebra a molts llocs. 17 de gener, Sant Antoni Abat o del Porquet.
31/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Metro" - 30/12/14
Avui, 90è aniversari del primer viatge del Metro de Barcelona i a "El matí de Catalunya Ràdio" hem sentit un reportatge de Joan Garcia. Per commemorar aquesta efemèride, Ramon Solsona ens explica la història d'aquest mitjà de transport.
Durant molt de temps, dues línies a Barcelona: Gran Metro (actual línia verda, de mar amuntanya) i Transversal (actual vermella, de Besòs a Llobregat).
Confusió entre altres dues línies de tren suburbà: Ferrocarrils de Catalunya (Sarrià) i Ferrocarrils Catalans (Sant Boi, Martorell, Igualada, mines de Súria), més conegut com el carrilet.
30/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Sereno" - 29/12/14
El nostre company d'esports Eudald Serra ahir narrava el partit d'Euskadi-Catalunya i durant la retransmissió va afirmar: "les 9 en punt del vespre i sereno". La frase d'Eudald Serra reprodueix un crit propi d'un ofici i explica l'origen de la paraula sereno.
El sereno perviu en el llenguatge col·loquial: novel·les, pel·lícules de lladres i serenos, per la rivalitat quasi costumista entre els uns i els altres. En espanyol, ser el pito del sereno. No fer cas d'algú, com al sereno que feia servir tan el xiulet per incidències menors, que ni la policia li feia cas. Al Musical Els Pirates (de Gilbert i Sullivan) X. Bru de Sala va canviar el cor de policies de barri per un de serenos.
Felicitacions de Nadal de serenos de Barcelona. També del vigilant (figura paral·lela que no era funcionari municipals sinó pagat per propietaris, barris, etc.).
29/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Escudella" - 23/12/14
Demà passat, Nadal. I és per aquest motiu que Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic d'escudella.
Escudella, variant d'un plat universal i antic que consisteix a fer bullir viandes que es tenen a mà: verdura de l'hort, carn del galliner, l'estable o el rebost.
Escudella, olla barrejada, ollada (putxero en valencià popular), sopa i bullit (Illes) cocido (madrileny, gallec), potaje, olla podrida¿
Pròpiament, l'escudella és un plat fondo, un bol de fusta, de terrissa, de metall, per menjar (beure) líquids. Per menjar amb cullera [de fusta], però també per agafar amb les mans.
Escudella. 1 f.Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l'escudella, el brou.
1271; del llatí scutĕlla 'copeta, tasseta', no és un diminutiu de scututm 'escut', sinó de scutra 'olla, plata, escudella'.
El continent va acabar designant el contingut i fins i tot va passar pel davant i va fer oblidar el sentit originari de la paraula.
23/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Podemos" - 22/12/14
Sens dubte, l'home del cap de setmana ha estat Pablo Iglesias, el líder de "Podemos" que avui ha passat pel programa "El matí de Catalunya Ràdio" amb la Mònica Terribas.
Ramon Solsona repassa l'evolució de l'eslogan d'questa formació política:
Sí se puede, eslogan d'un sindicat agrari impulsat per César Chávez, nord-americà d'arrels mexicanes. Lluitava per millorar les condicions de treball dels immigrants legals. Als anys 70 el lema de la lluita era "Sí se puede"
2008. Barack Obama es presenta a les eleccions presidencials americanes partint d'una posició de desavantatge i guanya finalment. Va copiar el lema dels treballadors mexicans: Yes we can.
Yes we can enllaça amb una campanya americana mítica, el We can do it de les dones fent les feines dels homes que eren a la guerra. Reprès pel feminisme als anys 80. Va tenir i encara té moltes imitacions i paròdies.
22/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Romànic" - 19/12/14
Avui, programa especial des de la Vall de Boí -bressol del romànic-, Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic d'aquest estil arquitectònic:
Romà, romànic, romàntic, conceptes de la història de l'art i dels moviments estètics que creen confusió entre els estudiants. Tots tres tenen Roma com a referència remota.
Al s. XIX a França es comença a qualificar de romànica l'arquitectura medieval dels segles X-XII perquè s'entenia que tenia connexió amb l'arquitectura romana, pels arcs rodons i les voltes rodones.
En diuen romànic per analogia amb les llengües romàniques, que tenen un lligam evolutiu amb el llatí.
De mica en mica es va consolidant el concepte i es va definint les característiques de l'art romànic amb independència de l'època romana.
19/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Capelleta" - 18/12/14
Amb motiu de la visita demà del programa "El matí de Catalunya Ràdio" a Boí, Ramon Solsona ens explica el significat literal i figurat de la paraula: capella i capelleta.
Capella 'església petita; racó d'una església dedicat a un sant o a un culte particular'.
Les esglésies grans tenen nau central, on hi ha l'altar major, i altars laterals, que són capelles. A vegades les capelles interiors són com petits temples quasi independents (capella del Santíssim).
Capelleta. "Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Tenir esperit de capelleta." Amb tantes capelletes no hi ha manera de posar-se d'acord
18/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Diploducus" - 17/12/14
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "diploducus" després que ahir Miquel Puig a la tertúlia d'"El matí de Catalunya Ràdio"es referís a Duran i Lleida i Alfonso Guerra com a "mamuts i diplodocus".
Aquest exemple ens serveix per veure com la llengua evoluciona d'acord amb els gustos i els interessos de la societat.
Diplodocus o diplodoc, Gènere de dinosaures saurisquis, de grans dimensions, coll i cua molt llargs, herbívors, que visqueren durant el juràssic.
Del temps dels diplodocus: molt antic, propi d'una espècie extingida.
També s'ha extingit la popularitat dels diplodocus ("Queremos un diplodocus / con un lacito azul. / Con un letrero que diga / "Ay Dios ¡qué guapo soy")
17/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Reunionitis" - 16/12/14
Ramon Solsona ret el seu particular homenatge a Joan Barril, home que defugia de les reunions, amb una mica d'ironia. Avui reflexiona sobre el sentit de la paraula: "Reunionitis": Malaltia social i laboral que consisteix a reunir-se excessivament, a perdre el temps en reunions infructuoses.
Existeix aquesta malaltia? Calen tantes reunions? Serveixen d'alguna cosa? Són operatives? Existeixen les reunions de treball curtes, ràpides, concretes amb resultats immediats i tangibles?
Fa un segle no es parlava de reunions, sinó de juntes ("reunió de persones congregades per tractar d'un afer, conferenciar").
16/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Virolla" - 15/12/14
Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de la paraula: "Virolla" arran d'un dubte generat durant "La TdP" d'en Puyal. La virolla és una anella o un cilindre metàl·lic que serveix per evitar que la fusta s'estelli. La virolla d'un paraigua, la virolla d'un bastó¿
Als estadis no deixen entrar paraigües llargs, amb virolla.
Per extensió, Virolla és també el nom de diverses peces metàl·liques: anelles, argolles, baules, tubs petits, cilindres, abraçadores...
Imaginem una caixa o una bossa plena de petites peces metàl·liques d'aquesta mena. Si ho remenem fa una dringadissa com si remenéssim monedes.
Virolla = xavalla ('moneda fragmentària de poc valor') = diners. La Marató de TV3 va aconseguir moltes virolles (molta virolla) per a la recerca mèdica.
15/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Amb el cor a la mà" - 12/12/14
Demà passat se celebrarà la 23ena edició de La Marató de TV3 enguany dedicada a les malalties del cor. Ramon Solsona ens explica algunes expressions relacionades amb el cor.
Dos significats bàsics de cor: 1. Òrgan central i motor de l'aparell circulatori. 2. Seu dels sentiments, especialment l'amor, l'afecte, la bondat, la compassió, la tendresa¿
Els sentiments es generen al cervell, però en la parla quotidiana distingim entre cap i cor. El cap em diu una cosa i el cervell una altra, He pres la decisió amb el cor i no amb el cap, Pensa amb el cap i no amb el cor¿
Parlem de tot cor, amb el cor a la mà i fem algunes coses a contracor.
Exemple recent, tret de la parla espontània: "Era una bona persona, un home net de cor". Li va sortir del cor. Perquè hi ha persones que són tot cor i que ens guanyen el cor o que ens toquen el cor.
12/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Trident" - 11/12/14
Ramon Solsona ret un homenatge a la davantera del Barça després que Messi, Neymar i Suárez fessin els tres gols davant el PSG i asseguressin que el club blaugrana passi a vuitens de final de la Champions com a primers de grup. Per això, Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: "trident":
Conjunt de tres: trio, tríada, triangle, trinitat, terna, tercet, ('trio musical, agrupació de tres versos'), treset ('conjunt de tres notes iguals'), trígon ('que té tres angles'), triumvirat¿
Trinca, paraula catalana de soca-rel que vol dir "conjunt de tres coses de la mateixa classe".
Tri-. Sufix (com bi-, tetra-, penta-, etc). Trimotor, trifàsic, tricampió¿
11/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Estralls" - 10/12/14
La tempesta de vent a Catalunya, especialment al Vallès, causa desperfectes, destrosses i víctimes mortals. Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: "estrall".
Les causes naturals i les humanes: tempestes, inundacions, ventades, terratrèmols, erupcions, sequeres¿ Guerres, edificis que cauen, epidèmies, incendis, contaminacions, marees negres, fuites tòxiques¿
Totes les llengües tenen un repertori lèxic per explicar el desastre: destrossar, devastar, destruir, arrasar, desolar¿ Destrucció, devastació, ruïna, desastre, catàstrofe, calamitat, desgràcia¿
Estralls, paraula exclusivament catalana. L'han fet servir ahir i avui els mitjans de comunicació per referir-se a les conseqüències del temporal de vent.
10/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Corrupció" - 09/12/14
Avui, Dia Internacional contra la Corrupció
Avui és el dia internacional contra la corrupció. Per aquest motiu Ramon Solsona explica el significat etimològic de la paraula:
1. Corruptio, corrumpere
Llatí corrumpere 'arruinar, destruir, fer malbé; infectar, poderir; alterar, desfigurar, falsificar; adulterar, contaminar; depravar, viciar; seduir, captivar, temptar¿'
Corruptio. Suborn, seducció, alteració, falsedat.
Corrumpere < rumpere 'rompre, trencar'
Es trenca l'harmonia, la fermesa, l'estabilitat de la matèria: (significat concret): descomposició, putrefacció, podridura, pestilència, pudor¿
Es trenca l'harmonia, la fermesa, l'estabilitat de l'esperit (significat figurat, moral): perversió, seducció (a l'EM, en el sentit de corrompre la moral d'una dona)... Comprar voluntats, untar, subornar.
9/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Mudar" - 05/12/14
Ramon Solsona respon les consultes dels oients a través de la bústia de veu i avui explica el sentit etimològic de la paraula: mudar:
1. Reemplaçar (una cosa) per una altra de la mateixa espècie. Mudar els botons d'un vestit, el pany d'una porta. Muda't el vestit, que el portes tot mullat.
2. Deixar, treure, una cosa, i agafar-ne, posar-ne, una altra. Mudaran de casa després de les vacances. Mudar d'ofici. Li agrada mudar de vestit. Mudar de govern. La serp ha mudat de pell.
3. Anar a viure en un altre lloc. Aviat es mudaran al barri antic de Girona.
També mudar de pell, mudar de camisa, mudar de color...
Mudar < ll. mutare. Base lèxica de tota una família de paraules que té com a base semàntica la idea de 'canvi': mudança, mudable, trasmudar... I també les formes cultes mutació, immutable, commutar, permutar...
5/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Totxo" - 04/12/14
Després de la taula rodona on hem analitzat el fenomen del boom immobiliària a "El matí de Catalunya Ràdio", Ramon Solsona explica el sentit etimològic i figurat de la paraula: "totxo": La part pel tot. La construcció utilitza molts materials: maons, ciment, rajoles, guix, formigó, grava, fusta, ferro... Hi ha molta menes de maons, amb mides i pesos diferents. Els principals: totxos i totxanes.
4/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Fredolic" - 03/12/14
Avui hem anat a caçar bolets i Ramon Solsona ens explica quines són les varietats i els seus noms. El programa de Televisió de Catalunya "Caçadors de bolets" va posar de moda l'expressió. Tipologia de bolets:
Rovelló (verd rovellat), ou de reig, trompeta (de la mort), apagallums, pipa, cigarro, bola de neu, mataparents, tassetes¿
Referències animals
Rossinyol
peu de rata
cama de perdiu, llengua de bou (llémena),
pet de llop,
Llengua de bou (llémena)
Adjectius convertits en noms:
Llenega < llenegós 'relliscós'. També mocosa, pegalós (< apegalós <apelagós ), pegalosa¿
Lleterola < llet
Sureny < suro
Pinetell, pinenc < pi
Molleric, molleró < moll 'tou'
3/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Ultres" - 02/12/14
Ramon Solsona explica el significat etimològic de la paraula "ultra": es diu del grup radical, violent, generalment d'extrema dreta que té vinculacions amb organitzacions nazis i exhibeix símbols feixistes i nazis.
En esport, els ultres són els grups radicals, generalment també d'extrema dreta, que actuen amb violència dins i fora dels estadis.
2/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Aiguat" - 01/12/14
Cap de setmana d'aiguats, inundacions, esvorancs, carreteres tallades i l'estació i l'AVE encallat a Girona una altra vegad. Ramon Solsona ens fa notar que el català té molta riquesa lèxica per descriure la pluja: pluja forta, pluja fina, pluja forta i sobtada... i és per això que avui ens explica el significat etimològic d'"aiguat":
Aiguat. Ploguda forta que pot produir torrentades, rierades i inundacions. [Ploguda (= pluja). Acció de ploure.]
Barrumbada (d'origen onomatopeic, pel soroll impetuós de l'aigua). Pluja torrencial, aiguat. Creixent sobtat d'un riu, d'una riera, d'un torrent.
Llevantada. Vent fort de llevant; mal temps de pluja ocasionat pel vent de llevant.
Cap d'aquestes tres paraules té una correspondència directe en espanyol. Chubasco, chaparrón, avenida, crecida¿ Llevantada = Levantazo?
1/12/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Eixavuiro" - 28/11/14
Ramon Solsona recull les propostes dels oients a la crida de sinònims d'eixavuiro:
Eixavuiro (etxavuiro, xavuiro, vuiro, etc.) i eixavuirar (etxavuiro, xavuiro, vuiro, etc), formes arrelades al "sector més oriental del domini, en les províncies de Barcelona, i Girona, des de Pineda fins a Camprodon".
Altres denominacions de l'esternut: esternuc, estuforn (estaforn) [al Penedès, Garraf], uís (oís, ovís) [Menorca, Eivissa, Palma], atxem [Mallorca, Menorca].
28/11/2014 • 0 minutos
Entre paraules, avui: "Escomberesòcids" - 27/11/14
Ahir un concursant del programa "El Gran Dictat", Lluís Garcia Petit, va guanyar el pot del programa valorat en un import de 92.680 euros. Per guanyar el pot, els concursants van haver d'escriure unes quantes paraules curioses i / o difícils:
· Sinopsi. Pronunciat amb essa sorda
· Glopdeneu. Nom de planta
· Lebes. Recipient grec de terrissa
· Iwan. Sala d'una mesquita
· Ertebol·lià. Cultura del Neolític a Dinamarca
· Hemangioma. Proliferació de l'endoteli vascular forma una massa d'aspecte neoplàstic.
· Escomberesòcids. 1 Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i comprimit, amb les mandíbules primes i allargades, la inferior més llarga que la superior, amb una línia lateral paral·lela al marge ventral del cos i amb pínnules entre l'aleta caudal i les aletes dorsal i anal.
27/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Conferència" - 26/11/14
Artur Mas es comunica amb els polítics a l'antiga: per carta amb Mariano Rajoy i amb una conferència a la resta de la classe política catalana. En plena era digital, a Mas li van les conferències. Rajoy té un altre mètode: el plasma (denominació periodística recent, molt gràfica). Per això, avui Ramon Solsona explica el significat del mot: "conferència":
Del llatí medieval conferentia < verb conferre, entre d'altres significats, 'acostar, tractar, parlar, conversar'.
1. Reunió per convesar, dialogar
· D'alt nivell (= cimera) polític, diplomàtic. Conferència de pau, Conferència Episcopal.
· Conferència de premsa = roda de premsa. Compareixença pública per respondre les preguntes dels periodistes.
2. Dissertació, discurs de caràcter formal d'una persona que tracta un tema de contingut acadèmic, literari, polític, etc.
3. Als EUA, lliga esportiva. conferència Est i conferència Oest de l'NBA.
26/11/2014 • 0 minutos, 1 segundo
Entre paraules, avui: "Portal" - 25/11/14
Dilluns es va estrenar el nou portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de TV3 i Catalunya Ràdio. Un portal únic, comú, fàcil i adaptat als aparells (al mòbil, sobretot) i per aquest motiu Ramon Solsona explica el sentit etimològic del terme.
Porta principal d'un edifici, especialment si és més gran que les altres. Em va acompanyar fins a casa, però no va passar del portal; Per la festa major guarneixen tots els portals del carrer Major.
Obertura o pas d'una muralla, porta d'entrada d'una ciutat. El portal Nou. El portal de l'Àngel.
Molts pobles i ciutats tenen portals, portalets i portes que corresponen a antigues entrades i sortides. Portal de l'Àngel. Quan sant Vicenç Ferrer va venir a Barcelona (1419) se li va aparèixer un àngel que vetllava per la ciutat.
Comú a tot Europa sovint amb el nom d'una direcció: Porta Portese (A Roma, cap al port), Porta de Brandenburg (cap a Brandeburg a Berlin), Puerta de Alcalá i de Toledo (Madrid)¿
25/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Rècord" - 24/11/14
Messi bat un altre rècord. Ara el de màxim golejador de la lliga: 253, dos més que els de Telmo Zarra. I pot superar Raúl com a golejador de la Champions.Per aquest motiu, Ramon Solsona explica el sentit de la paraula rècord: o és un dels conceptes bàsics del món de futbol (ho és més en atletisme, natació, motos, automobilisme, halterofília...)
Rècords en tots els esports i en tots els àmbits: rècord de participació, rècord de vendes, rècord de turistes, temps rècord, collita rècord, xifra rècord...
Rècord Guinness, expressió popular que ha fet fortuna a tot el món.
24/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Detràs" - 21/11/14
Ramon Solsona explica el significat del terme "detràs" fet servir ahir pel tertulià Josep Curto a la tertúlia en referència a Paulino Rivero.
'a través, més enllà'. Trans-, tras- forma part de molts compostos: transcurs, trànsfuga, transfusió, transparent, transport, trascantó, trascolar, traspassar¿
Català medieval. Trans > tras 'darrere', preposició. I ocm a adverbi atràs i detràs.
Coromines: "Detràs funcionà també llarg temps com a preposició (...) Després de l'Edat Mitjana tras i atràs han quedat antiquat. No tant detràs, que, si bé exclòs rigorosament de la llengua literària. Encara és d'ús vulgar en moltes comarques".
21/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Esquilmar" - 20/11/14
Paulino Rivero, president de Canàries es queixa del tracte "colonial" de Madrid i parla d'esquilmar per referir-se a les prospeccions petrolieres, és per aquest motiu que Ramon Solsona dedica el seu espai a explicar el terme.
Segons la definició del Reial Diccionari de l'Acadèmia Espanyola:
Esquilmar. 3. tr. Menoscabar, agotar una fuente de riqueza sacando de ella mayor provecho que el debido.
Dic. etim. Esp. (Coromines): "Del antiguo esquimar 'dejar un árbol sin ramas' derivado del dialectal quima 'rama de árbol' (Asturias, Santander, Vizacaya), del latín vulgar quima (del gr. kyma 'brote de una planta').
Dicionario de riojanismos (internet). Esquimar. tr. Esquilmar, podar los árboles para forraje del ganado.
De la mateixa arrel, en català. Alc-Moll: "QUIMAL m. Cadascuna de les branques més gruixudes, que parteixen de la mateixa soca de l'arbre (Tremp)".
20/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Museu" - 19/11/14
Avui, Pere Escobar porta "El Club de la mitjanit" al Museu del Barça per commemorar-ne els trenta anys i Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic del terme: "museu".
Una paraula de prestigi, els museus són temples de la cultura que apleguen obres de valor artístic, d'autors famosos, consagrats.
Museu és també una paraula que connota pols, ranciesa, obsolescència, immobilisme de vitrina, etc.
Els museus actuals no tenen res d'immobilisme ni de vitrines cobertes de pols. Per això s'evita la paraula cada vegada més.
Dos casos recents: DHUB (Disseny Hub) en lloc del Museu del Disseny de Barcelona (Plaça de les Glòries). Cosmocaixa, abans Museu de la Ciència.
19/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Filiprim" - 18/11/14
Ramon Solsona ret homenatge a Josep Maria Bachs, l'home del Filiprim: un concurs diari de TV3 amb un estil propi i nou que va arrelar i es va fer molt popular. Comparable al Gran dictat d'ara.
Va popularitzar un llenguatge visual i lingüístic propi: "tanquem la paradeta", "i dos números més", "senyor Bachs (comparable a "senyor Bassas").
Què vol dir Filiprim? Paraula inventada arran de l'expressió filar prim 'ser meticulós, escrupolós, primmirat...' Verb conjugat: (vostè) fili prim si vol guanyar el concurs.
Curiositat per la vocal i, que és la més escanyolida i insignificant. Embarbussament o joc de paraules en català que fa molta gràcia als espanyols: Digui-li que vingui, que no s'entretingui, que porti tot el que tingui.
18/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Rector" - 17/11/14
Ramon Solsona explica les acepcions del terme: "Rector" en homenatge a la figura d'Antoni Maria Badia i Margarit ja que ell va ser el primer rector de la Universitat de Barcelona un cop recuperada la democràcia (1978-86).
Rector:persona que regeix, dirigeix, governa' una institució. De la mateixa família que regidor, regent, regidor.
Dos significats bàsics de rector: 1. Capellà que regeix una parròquia. 2. Persona de prestigi acadèmic que regeix una universitat.
17/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Llop" - 14/11/14
Avui hem parlat amb Lluís Homar, protagonista d'una Terra Baixa monologada, que acaba amb la frase "He mort el llop!", i en Ramon Solsona ens ha parlat d'expressions que incorporen la paraula llop, com ara Llops amb pell d'ovella; Fosc com una gola de llop; Ser com el llop bona bèstia; Parlar d'ovella i mossegar de llop; Tenir paraules d'ovella i fets de llop; Tenir cara d'ovella i urpes de llop; Que ve el llop!; Llops amb llops no es mosseguen; Ficar-se a la gola del llop, o Veure-li les orelles al llop.
14/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Cometa" - 13/11/14
Després de l'aterratge de la sonda aterra al cometa 67P després d'un viatge incert de més de deu anys. Per aquest motiu, Ramon Solsona explica el significat del terme: "Cometa": ASTR Cos celeste del sistema solar, de forma irregular, acompanyat d'una llarga cua, que generalment descriu una òrbita d'una gran excentricitat i tan sols és visible durant un curt període de la seva revolució.
Cometa. del ll. comēta o comētes, i aquest, del gr. komḗtēs.
Grec: aster kométes 'astre cabellut, cos celeste de llarga cabellera'.
Cometa, paraula plenament catalana (s. XIV). La idea de possible castellanisme (femení: la cometa) és perquè el joc que consisteix a fer volar un tros de roba o de paper lligat amb un cordill. Cometa = estel.
13/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Sínia" - 12/11/14
Ramon Solsona explica el significat del terme "Sínia": Màquina per elevar aigua moguda per un animal o un motor i proveïda de catúfols que s'omplen per immersió i es buiden per decantament.
Documentat des del 1054. De l'àrab sǟniya 'molí'. Com altres paraules àrabs relacionades amb la canalització i l'aprofitament de l'aigua (Ebre, País Valencià): séquia (síquia), assud, assarb, sénia (sínia), nòria, caduf (cadúfol, cadufs, cadups, alcadufs...), aljub, safareig¿
La Sénia. Riu Sénia (é tancada / e oberta). Passa per la població de la Sénia. Fa partió entre Catalunya i el País Valencià.
12/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Martí" - 11/11/14
Avui, 11 de novembre, és Sant Martí i Ramon Solsona ens explica el significat d'aquest nom, un dels més posats als nadons catalans, amb una llarga tradició de cultura popular i llegendes.
11 de novembre. Referència del calendari agrícola i meteorològic:
· Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
· Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, per tot arreu [30 novembre]
· De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
11/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Cua" - 10/11/14
Després de la consulta participativa d'ahir, Ramon Solsona destaca les llargues cues que hi van haver a molts punts de votació i n'explica el significat de la paraula: Què és aquesta cua?
És la gent que vol votar i que no li sap greu fer cua. Una cua que surt al carrer i que ocupa tota la vorera fins a la cantonada i que en alguns llocs gira dues cantonades. Una cua que serpenteja i es cargola al pati de la Salle de Gràcia amb unes giragonses que trepitgen totes les retalles del bàsquet i de l'handbol. Una cua que gairebé s'enrosca en ella mateixa en un bucle sense fi. Una cua esplèndida que ha fet la volta al món.
Van dir que no ens farien cas, però ens van mirar de cua d'ull tot el dia. A última hora va sortir un ministre a remenar la cua, però només va demostrar que el Govern té la cua de palla. Els contraris a la consulta se'n van a anar a dormir amb la cua entre les cames i acusant-se els uns als altres de ser més curts que una cua de conill.
10/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Reivindicar" - 07/11/14
Com cada divendres, Ramon Solsona fa recull de les propostes dels oients a la bústia de veu. Aquesta setmana, el verb que ha estat present és "reivindicar" i "vindicar", defensar quelcom que a hom li pertany, per exemple, drets.
7/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Rebequeria" - 06/11/14
Ramon Solsona ens explica el significat de la paraula "rebequeria" en relació a unes declaracions d'Artur Mas. Entenem per rebequeria una reacció pròpia d'un caràcter rebec (=tossut, indòmit, desobedient, indisciplinat, díscol, cabut.
Ho diem sovint dels adolescents o els nens: rebequeria infantil, sobretot quan es manifesta d'una manera exagerada, fingida.
Rabiola.
Enrabiada de criatura o com de criatura.
Diminutiu de ràbia, 'ràbia petita' perquè és infantil. Cf. espanyol rabieta.
Marraneria
Més exagerat encara, amb plors, crits i cops de peus.
6/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Cassolada" - 05/11/14
Després de la cassolada d'ahir en protesta per la nova suspensió del Tribunal Constitucional del 9N, Ramon Solsona explica les acepcions del terme: "Cassolada".
Casserola és una paraula catalana? Sí, de la mateixa família de cassola i cassó. Com l'espanyol cazo i cazuela.
De cassa (s.XIII) 'vas de metall proveït d'un mànec' > cassola (s. XIII), cassoleta (s. XIV). I també cassó, casserola (tots dos. s. XVI).
Cassola. Recipient, ordinàriament rodó i de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a cuinar.
Casserola. Vas de metall rodó, més ample que alt, amb mànec, que serveix per cuinar. La casserolada fa més soroll.
5/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Documental" - 04/11/14
Ramon Solsona explica el significat del terme: "documental" després de les entrevistes al programa de Johan Cruyff i d'Iciar Bollaín, tots dos han presentat sengles documentals. Per Solsona un documental és una pel·lícula que no és de ficció i té una finalitat informativa, cultural o didàctica. Paraula que va trigar a entrar als diccionaris perquè era un adjectiu associat a film o pel·lícula: pel·lícula documental.
4/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "La caiguda del mur" - 03/11/14
Ramon Solsona explica el significat de l'expressió "la caiguda del mur" (der mauerfall). De manera simbòlica significa la fi del comunisme, de la República Soviètica, de la guerra freda i del teló d'acer.
3/11/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Ni un pam de net" - 31/10/14
Ramon Solsona explica el significat de l'expressió "Ni un pam de net" arran de les declaracions de Joan Laporta d'ahir en roda de premsa per valorar la sentència sobre l'acció de responsabilitat de la gestió de la junta directiva que ell presidia.
No haver-hi ni un pam de net, expressió catalana que no té una correspondència exacta amb l'espanyol.
El català fa servir aquest de (partitiu), que no té l'espanyol, generalment en correlació amb el pronom en: *Un palmo de limpio.
· Si vols fotos del Pirineu, jo en unes tinc de molt bones. *De fotos del Pirineo, tengo unas de muy buenas
· *No está muy bien escrito, però de faltas encontraràs pocas.
· *Tienen La Biblia? Tengo dos de nuevas y dos de usadas.
· De cines de barrio quedan muy pocos.
31/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Arlet" - 30/10/14
Avui Ramon Solsona fa un recull dels noms més posats després que ahir l'Idescat presentés el rànquing dels noms de pila més posats des del 1993. Desapareixen les Débora, Jessica, Vanessa, Sandra, Iolanda, Míriam, Veronica...
Augmenten els noms monosil·làbics i curts entre els nois: Pau, Pol, Marc, Nil, Roc, Jan¿
Augmenten els noms bilingües, sobretot entre les noies: Martina, Paula, Maria, Carla, Emma, Noa, Sofia, Valentina, Nora, Sara, Alba¿
Noms dels inicis de Catalunya entre els nois: Martí, Bernat, Arnau, Guillem, Roger, Eulàlia (Laia)¿ Es mantenen en un perfil baix altres noms germànics: Oleguer, Berenguer, Ermengol, Jofre (= Guifré), Elisenda, Griselda, Elionor, Elisabet, Violant¿
Decauen les excentricitats
Alguns hipocorístics convertits en nom oficial: Quim, Pep, Pepe, Lola, Sole,
30/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Donar peixet" - 29/10/14
Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de l'expressió: "Donar peixet". Què vol dir aquesta expressió en un joc, per exemple?
afluixar perquè l'adversari guanyi punts que altrament no podria guanyar.
Donar peixet en diversos contextos, donar avantatge, rebaixar les dificultats posar-ho molt fàcil.
Per què donem peixet? De quin peixet parlem? No té res a veure amb el peix!
29/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Monte dei Paschi di Siena" - 28/10/14
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de "Monte dei Paschi de Siena" després de la seva caiguda a la borsa i de no haver superat les proves de solvència bancària. En italià monte 'muntanya': 'gran quantitat d'alguna cosa' > 'quantitat de diners, capital'.
Monte dei Paschi di Siena (1472), entitat pública de gestió del diners generats per les pastures de la Maremma (sota la jurisdicció de la República de Siena), que eren de pagament, que feia funcions bancàries de dipòsits i crèdits.
Cat. pasquer, pasturatge, pagament pel dret de pastura.
28/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Solvència" - 27/10/14
Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula solvència després que ahir es fessin públics els resultats de les proves d'estrés dels bancs.
Stress test, nou anglicisme innecessari. De la suma de dos anglicismes més stress ('tensió, patiment, cansament') i test ('examen'), tots dos molt implantats i en expansió contínua.
Stress test. Fins ara: prova d'esforç. Mesura del batec del cor durant la realització d'un exercici físic.
Proves d'esforç en informàtica, comportament de màquines i de materials, economia d'empresa, sistemes financers...
27/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Clàssic" - 24/10/14
A les portes del partit Madrid-Barça de demà, Ramon Solsona explica el significat del terme: "clàssic": del llatí, classĭcus, -a, -um. A partir del francès classique (1548) 'de primera classe', referit sobretot a autors literaris que constitueixen un model a imitar.
La literatura clàssica, la música clàssica, l'arquitectura clàssica, mitologia clàsica... Conceptes que remeten sempre a temps passats i a cànons estètics convertits en model.
Noves accepcions de clàssic: 1. Que segueix els hàbits tradicionals en lloc de tendències modernes: mobles clàssics, una corbata clàssica, cuina clàssica 2. Allò que és característic, típic o habitual. Carles Pasqual és un clàssic del Matí de Catalunya Ràdio.
24/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Editorial Moll" - 23/10/14
Avui, Ramon Solsona explica la contribució de l'Editorial Moll ara que el Govern Balear deixa caure una institució que va ser decisiva per al redreçament del català a les Illes. Fa dos anys que va eliminar la subvenció genèrica al llibre en català.
23/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Tensar la corda" - 22/10/14
A propòsit de la consulta, cada dia sentim expressions com tensar la corda i afluixar la corda¿ Avui Ramon Solsona explica el sentit etimològic de l'expressió:
Tensar / tibar / estirar la corda
Tensar, un verb que fins no fa gaire estava mal vist, considerat incorrecte. Forma canònica: tesar (de tes, tesa 'que es manté dret, llis, tibant. Les veles teses).
Verb lògic dintre d'una mateixa família lèxica: tens, tensió, tensar.
Tensar la corda, estirar la corda. El català té el verb tibar. Tibar la corda, Una situació tibant, L'americana em tiba, Una persona tibada (orgullosa, creguda, pagada d'ella mateixa).
Moltes variants d'un mateixa dita: Tant s'estira la corda que es trenca, La corda es trenca pel cantó més prim¿
22/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Bracear en chicle" - 21/10/14
Ramon Solsona explica el significat de l'expressió que avui és portada al diari "As" i que té com a protagonista Luis Enrique i Messi.
21/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Societat civil" - 20/10/14
Després de la demostració de força de convocatòria de l'ANC i Òmnium Cultural a la plaça catalunya ahir, Ramon Solsona es planteja què vol dir exactament societat civil (no és encara als diccionaris catalans)? Pròpiament, les organitzacions socials que funcionen al marge de la política oficial. En principi són societat civil tant les associacions de jubilats com els clubs de lectura o els amics del ferrocarril. En la pràctica, la societat civil són els moviments que tenen una intencionalitat política en el sentit més ampli del terme: gestió de la cosa pública (res publica) amb criteris sorgits de les associacions que no coincideixen amb les polítiques governamentals.
20/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules - 17/10/14
Avui Bústia de Veu : les consultes dels oients
17/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Zugzwang" - 16/10/14
Ramon Solsona explica el sentit etimològic del concepte: "zugzwang". Terminologia freqüent del periodisme polític, més accentuat en els últims dies: moure fitxa, escac, escac i mat, enrocar-se, acabar en taules.
Zugzwang (de l'alemany). Llenguatge internacional dels escacs: obligatorietat de jugar en una situació en què qualsevol moviment afebleix el jugador.
Títol d'un llibre de contes d'Eduard Márquez: Zugzwang.
Català: atzucac. Termcat: Terminologia dels escacs.
16/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Esquerda" - 15/10/14
Després de la compareixença del president Mas ahir i anunciar que el bloc proconsulta s'ha esquerdat, Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: mot molt català(s. XIV, Ramon Llull), diferent de les altres denominacions en les llengües romàniques (grieta, greta, fente, crack., fessura¿). Esquerda, situació intermèdia entre la ruptura i la unitat. Més suau que el trencament i més encara que trencadissa. Esquerda té una certa sonoritat onomatopeica, com si reproduís el so d'una cosa que es trenca, que s'esberla, que s'esqueixa.
15/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Cervera" - 13/10/14
Després dels èxits dels germans Màrquez, Ramon Solsona ens situa al mapa Cervera, la localitat natal de l'Àlex i del Marc, la capital de la Segarra.
13/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Tots els camins duen a Roma" - 10/10/14
Arran de la reedició del llibre de Gaziel: "Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí. 1893-1914", Ramon Solsona ens explica el sentit de l'expressió. La Roma de Gaziel no és Roma, sinó Paris. Gaziel viatja i viu diverses vegades a Paris al llarg de la seva vida. Viu l'inici de la Gran Guerra el 1914. Cadascú té la seva Roma, el lloc on semblen conduir tots els camins de la seva vida: cap a un lloc, una feina, una persona, una afició¿
10/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "País Valencià" - 09/10/14
Ramon Solsona ret homenatge al País Valencià, avui que se celebra la Diada nacional. Ara bé, Solsona adverteix que és un nom censurat i ens repassa quines són les denominacions a través del temps:
· València (Valéncia, amb e tancada, en València) és massa genèric. Es refereix tant a la ciutat, a la província i a les tres províncies. Diferència entre Barcelona / Catalunya, Mallorca / Illes Balears.
· Regne de València o antic Regne de València
· Intents d'anomenar Levante, Región Levantina (incloïa Múrcia)
· País Valencià. Es fa servir amb naturalitat en molts àmbits valencians.
· Comunitat Valenciana, inventat per la Constitució espanyola
9/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Encaterinar" - 08/10/14
Ramon Solsona explica les accepcions del terme: "encaterinar" arran de la portada de Mònica Terribas d'avui. Hem d'entendre aquest verb en dos contextos:
- Encapritxar, enamorar, embadalir. Encaterinava els assistents amb les seves facècies.
- Encapritxar-se. Encaterinar-se d'algú, amb algú. Encaterinar-se d'unes arracades.
8/10/2014 • 0 minutos
Entre paraules, avui: "Protocol" - 07/10/14
Ramon Solsona explica el significat del terme "protocol" i en quin context o contextos cal aplicar-los. En un sentit primitiu: full adherit a un document, sobretot en primer lloc, per donar-li autenticitat' amb signatures, rúbriques i segells lacrats. En un sentit ampli, la paraula s'ha anat adaptant i a nous significats: àmbit diplomàtic; medicina i farmàcia, informàtica... Encara no consta als diccionaris. Com el sentit mèdic, conjunt de procediments, normes i mesures precises previstes per posar en funcionament de manera automàtica sempre que es donen unes determinades situacions, necessitats o emergències. Plans Inuncat, Neucat, etc.
7/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Nyap" - 06/10/14
Ramon Solsona explica el significat del terme "nyap" després de les inundacions a les vies del TGV entre Girona i Figueres i després de les últimes notícies del "cas Castor"amb la cancel·lació de les prospeccions petrolieres. Quan parlem de "nayp" doncs ens referem a
coses no gens reeixides, mal fetes. Paraula d'actualitat permanent: nyaps urbanístics, nyaps empresarials, nyaps futbolístics, nyaps artístics¿
6/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Plaça del piano" - 03/10/14
Ramon Solsona recull les propostes dels oients a la crida de noms de places d'arreu del territori.
3/10/2014 • 0 minutos
Entre paraules, avui: "Angelets" - 02/10/14
Avui, presentació a la Universitat de Barcelona, presentació del llibre: "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana". Una tasca de molts anys duta a terme per l'Institut d'Estudis Catalans, la UB i el Termcat. Continuació del llibre: "Guia per a conèixer els arbres, de Francesc Masclans", editat pel Centre Excursionista de Catalunya. Més de 35.000 paraules de tot el domini català. Una delícia, un tresor lingüístic. La principal conclusió: no totes les plantes tenen nom ni tots els noms es refereixen una mateixa planta. Però moltes plantes s'agrupen sota la categoria d'angelets.
2/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Plaça" - 01/10/14
Ahir les places de les ciutat i pobles es van omplir de gent que vol votar el 9 de novembre. Avui Ramon Solsona ha volgut explicar-nos els diferents sentits etimològics de plaça.
a) la plaça major, plaça de l'Ajuntament, plaça de l'església (de missa), centres neuràlgics de l'urbanisme i de la vida social dels pobles i ciutats.
b)Plaça entesa com a mercat. La plaça està identificada en moltes cultures amb el mercat, fins al punt que la mateixa paraula plaça significa mercat.
c) Plaça, en sentit internacional: Plaça Catalunya, plaza de Oriente, place Vendôme, piazza Navona, praça do Comércio, Alexanderplatz.
Platéia Syntágmatos. Plaça de la Constitució d'Atenes. No àgora, que és el nom de la plaça pública dels grecs que era el centre de la vida política, social i cultural.
1/10/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Suspensió" - 30/09/14
Després que el Tribunal Constitucional hagi decidit suspendre la llei de consultes i el decret de convocatòria de consulta del 9N, avui Ramon Solsona explica les acepcions del terme "suspendre". El podem entendre en 4 contextos:
a) Mantenir en l'aire, flotar, penjar;
b) Aturar, interrompre, diferir, ajornar;
c) Suspendre: impedir, anul·lar, cancel·lar, desposseir;
d) Suspendre: negar l'aprovació, castigar, sancionar, desqualificar, carbassejar
30/9/2014 • 0 minutos, 1 segundo
Entre paraules, avui: "A mansalva" - 29/09/14
Ramon Solsona analitza l'expressió "A mansalva" i de com una paraula o dita salta d'una llengua a una altra i canvia de significat. Dani Ramírez, el meteoròleg de Televisió de Catalunya, va dir ahir que va ploure a bots i barrals, a semalades, "a mansalva...". El sentit literal és el de cometre una acció delictiva o censurable amb facilitat, sense risc. Robar a mansalva és robar impunement, amb les mans lliures. Matar a mansalva "fàcilment, sense risc de ser atacat". Robar a mansalva > robar fàcilment > robar molt.
Sentit actual: en abundància. Ploure a mansalva, Fer gols a mansalva, Comprar joies a mansalva, Enviar emails a mansalva, Interposar recursos a mansalva¿
29/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "David i Goliat" - 26/09/14
Ramon Solsona explica el significat de l'expressió: "David i Goliat" després que Artur Mas declarés que "David no va vèncer Goliat per la seva força sinó per la seva habilitat i astúcia". Segons Solsona, David és el primer gran rei d'Israel, figura mítica i llegendària, autor dels salms. Passatge de la Bíblia. Primer llibre de Samuel.Enfrontament hebreus-israelians. Goliat, lluitador gegant dels filisteus (més de 2,5 metres), repta en combat singular un hebreu. Goliat, protegit amb casc, una malla que pesa cinquanta quilos, les cames protegides i una gran llança.
David, pastor, ha protegit el ramat dels atacs de lleons i óssos defensant-se només amb una fona. El rei Saül li ofereix la seva armadura i l'espasa, però les rebutja. Només agafa cinc pedres.
Combat singular: pedrada al front. David talla el cap de Goliat.
26/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Nanos" - 25/09/14
Ramon Solsona explica el sentit etimològic del terme: "nano", continuació de correfoc i cercavila d'ahir. L'origen del vocable el situaem a Labèrnia, 1839. Variant col·loquial de nan (ll. nanus, gr. nanos. Prefix nano- extremadament petit nanotecnologia).
Aoromines. "Aquesta forma apareix aplicada a nans grotescos que fan part de les processons que fan part de les processons religioses". Ballar-li a algú els nanos o Fer ballar els nanos (davant algú), especialment en valencià 'adular-lo, obsequiar-lo sorollosament' = ballar-li l'aigua a algú.
25/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Correfoc" - 24/09/14
Ramon Solsona reflexiona sobre el concepte de "correfoc" avui que s'acaben les festes majors de Santa Tecla (Tarragona) i la Mercè (Barcelona) i demà, la Misericòrdia, punt culminant de la festa Major de de Reus. Correfoc és una paraula que sorgeix entre 1979 i 1980 de la trobada de dracs i colles de diables. A les festes de la Mercè del 1980 ja és oficial el nom de Correfocs, inventat pel folklorista Bienve Moya a la manera de correbous (bous o vaques soltes que empaiten la gent).
24/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Tardor" - 23/09/14
Aquesta matinada ha entrat la tardor astronòmica i és per aquest motiu que Ramon Solsona ens proposa explicar el sentit etimològic del terme tardor i ens fa adonar que el català té una paraula específica: tardanies "f pl AGR Fruits (patates, fesols, blat de moro, etc.) que són collits a la tardor. Enguany els pagesos se salvaran amb les tardanies. Justament aquest és l'origen de tardor, una paraula catalana única, diferent de totes les altres. Primer testimoni escrit, 1575. Tardor, relacionat amb collita tardana, fruits tardans, les últimes collites abans de l'hivern . Avui ho escrivim amb ¿r, però inicialment era tardaó, en alguns lloc pronunciat tardagó. Derivats: tardorenc, tardoral, tardorejar.
23/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Orde" - 22/09/14
Arran del nou cas d'ebola del religiós Manuel García Viejo que pertany a l'orde religiós de Sant Joan de Déu, Ramon Solsona ens explica les diferències entre "orde" i "ordre". Dos sentits basics d'"Ordre":
- Masculí Disposició regular de les coses, les unes en relació amb les altres. Posar en ordre les idees, ordre públic... .
- Femení. Obligació, manament que cal complir. Desobeir una ordre, donar ordres concretes, absurdes, sàvies, improvisades...
Pel que fa a "Orde": Nom masculí (diferent del castellà órdenes religiosas) Ordes religiosos, ordes militars, orde de cavalleria, ordes mendicants, ordes masculins, ordes femenins, ordes majors, ordes menors, orde de les justinianes, ¿.
22/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "No, gràcies" - 19/09/14
Ramon Solsona analitza el no al referèndum escocés i com han anat les campanyes pel suport tant del No com del Sí. Segons Solsona, hi ha hagut una campanya democràticament néta i més ben resolta des del punt de vista visual pels partidaris del NO amb una pregunta clara i una resposta clara.
19/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Scotch" - 18/09/14
Ramon Solsona explica quin és l'origen del terme "scotch" amb motiu de la programació especial de Catalunya Ràdio des d'Edimburg seguint el referèndum. Ens fa adonar que el nom històric donat pels romans - Caledonia- es presta a jocs de paraules amb Catalonia.
Tres maneres de dir escocès en anglès: scottish, scott i Scot només per a les persones: a Scot, the Scots ('els escocesos').
18/9/2014 • 0 minutos, 0 segundos
Entre paraules, avui: "Referèndum" - 17/09/14
Amb motiu del referèndum de demà a Escòcia, Ramon Solsona, es proposa d'explicar-nos el sentit etimològic de la paraula: "Referèndum". Hem de partir de la base que té la mateixa explicació etimològica que d'altres paraules que tenen una terminació semblant: referèndum, memoràndum.
Es tracta del participi de futur passiu llatí (gerundiu) amb el valor d'"allò que ha de ser fet".
Memorandum: allò que s'ha de recordar.
Referèndum: allò que ha de ser refrendat o ratificat, corroborat, confirmat, validat, convalidat.
Un referèndum seria el mateix que un confirmàndum, un corrobrandum, un ratificandum, validandum, convalidandum¿
Una diferència entre Catalunya i Escòcia. Mentre allà celebren un referèndum, aquí tenim una amenaça de suspendendum.